dimecres, 28 de novembre del 2012

Swayambhunath i el ritual sagrat dels hindús

Hola de nou!! Com va? Recuperats tots de les eleccions? Des d'aquí al Nepal les vaig viure bastant intensament malgrat la llunyania. Me'n vaig anar a dormir a les cinc de la matinada. L'endemà a la feina, no sabia ni on era!! Tot i així, com a mínim jo, he quedat molt content del resultat!!! Per cert, tristament avui mateix he rebut una carta amb els vots. Vergonyós!! Ara, els tinc aquí, però ja no puc votar. En fi, no us vull repetir de nou la ràbia que em va fer no poder expressar el meu vot a les eleccions. Una petició que vaig enviar fa dos mesos quasi, arriba ara... patètic!


En fi, malgrat tot això tenia pendent explicar-vos unes visites que vaig fer per Kathmandú ara fa un parell de dies. Per temes de feina, fins avui no he tingut temps de posar-me amb el blog! La veritat és que va ser un dia molt complet i on vaig aprendre moltes coses.

Al matí, vaig anar a Swayambhunath, el més conegut popularment pels turistes com a Monkey Temple, evidentment, per la gran quantitat de monos que hi ha. És un temple que està elevat en un turó al nord de Kathmandú. Des de casa meva a les nits el puc veure il·luminat. És molt maco! És un temple budista situat dalt d'una muntanya. Està molt envoltat de monos i arbres. La veritat és que és un lloc molt agradable d'estar i per relaxar-se. A més, el tinc a quinze minuts caminant des de casa. Estic segur que de tant en tant hi aniré tot passejant!! A la porta del darrera hi ha dos figues de Budha molt grans que impressionen bastant. Una visita molt agradable i interessant! Us adjunto fotos d'aquest temple!





Després al migdia, en Dinesh, el noi nepalès que vaig conèixer l'altre dia ens va convidar a casa seva a dinar amb la seva família. La veritat és que és molt sorprenent com una persona que només conec d'un parell de dies ens convida a casa seva amb tota la seva família. La gent nepalesa és molt acollidora, realment, sento molta vergonya del tracte que donem al nostre país a la immigració. Ells amb la gent de fora actuen molt diferent, t'acullen a casa seva i t'ajuden amb el qua faci falta. A casa seva ens van servir per dinar Dalh Bath!!! És com un plat combinat on hi ha arròs, llenties, verdures i una miqueta miqueta de pollastre! Molt bo! Després del dinar varem anar tota la família al menjador, varen posar música i tots a ballar al menjador (si haig de ser sincer, jo no em vaig atrevir a ballar.... sóc força dolent!). Tot plegat ben graciós! Us adjunto fotos d'aquest moment!!!



  
Finalment, després de passar una estona molta agradable amb la família del Dinesh varem anar cap a Pashupatinath. Aquest és un dels temples més sagrats pels hindús i és on es venen a incinerar tots els hindús quan moren. Està al costat del riu Bagmati, afluent del riu Ganges. Al costat del temple hi ha tot de piles de pedra on es varen fer les cerimònies d'incineració i a l'acabar es tiren les cendres al riu perquè així arribin al Ganges, el riu sagrat dels hindús. És el lloc que m'ha impactat més del Nepal. Es respira un ambient de molta solemnitat. Quan arriba una processó de gent amb el difunt embolcallat amb llençols i el posen damunt de la pila se't posen els pels de punta. Veus a la família plorant però a la vegada molt decidits a fer l'últim comiat a aquella persona que tant han estimat. Realment, trobo que és un comiat d'una persona molt digne i emociona força quan el foc s'encén i es comença a cremar el difunt. Em vaig estar ben bé dues hores assentat en silenci mirant des de lluny com el foc anava consumint el cos (no és gens macabra perquè entre el foc no es veu el cos). La imatge de tota la família al voltant del foc, callada, reflexionant, amb el riu al davant i el temple al darrera és bastant impactant. Realment, per entrar allà dins has d'estar fort emocionalment, ja que s'hi respira molt sentiment. Us adjunto alguna foto que vaig fer del temple. Evidentment, per respecte a les famílies no vaig fer cap foto de cap cos ni de la seva família. 





Per cert, la Olga ja va marxar ahir cap a Barcelona!!! La trobarem molt a faltar, hem passat quinze dies molt bons! Esperem que hagi tingut un molt bon viatge i que s'hagi endut molts records de la seva estada al Nepal.

dissabte, 24 de novembre del 2012

D'un safari en elefant a les muntanyes de l'Himalaia

Hola de nou!! Després d'uns dies de silenci ja torno a ser a Kathmandu i, per tant, ja comença l'activitat normal al blog. Aquests dies eren els corresponents a les vacances de Tihar i l'oficina estava tancada. Per tant, hem aprofitat per marxar una setmana de la ciutat. En aquesta ocasió he pogut comptar amb la magnífica companyia de l'Olga, la Sarima i la Sarita. I tots junts hem gaudit d'uns dies excel·lents!

El primer lloc on varem anar va ser a Chitwan. Aquesta localitat està a unes cinc hores a l'oest des de Kathmandu. Allà hi ha un parc natural realment força espectacular on es poden fer moltes activitats. Em pensava que seria un lloc molt turístic, però realment varem passar uns dies molt tranquils i relaxants. Varem poder fer un safari muntats a un elefant en el qual varem veure rinoceronts, cérvols, monos i altres animals. Després també varem fer una ruta per la jungla i després en canoa pel riu. Allà varem veure cocodrils i molts ocells. Varem estar dos dies allà però ens va agradar força! Us adjunto fotos de les diferents activitats que varem fer a Chitwan i d'algun dels moments de relax!









Després d'aquests dies a la jungla nepalesa varem anar cap a Pokhara. Jo ja hi havia estat anteriorment, però em va servir per acabar de conèixer més aquesta bonica ciutat. Un cop allà varem pujar al Peace Memorial. És un temple d'origen japonès que es troba a una muntanya dalt del llac de Pokhara des d'on es veuen unes vistes espectaculars. Al baixar varem agafar una canoa per fer una volta pel llac i visitar un temple hindu molt conegut per la zona. En aquella illa ens va passar un fet força curiós, varem passar a ser nosaltres els fotografiats per tots els nepalesos que hi havia allí. Realment, aquest país no deixa de sorprendre'm! L'últim dia a Pokhara ens varem acomiadar de la Sarita i la Sarima que ja tornaven cap a Kathmandu. L'Olga i jo ens varem quedar uns dies més. Us adjunto fotos d'aquests moments. 








Finalment, per acabar aquesta setmana tant espectacular vaig tornar amb l'Olga a les muntanyes de l'Annapurna. En aquesta ocasió, varem fer un trekking de només tres dies però va ser molt espectacular també. Varem arribar al Poon Hill, que està a uns 3200 metres i des d'on es veu una vista de l'Himalaia increïble. Durant l'ascens varem conèixer també a moltes persones que estaven fent el trekking. És una de les coses que m'agraden més d'aquest tipus d'activitats: per la muntanya tothom es saluda i és molt amable. És fàcil relacionar-te amb la gent i això s'agraeix. Una de les persones que em va sorprendre més va ser un home alemany de vuitanta-un anys que havia fet tot l'ascens sencer!! Quina vitalitat i quina forma física a aquesta edat. També va ser graciós el cas d'una parella aragonesa que anaven amb un guia nepalès. Ells dos no parlaven anglès i el guia no parlava castellà, veure'ls comunicar-se era tot un xou! Per partir-se de riure!!! Finalment, també el cas d'una noia nepalesa que vaig conèixer que portava un dels refugis! Un encant de noia, molt atenta i sempre alegre. Em va dir que d'aquí un mes baixava a Kathmandu i ens trobarem!! Ja us explicaré! Us adjunto les fotos del trekking i de la gent!








Doncs res, ara ja a Kathmandú a punt per tornar a treballar. D'altra banda, la mala notícia és que finalment no podré votar a les eleccions catalanes de demà. És molt indignant que el meu dret a vot no se m'hagi respectat. Encara estic esperant que arribin les paperetes... En fi, sort a les eleccions els que pugueu votar! Jo desgraciadament m'he sentit totalment desemparat per les ambaixades espanyoles que s'han desentès totalment del meu problema. Voteu en conseqüència! Fins aviat!!

dimecres, 14 de novembre del 2012

Vacances de Tihar i Bon any nou 2069!!

Aquests dies estan sent diferents. Aquestes vacances de Tihar, a tot el país hi ha molta alegria i llums. Kathmandú està de festa i es nota. Tots aquells carrers que normalment són foscos i solitaris per la nit, ara estan plens de llums, flors i gent de celebració. Les llums de les cases estan obertes i se sent soroll des de les cases. La gent està reunida amb la seva família celebrant el Tihar i el nou any newari. Mireu com han deixat casa meva!!!




A part de la festivitat del Nepal, aquests dies estic fent molt de turisme!!! L'Olga ja ha arribat per veure'm i això sempre és una alegria!!! Ens estem submergint a les celebracions nepaleses i a la seva gent. 

Ahir, varem aprofitar per passejar pel barri d'Assan i el Durbar Square de Kathmandú. Hi havia moltíssima gent i no es podia ni caminar quasi. Ara, tot estava adornat amb flors, mandales, espelmes i dibuixos. Era molt agradable veure aquest ambientàs. Tothom fent les seves compres per celebrar el Tihar i l'any nou amb la família. Per la tarda - vespre, va haver-hi la visita estrella: varem anar al Boudhanat. Jo ja hi havia anat i em va semblar màgic i impressionant. Veure tota la gent resar pel carrer, donar voltes al temple, les espelmes.... realment molt místic i donava molta pau. Estar allà tranquil·lament mirant la gent i el temple és molt agradable. T'hi podries passar hores i hores sense avorrir-te! En paraules de la Olga: "Quan arribes a Boudhanat i veus la gran stupa amb aquells ulls que miren el món des d'allà dalt, l'únic que has de fer es estar allà i deixar-te portar per la  màgia i l'energia d'aquest lloc."



Avui, hem anat a visitar Bakthapur. Per mi també era la primera vegada que hi anava. Era una antiga ciutat molt important del Nepal. Per tant, també tenia grans temples. Avui hem pogut contemplar-nos nosaltres i estar allà al mig sembla impossible. Aquella meravella de temples et sorprèn constantment. Tens la sensació d'entrar a un llibre d'història antiga i passejar per ell. D'aquest poble però, una de les coses que més m'ha agradat a part dels temples és la vida de la gent que hem pogut veure fora de la zona turística. La gent assecant arròs, assentada al carrer xerrant, els nens jugant, dones fent feina... és quan pots descobrir la veritable vida del Nepal. Finalment, a la tarda hem anat cap a Patan per visitar una altra de les grans ciutats antigues del Nepal. La zona de temples, també espectacular!!









Finalment, a la nit com que avui era un dia de festa grossa hem anat a celebrar-ho com tocava!!!! Hem anat amb un parell d'amics nepalesos de la Sarima a prendre algun mojito amb ells. Realment ho hem passat molt bé i hem rigut moltíssim! Hem celebrat el nou any newari 2069 i el Tihar en general. Una curiositat és que al Nepal conviuen tres calendaris: nepalès (any 1113), newari (2069) i occidental (2012). De moment, hem celebrat el newari, el canvi d'any nepalès serà a l'abril! Tot i això, aquest canvi d'any aquí està sent molt festiu!!



Demà més novetats al blog, tenim un dia molt complet que ja us explicarem. De moment:

Happy Tihar and happy New Year Newari 2069!!!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Ens n'anem d'excursió al zoo!!

El divendres passat varem anar d'excursió al zoo amb els nens i nenes de l'internat de Siphal. En aquest internat, Amics del Nepal té una bona colla d'infants apadrinats i la Cristina, que és qui s'encarrega més d'aquest internat algun divendres organitza excursions perquè els nens i nenes sortint i coneguin altres llocs. En aquest cas la Marzia (una voluntària italiana que ha arribat fa poc) i jo mateix varem acompanyar a la Cris per intentar controlar els 32 infants que ens varem endur d'excursió. Va ser un dia on vaig recordar els meus temps com a monitor!

Vàrem anar tots tres de bon matí cap a l'internat per trobar-nos amb els nens. A partir d'allí ja va començar l'aventura. Havíem de trobar un transport públic que ens dugués fins al zoo. Varem tenir la sort de trobar un autobús que anava cap al zoo. Evidentment, a dins del bus ens hi varem ficar tal i com varem cabre (allò de portar tots els nens assentats en un seient amb el cinturó de seguretat, aquí al Nepal no existeix!!). Un cop al zoo costava molt mantenir els infants en una fila i anar avançant conjuntament. Suposo que diferents costums que a Europa. Tot i això, varem gaudir moltíssim. Us adjunto alguna foto de l'autocar, els animals del zoo i del grup!








L'excursió va anar molt bé. Els nens i nenes estaven molt contents d'aquesta aventura, per molts era la primera vegada al zoo i veure alguns nens al·lucinant amb els animals era fantàstic!!! La veritat és que cada vegada conec més a aquest grup i em comença a agradar molt. De fet, mentre parlàvem amb el grup de nois més grans, em van dir que tenien un equip de futbol però que no hi havia ningú que els entrenava i per això no jugaven partits. Jo els hi vaig dir que cap problema! Els podia fer d'entrenador!! En els propers dies ja us explicaré a veure com acaba això!

Per tornar, varem agafar de nou un autobús de tornada cap a l'internat. Jo no vaig baixar amb els nens i nenes perquè havia d'anar a l'oficina a trobar-me amb els altres nens. En aquest cas els de l'escola de KEBS. Aquests si que són dels que m'encarrego jo. Varen estar tota l'estona assajant del festival del Tihar que celebraran el proper dia 15. Varen assajar tot de balls i espectacles i, la veritat és que quedava molt bé! El proper dijous quan ho representin ja us explicaré. Durant la tarda vaig estar xerrant amb tots ells. És un grup també molt maco (són infants entre 6 i 17 anys). Ara estic en la fase de conèixer-los, perquè sinó la meva tasca amb ells serà molt difícil. Necessito que ells confiïn amb mi i jo conèixer-los millor. Varem quedar que el dilluns ens tornaríem a veure, ja que és l'únic dia laborable abans de les vacances de Tihar! Sí, de nou vacances!!!! No parem!!! En un altre post us explicaré en que consisteix. 

Doncs res, quan varem acabar d'assajar vaig agafar una tuk tuk i cap a casa faltava gent!!! Va ser un dia molt cansat amb molts i molts nens. Tots els que heu treballat amb infants, sabeu que estar amb ells és molt agradable i t'ho passes bé, ara, acabes rebentat. Estava tan cansat que em vaig quedar el divendres a la nit a casa. La festa dels divendres la varem deixar per un proper. 

Aquest dissabte i diumenge, també he aprofitat per quedar-me a casa tranquil mentre feia la tesina! He pogut avançar molt i la veritat és que n'estic satisfet d'aquesta feina. Ja tocava avançar! Sinó m'hi vaig ficant no l'acabaré mai. Una altra cosa a comentar, és que entre tesina i tesina he pogut fer pràctiques de cuina!! Els resultats han estat ben bons!!! Sopa de tomàquet, arrós vegetal.... un dia us explicaré com m'ho he fet!

Per cert, demà al matí, la Olga ja serà al Nepal. Jo l'aniré a veure a l'aeroport. Tinc ganes que arribi, sempre ve de gust ensenyar als teus amics i amigues la teva vida al Nepal!! El proper post, l'escriurem tots dos!