Un Nadal ben diferent des de Bhimphedi

Aquest ha estat un Nadal molt diferent a tota la resta dels que he passat a la meva vida. Ha estat el primer que no l’he passat a Catalunya amb la família i els amics. El primer que no he fet el dinar de Nadal amb els padrins i el de Sant Esteve amb els avis. Tot i que ho he trobat a faltar no em puc queixar del lloc que he triat per celebrar-lo: l’internat de Bhimphedi. Aquest internat podríem dir que és la joia de la corona d’Amics del Nepal, en un poblet a unes tres hores de Kathmandu envoltat de muntanyes i amb unes instal·lacions que estan la mar de bé. Un lloc de pau i tranquil·litat on he trobat uns nens i nenes molt macos. Un lloc especial! 

Durant aquests dies a Bhimphedi he estat fent una revisió de diversos projectes que s'han anat desenvolupant al llarg d'aquests últims anys per part de diversos voluntaris i voluntàries d'Amics del Nepal. Tota aquesta feina l'he fet amb l'Anna, una voluntària que ha vingut aquestes festes de Nadal a Bhimphedi per desenvolupar un projecte d'higiene. Realment, aquests dies hem fet un gran equip treballant i crec que hem fet una molt bona feina. D'aquí uns dies, ells tornarà a Kathmandu i llavors ja tornarem a coincidir. Us passo algunes fotografies d'aquest magnífic indret, d'alguns dels nens i nenes amb els que he compartit aquests dies i de les instal·lacions de l'internat.

Ara bé, el dia especial va ser el dia de Nadal. Aquest varem fer una celebració diferent, ja que encara que els nens i nenes no tenen cap sentiment especial pel Nadal perquè la majoria són hindús i budistes, ens va semblar una bona excusa per fer una activitat fora del normal per a ells. Varem organitzar un dinar de Nadal i un caga tió pels nens i nenes!!! Més endavant us explicaré com va ser!  

El dia de Nadal va començar d'una forma màgica: a les set del matí vaig sortir de l'habitació mig adormit i de cop veig dues nenes que venen corrents a abraçar-me tot dient: Merry Christmas!!! Aquest petit gest que varen tenir aquestes dues nenes, crec que ha estat un dels regals més macos que em podien fer per aquest Nadal. Elles van percebre la importància que tenia el Nadal per a mi i van voler-ho mostrar amb aquesta il·lusió i espontaneïtat. En aquest gest, vaig poder viure de cop la màgia del Nadal.    

Després d'aquesta gran sorpresa espontània, varem anar amb tres nens dels grans a la ciutat d'Hetauda (a una hora en bus de Bhimphedi) per comprar els regals pel tió i també per connectar-nos a Internet per felicitar el Nadal a les famílies, ja que a Bhimphedi no n'hi ha. Allí vaig poder aprofitar per felicitar el Nadal als meus pares i amics i amigues meus. Als nens, com a recompensa per la seva ajuda els van convidar a dinar a un restaurant. I es van fotre les botes!!!!

Quan varem arribar a Bhimphedi de nou, el dinar ja estava a punt, teníem menú especial: pollastre fregit amb patates fregides i pa de gamba (els nens i nenes cada dia mengen el famós dhal bhat; arròs, llenties i verdures). Imagineu l'alegria que varen tenir al veure el pollastre!!! Després del dinar, varem fer el tió! Els hi varem explicar la història del tió i que era tradició fer-ho a Catalunya. Van estar la mar de contents!!! I bones garrotades que feien al tió!! Veure la cara d'il·lusió dels més petits no tenia preu!!! Us adjunto alguna foto del dinar i el tió. El plat que veieu a la foto va ser el dinar de Nadal d'aquest any!!!!

  Ara un cop ja he tornat i estic a casa escrivint aquest post haig de confessar que dintre meu hi ha una barreja de sentiments: per un cantó molt content de l’experiència viscuda aquests dies a Bhimpedi: passar aquest Nadal amb els nens i nenes de l’internat ha estat molt maco. Han sigut uns dies molt de grup, de compartir moltes coses amb els nens i nenes. De transmetre a aquests nens els valors macos del Nadal (el tió, el dinar de Nadal , el compartir tots plegats….). Per altra banda, ara també tinc un sentiment de tristesa. Tots aquests dies envoltat de nens i nenes, amb aquesta alegria i il·lusió que desprenen a l’hora de fer les coses, ara sol a casa et sents una mica més sol. Suposo que és una sensació semblant a la que tens quan tornes d'uns campaments o colònies però una mica incrementat, ja que estic lluny de casa en unes dates tant assenyalades en un lloc on no es celebra el Nadal. N’estic segur que poc a poc i envoltat de tota la gent que tinc per aquí al Nepal s’acabarà superant. BON NADAL A TOTHOM!! 

Me'n vaig cap a Bhimphedi!

Aquesta darrera setmana he seguit treballant força amb les entrevistes a les famílies dels nens i nenes de KEBS i també amb els universitaris i universitàries becats per Amics del Nepal. Portem un bon ritme de treball i això m'agrada. Tens la sensació que la feina serveix d'alguna cosa i vas avançant. Aquests és una gran sensació. Pel barri de Maijubahal, on treballo, cada vegada quan hi passejo em saluda més gent a la que he conegut i això, m'agrada molt!! Em fa sentir com a casa!!!! A més, cada vegada tenim més bon rotllo amb els companys de feina del Nepal i això també ajuda. La integració podríem dir que és total.

Aquesta setmana també vàrem fer una trobada amb tots els universitaris i universitàries becats per Amics del Nepal. Va ser una reunió dinar molt divertit on hi va regnar el bon rotllo. Va donar gust! Vaig poder conèixer la Sara, una voluntària nepalesa que també assessora als xavals i també a tots els nois i noies. Varem fer uns vídeos i tot amb les seves impressions. Jornades com aquestes et fan sentir content i feliç amb la feina que estàs fent. A més, t'anima molt a seguir endavant, ja que el que fas val la pena! Al final, vàrem acabar cantant tots plegats una cançó!!! Llàstima que jo la pugui adjuntar al blog, però va ser molt divertit. Us adjunto fotos de la reunió i el dinar!!! Ah, i també la foto de família de tothom i la que sortim només l'staff!!!!

D'altra banda, tal i com deia a l'anunciat d'aquest blog, demà arriba l'Anna a Kathmandu i me'n vaig cap a Bhimphedi amb ella! Bhimphedi és un poble ben petit on hi ha un orfanat d'Amics del Nepal. És un lloc que tothom me n'ha parlat molt bé i tinc ganes d'anar-hi. Estaré uns cinc o sis dies per allà fent revisions dels diferents projectes que s'han anat fent per diversos voluntaris i voluntàries allà, per tant, passaré el dia de Nadal a l'orfanat. Segurament, una manera molt diferent de passar aquestes festes tant especials. Crec que la millor possible estant al Nepal com estic lluny de la família i els amics i amigues. Em ve de gust passar el Nadal amb els nens i nenes i la gent del poble. Una forma de viure el Nadal ben diferent, segurament trobaré a faltar la carn d'olla, la sopa de galets, el pollastre i la taula del dia de Nadal i Sant Esteve amb tota la família, però valdrà la pena! 

A Bhimphedi no tindré internet, així que estaré uns quants dies absent de comunicació de mail, whatsapp i blog! Ja va bé de tant en tant!! Ara bé, el dia de Nadal anirem a un poble del costat que hi ha internet i us prometo que escriuré un blog amb totes les novetats. Així doncs, a gaudir i fins ben aviat! Bones festes!

L'escola budista de nens i el sacrifici hindú dels animals

Avui és dissabte i, per tant, he fet la meva particular excursió de cap de setmana. En aquesta ocasió he anat a Pharping (uns quinze quilòmetres de Kathamndu) amb la María, l'Encar (una noia valenciana que vaig conèixer fa un temps) i en Ramesh, un noi nepalès amic de l'Encar (ell ha vingut amb dues germanes petites seves). Així, que finalment hem estat sis persones!!! Cada cop tenim un grup més gran i divers!! En aquest poble que hem visitat hi ha un munt de temples budistes i hindús força interessants de visitar. A més, està a prop de Kathmandú, cosa que fa que sigui de més o menys ràpid accés. Al Nepal no hi ha res que sigui ràpid! Us adjunto alguna foto dels temples budistes que hem vist per la zona i dels nens budistes que hem conegut.  

Una vegada hem deixat de visitar aquests temples budistes i hem deixat de jugar amb els nens ens hem dirigit cap al Temple hindú de Dakshinkali. Aquest temple està situat a la vora del riu u està dedicat a la deessa Kali. És un temple molt peculiar i que impressiona una mica, ja que és un espai sagrat on es sacrifiquen animals com a ofrena a la deessa. Pel que m'he estat informant aquests animals ha de ser mascles i no han d'estar castrats. La imatge del temple és una mica macabra, ja que en el lloc on es sacrifiquen els animals es pot veure com la sang dels animals va fluint pel terra fins que va a parar al riu. Es veu que l'ofrena ha de ser així i la sang ha de córrer fins arribar al riu. Aquesta és bona i purificadora per a les persones i és bo que toqui a la pell d'aquestes. Tot i això, la imatge de la gent descalça amb tota la sang corrent pel terra, crits d'animals i gent fent ofrenes realment impacta. Us ensenyo fotos de la gent fent ofrenes. Per respecte a les ofrenes i a vosaltres no he fet fotografies dels animals degollats ni de la sang corrent. També us mostro una fotografia d'un cartell que m'ha semblat curiós enmig d'aquella carnisseria que hi havia muntada.  

Al sortir del temple hem tornat cap al poble fer agafar el bus de tornada, però mentre pujàvem per un bosc que hi havia ens hem trobat un munt de gent fent picnic i ballant música nepalesa i internacional. Realment, hi havia una festa organitzada monumental i la gent anava fins i tot una mica beguda i, això, que només eren les 16h!! Quan ens han vist, evidentment, ens han convidat a venir a la festa i a ballar una estona. Del tot surrealista! Hem estat una estona amb ells i hem rigut molt. Una nova experiència made in Nepal. Us ensenyo fotos del moment.

Després de més o menys una mitja hora amb aquest grupet tant festiu ja varem anar a buscar l'autobús cap a Kathmandú. Ara bé, les aventures no s'acabaven aquí, ja que no hi havia lloc al l'autobús i ens va tocar posar-nos al sostre de l'autobús... jo ja havia vist gent damunt dels autobusos, però mai vaig imaginar que alguna vegada em tocaria posar-m'hi a mi... sort que el viatge ha estat curt!!!!! Un cop a Kathmandu, varem acomiadar la María, que l'endemà se'n va un mes a Pokhara. A l'acabar vaig estar parlant amb en Ramesh que em convidaria a veure un partit de la lliga nepalesa a l'estadi de Kathmandú!!! Això si que en tinc ganes, ara, em tocarà decidir de quin equip sóc. Suposo que miraré la taula de la classificació i triaré el que vagi primer jeje 

Finalment, m'agradaria comentar un aspecte polític del Nepal. Resulta que per aquest novembre hi havia previstes eleccions al país, però pel que es veu, el partit maoista ha decidit endarrerir-les, ja que semblava que no anaven a treure un bon resultat. Així funciona la democràcia en aquest país! De fet, des del 2008 que va haver el canvi de règim encara no s'ha fet cap constitució, estan negociant i negociant i ningú es posa d'acord. Aquests últims dies he vist força moviment polític pel carrer, la gent va amb banderes comunistes i del Nepal, realment no sé exactament que passa però com a estudiant de ciències polítiques que sóc em sembla molt interessant. Aniré investigant que passa! Us adjunto un dels cartells que he trobat pel carrer. Qui m'expliqui que vol dir, li dono premi!!!

Dhulikhel, Namobudhha i la cerimònia budista del puja

Aquest cap de setmana he aprofitat per seguir coneixent el Nepal i els seus voltants. En aquesta ocasió he anat a visitar amb la María un dels pobles més macos que hi ha a la vall de Kathmandú: Dhulikhel i Namobudhha. El primer està situat a una hora de Kathmandú i s'arriba amb un autobús nepali style! Tot una aventura, com sempre!!! A Namobudhha hi ha  una estupa i molts monestirs budistes, és un lloc molt agradable i amb unes vistes molt bones. Està situat a unes tres hores a peu des de Dulikhel, és un camí molt maco de fer des d'on es veuen molt bé les muntanyes de l'Himalaia! Llàstima que quan nosaltres vàrem anar estava tot ben tapat de núvols i hi havia molt mala visibilitat!!!

Un cop varem arribar a Dhulikhel varem dirigir-nos al camí que porta cap a Namobudhha. Tot pujant pel camí, ens varem trobar una estàtua d'un Budha bastant gran que estava a un cim des d'on podies veure tot el poble. Es veu que és una estàtua que protegeix la ciutat. Us adjunto foto!

Una vegada passada l'estàtua, varem seguir el nostre camí. En ell ens varem trobar diversos pobles ben bonics, paisatges que aparentaven molt espectaculars (els núvols baixos provocaven una visibilitat molt dolenta que no ens deixava veure-ho bé) i gent molt agradable. Durant el camí varem conèixer una parell d'un noi nepalès i una noia russa!!! Em pensava que les barreges estranyes de persones ja les havia vist totes, aquesta barreja superava totes les expectatives! Us adjunto fotos del camí cap als monestirs budistes.

Finalment, varem arribar a Namobudhha. Aquestes monestirs estan a dalt d'un turó que té una vista privilegiada. Quan varem començar a pujar ens va rebre una estupa budista més aviat petita però molt bonica. Després, hi havia un camí que pujava cap als monestirs. La veritat és que el lloc era espectacular, tot de monestirs budistes amb monjos amunt i avall entrant i sortint dels monestirs. Pels que ho coneixeu, seria com un Montserrat però molt més petit. Durant la visita a un dels monestirs per dins, ens varem trobar un lama budista i ens va convidar fins i tot a participar a la cerimònia budista del puja. Aquesta cerimònia consisteix en set pregàries budistes cantades i recitades on es fa una ofrena per cada de les divinitats naturals que tenen els budistes. Realment, participar-hi et transmet molta tranquil·litat i et quedes una mica bocabadat sentint els tambors, els platerets i les trompetes tibetanes mentre els lames van fent aquest clàssic murmureig tibetà amb les veus. Va ser tot una sort poder-ho presenciar! Us adjunto fotos sobre aquests moments.

Un cop varem baixar de Namobudhha varem agafar un camí diferent: la María va tornar cap a Dhulikhel i jo vaig agafar un bus cap a Kathmandú. Avui tocava treballar i no em podia quedar més temps. La veritat és que no vaig poder visitar Dhulikhlel, una altra cosa pendent de visitar, a veure si la propera vegada està menys tapat i puc veure les muntanyes.

Per cert, quan vaig arribar a Kathmandú vaig anar al barber a tallar-me el cabell per primera vegada al Nepal. Ara sóc un petit lama amb el cabell ben curt!!! La sorpresa va ser meva quan a l'acabar de tallar el cabell el tio se'm fica a fer un massatge al cap. Quin gust! Per uns moments, em vaig espantar però i vaig pensar amb el típic final feliç que es comenta en alguns llocs. Per sort, la cosa no va anar a més! 

Com són les famílies del barri de Maijubahal?

Aquesta setmana he estat treballant molt més a fons amb el projecte que estic desenvolupant al Nepal. Concretament, estic treballant en un projecte que Amics del Nepal té en un barri de Kathmandú força humil. Cada tarda quan els nens de l'escola de KEBS surten venen a una sala que tenim al centre de salut i reben suport escolar i un berenar nutritiu. Després aquests últims dies he estat compartint amb els nens i nenes aquest espai mentre els anava coneixent. Aquesta última setmana he començat a visitar a les famílies d'aquests infants a casa seva. Aquestes visites han estat molt importants i interessants per la meva tasca, ja que he pogut conèixer de primera ma la forma de viure i la situació d'una família nepalesa humil. Tot això, ho he fet acompanyat d'en Mohan, el meu company de feina nepalès a Amics del Nepal. Sense ell hagués estat impossible, ja que la majoria de famílies només parlen nepalès i per contactar amb les famílies és molt important que ho faci algú del país que ho conegui bé!!

L'estil d'una casa nepalesa humil és bastant simple. Es tracta només d'una sola habitació més aviat petit on hi ha uns fogons, un o dos llits com a molt i un armari. Són espais molt petits on hi viuen com a mínim quatre persones, tot i que m'he trobat en casos on hi arriben a viure fins a set o vuit persones. Tots dormen junts al mateix llit i conviuen en el mateix espai. A més a més, cada dos per tres també pateixen els talls de llum que patim tots al Nepal, amb la diferència que aquestes famílies no tenen generadors a les cases i això fa que gran part del dia no tinguin llum.

Pel que fa a l'estructura d'aquestes famílies, doncs en general hi ha situacions força dures. Molts nens i nenes tenen els seus pares morts i se n'encarrega d'ells el seu germà o germana més gran que en el millor dels casos té vint-i-cinc anys. En altres casos, ens trobem que el pare ha abandonat la seva dona i fills i s'ha casat amb una altra dona. O pares que s'han desentès dels seus fills i els han abandonat. Altres a la presó, mares de nens i nenes de tretze anys que tenen vint-i-cinc anys i estan casades amb senyors de cinquanta anys, altres pares que es gasten tots els diners en alcohol o drogues... en fi, situacions que quan veus els nens i nenes que són tant macos t'indignen i t'entristeixen força. Et preguntes per què la vida ha estat tant injusta amb aquests infants i a la vegada te n'adones de la sort que tens de tenir una família on no passin aquestes coses. Tot i això, en les entrevistes a les famílies el missatge és que s'ha de tirar endavant i que entre l'ajuda de tothom ho aconseguiran. Per ells cada dia és un gran repte de com aconseguiran superar-lo i seguir endavant. Tot un exemple de superació.

D'altra banda, avui hem acomiadat la Sarima que se'n va a passar les vacances de Nadal a València! Sarima, et trobarem a faltar!!! Hem fet un gran sopar per acomiadar-la a una pizzeria molt bona que hi ha a Kathmandú!! De postres m'he menjat una crepe i tot!!! Us adjunto una foto del sopar de quan ja no quedava res de res i estàvem ben tips!! No he pensat en fer-la abans!!!! 

Per cert, avui també he recollit els texans que m'havien fet a mida en una sastreria!!! M'han costat menys de vuit euros i la veritat és que em van perfecte!!! Són xulíssims!! Us ensenyo una foto! Són guais no?  

Doncs res, aquest cap de setmana segurament me n'aniré d'excursió pels voltants de Kathmandú a conèixer un parell de pobles que m'han recomanat amb la Maria, una voluntària de Salamanca que vaig conèixer l'altre dia. Ja us explicaré com ha anat!!! 

  

Integració total al Nepal i a la seva vida.

Avui és el meu vuitè diumenge a Kathmandú. Què ràpid que passa el temps!!! Ja porto més o menys dos mesos en aquest país. El diumenge és un dia especial al Nepal, ja que és un dia laborable però els que venim de llocs on diumenge és dia festiu no treballem a full time. És un dia que pots aprofitar per comprar, ja que tot està obert i també per quedar amb la gent que durant la setmana no tens tant temps de veure.

Aquesta última setmana he avançat molt en el tema laboral. He començat a fer les fitxes individuals de cada nen i nena de l'escola de KEBS que assisteix a les classes de reforç escolar que organitza Amics del Nepal. Resulta, que en aquests últims mesos hi ha hagut suspensos generalitzats en aquests nens i nenes i, és per això, que vull conèixer els nens i nenes per intentar esbrinar els motius. Cada tarda vaig dues hores amb els nens i nenes per parlar amb ells i veure quins són els seus problemes i preocupacions. La veritat és que és molt interessant i divertit parlar amb ells. Tenen molta alegria a l'hora de fer les seves activitats i qualsevol cosa que els ajudes o que els hi expliques t'ho agraeixen molt. Per la forma que et miren i et parlen, es nota que és un agraïment sincer. Em sento realment molt a gust. La setmana que ve aniré amb en Mohan, el meu company de feina nepalès, a visitar les famílies dels nens i nenes a casa seva. Ja tinc més de sis visites concertades!! Tinc moltes ganes de conèixer com viuen a casa seva i saber més d'ells. Dimecres també aniré a visitar l'escola dels nens i nenes. Ja us aniré explicant com va avançant aquest tema: quines coses aprenc, quins sentiments em desprèn... En fi, tota una setmana d'emocions. 

Però tornant a aquest cap de setmana, aquests dos dies he estat compartint-los amb una parella de Saragossa. Eren un home i una dona d'aproximadament uns cinquanta-cinc anys   que vaig conèixer en un refugi mentre feia el trekking de l'Annapurna. Ells no sabien parlar anglès i anaven amb un guia que només sabia parlar anglès. Tot i això, s'entenien força bé!!  La veritat és que em varen caure molt bé i em vaig quedar molt sorprès de l'empenta que tenien aquestes dues persones que sense ser joves ni parlar anglès s'havien llançat a venir al Nepal tot sols! A l'acomiadar-nos, em varen dir que quan acabessin el trekking anirien a Kathmandú tres dies per conèixer la ciutat per lliure. Jo els hi vaig donar el meu número de telèfon per si quan arribessin a Kathmandú volien fer-me un truc per fer-los una mica de guia turístic per la ciutat. Ara que ja porto dos mesos en aquesta ciutat em moc força bé i conec quins són els principals llocs per visitar i vaig pensar que seria de gran ajuda per ells. Doncs així va ser!! Ahir dissabte em varen trucar al matí i aquell mateix dia vaig quedar amb en Vicente i la Raquel. 

Aquests dos dies he estat de matí a nit amb ells dos visitant la ciutat i la veritat és que hem estat la mar de gust. Ells han estat molt agraïts per la meva ajuda, si abans parlava dels nens i nenes que te'n donaves compte que eren sincers, en aquest cas també ho eren ells, es notava! A més a més, aquests dos dies m'han fet una mica de papes, ja que m'han convidat a dinar i a esmorzar més d'una vegada. Jo ja deia que no calia, però ells ho feien igualment. Així, que podríem dir que tots hem estat la mar de contents: a mi m'han mimat una mica i ells agraïts per poder conèixer la ciutat de forma ràpida i al gra.

Una de les visites que varem fer a Patan amb en Vicente i la Raquel, varem entrar un temple que abans no havia vist. És el Temple d'or que en diuen. Realment, era molt espectacular! Us adjunto algunes fotos perquè el pugueu veure.

Finalment, avui a la tarda ja m'he acomiadat d'en Vicente i la Raquel. Els hi he desitjat un bon viatge i hem quedat que quan tornés cap a Barcelona ens veuríem de nou. M'han dit que si vaig a Saragossa tinc llit a casa seva i tot el menjar cobert! Realment, són una parella maquíssima i estic segur que al tornar aprofitaré l'oportunitat per visitar-los.

Ara, ja sóc a casa descansant preparant-me per la nova setmana que demà comença. Torno a estar sense llum, a Kathmandú, ara que l'hivern està arribant hi ha molts talls de llum i ja hi ha més hores del dia sense electricitat a casa que amb electricitat. En fi, suposo que ja m'aniré acostumant. Cada cop es veuen menys turistes pel carrer i el fred cada vegada és més intens (a la nit molts dies ja estem a tres o quatre graus, i al tornar a casa necessites una bona jaqueta). En fi: arriba l'hivern i la ciutat es va quedant més morta. Ens quedem només els que hi estem vivint. Una altra època està començant, es percep a l'ambient de la ciutat. S'han acabat tots els festivals i l'època de turisme també. Tot i això, segur que la gaudiré molt. N'estic convençut!!!