Ja tinc pis!!!!

Doncs sí, la sorpresa era aquesta!!!! Ja estic instal·lat a un pis a Kathmandú. Concretament és al barri de Nayabazar, just al costat d'on tenia el hostel i a 10 minuts caminant de Thamel. Així, que és genial! He tingut molta sort perquè és el que buscava: viure a un barri tranquil allunyat del caos de cotxes, soroll i contaminació de Thamel, però a la vegada tenir-ho a prop caminant per tenir l'ambient quan el vulguis. 

Ahir vaig veure l'anunci a una web, vaig trucar, el vaig veure i li vaig dir que me'l quedava. El pis està molt bé. La peculiaritat és que només obrir la porta del carrer dónes directament a la terrassa!!! El rebedor on donen totes les portes és la terrassa (que per cert, és una gran terrassa on podrem fer molts dinars i sopar amb la gent). El pis té quatre habitacions: un lavabo, una cuina, un menjador i un dormitori (dins del meu dormitori hi ha un altre lavabo). A més a més, al pis tinc Internet, així que podem estar en contacte fàcilment. Una altra cosa que m'ha dit la propietària de la casa és si volia la televisió per cable sense haver de pagar res extra: evidentment li he dit que sí! Fixa't que potser tinc sort i puc veure els partits del Barça!!! Així, que ja veieu que bé que estic! Us adjunto algunes fotos del pis!!! La última foto amb la lluna de fons des de la terrassa!  

Doncs aquest és el piset! Avui he estat netejant-lo i posant-me'l a la meva mida. També he fet compra de menjar i quatre coses que volia pel pis. Així, que puc dir que ja tinc casa!! Per tant, ja sabeu, totes i tots aquells que tingueu pensat fer-me una visita sereu mooooolt ben rebuts!! Bona nit!

Pokhara i Boudhanath

Hola!! Després de la ressaca de l'Annapurna ja torno a ser aquí en el dia a dia nepalès. Ara bé, amb moltes més forces i energies, si és que encara en podia tenir més, que abans d'anar cap a les muntanyes. 

Abans de seguir explicant aspectes més del dia a dia, que ja vindran més endavant en altres posts, m'agradaria explicar-vos una mica sobre la meva estada a Pokhara i sobre el final del Dashain.

En primer lloc, al tornar de l'Annapurna vàrem visitar Pokhara durant el dia 28. Aquesta ciutat, tal i com us vaig dir, és força turística però també té el seu encant. Un dels principals encants d'aquesta ciutat és la gran vista que es veu de l'Himalaia des del llac que té al centre de la ciutat. Són unes vistes molt maques realment i bastant bucòliques. Us adjunto les fotos des del llac. 

A Pokhara varem visitar tres llocs força curiosos. El primer és la zona de temples que hi ha al centre del llac. És un lloc on la gent de religió hinduista va a resar, ja que hi ha un temple força conegut per aquesta religió. És un temple ben petit on hi ha una bona fila de gent que vol entrar per tocar amb el cap una pedra que hi ha a dins i tocar les campanes del voltant. Es veu, que és la forma de resar hinduista. Una altra cosa a destacar és que el voltant està ple de sacerdots hinduistes que parlen amb la gent sobre els seus problemes i que et volen fer ajuda espiritual. Us adjunto foto del temple i els sacerdots.

Els altres llocs que varem visitar de Pokhara varen ser també molt curiosos: en primer lloc,  les coves de Gupteswor i la casacada de Davi's. Les coves és un lloc sagrat pels hindús  ja que hi ha un temple en una cova natural. Hi ha molta gent que va a veure'l. Un fet molt curiós, és que hi fa molta calor allà a dins. Va ser interessant entrar i veure aquestes coves naturals al mig de la ciutat. El segon lloc que vaig visitar és Davi's falls. És com una mena de parc que hi ha al mig de la ciutat, just davant de les coves, on hi ha unes cascades petites. La veritat és que per mi no té gaire d'espectacular aquestes cascades però no està de menys donar-li un petit cop d'ull. Tot i això, Pokhara encara té moltes coses a veure i conèixer. És un dels llocs que posteriorment estic segur que tornaré per conèixer-la una mica millor. Us adjunto fotos de les coves i la cascada.

  

L'altre aspecte que us volia comentar que vaig fer ahir a la nit, va ser anar a Boudhanath. Aquest és un temple budista força gran i espectacular que hi ha l'est de Kathmandú. És un lloc màgic i místic. Per anar-hi, vaig triar el dia 29 d'octubre, ja que era el dia de la lluna plena i coincidia amb el final del Dashain. Realment, el lloc aquest em va donar molta pau i tranquil·litat. Hi ha tot de gent donant voltes al temple amb força silenci, moltes parades plenes d'espelmes, tot de monjos budistes tibetans assentats al terra al voltant del temple fent sonar les trompetes i platerets budistes mentre van resant.... És un lloc molt recomanable d'anar i més a la nit, ja que s'hi genera un ambient molt místic. A més, aquesta nit era especial perquè era la de lluna plena i es notava a l'ambient una sensació de màgia i tranquil·litat molt maca. Realment, un lloc que estic segur que tornaré més d'una vegada, ja que pels voltants de Boudhanath està ple de petits temples budistes que es poden visitar. M'informaré per anar algun dia a alguna celebració que facin. Trobo que pot ser un molt bona experiència. US adjunto fotos de Boudhanath amb la lluna, les espelmes on es demanaven desitjos (no us diré el desig que vaig demanar) i de la pregària amb els monjos tibetans. 

Doncs res, després d'aquestes dues grans experiències més, demà ja tocarà ficar-se a tope de nou amb la feina. En tinc moltes ganes de conèixer millor tot el funcionament d'Amics del Nepal i començar a treballar als internats de Siphal. Avui a la nit, poc abans d'anar-me'n a dormir s'ha posat en contacte amb mi l'Anna a través del facebook. L'Anna és una voluntària d'Amics del Nepal que va estar aquest estiu a Bimphedi en unes estades solidàries. Aquest mes de desembre tornarà cap al Nepal per realitzar un projecte d'higiene a l'internat de Bimphedi. Hem estat xerrant una estona sobre el projecte i sobre com podem col·laborar entre tots perquè aquest sigui un èxit. La veritat és que la he vist amb moltes ganes i amb una il·lusió per fer coses i això dóna molts ànims per seguir treballant en aquest projecte. Així doncs, a treballar s'ha dit!!!

Per cert, demà us donaré a tothom una gran sorpresa!!!!!!!! Aneu especulant a veure que pot ser.... 

El camp base de l’Annapurna

Després d'uns dies de silenci en el blog, ja torno a ser a Kathmandú. Com ja us havia comentat durant vuit dies he estat fent el trekking que porta fins al camp base de l'Annapurna (8091 metres, la desena muntanya més alta del món). Jo no he arribat fins tant a dalt, he aconseguit arribar fins el camp base que està a 4130 metres. Com us podeu imaginar una meravella estar allà dalt envoltat de les muntanyes més altes del món. Aquests dies de silenci i muntanya han valgut molt la pena.

Però comencem des del principi. Per començar el trekking t'has de traslladar cap a Pokhara (viatge amb autocar que dura entre unes 6, 7 o 8 hores depenent de l'autobús que agafis i de la sort que tinguis!). Us adjunto foto del súper bus amb el que vaig anar!!!!

Pokhara és una ciutat força turística i on hi ha bastantes coses a visitar, cosa que evidentment vaig fer, però l'explicació sobre el que hi ha i les anècdotes que m'hi van passar ho deixarem per un altre post ja que aquest el vull dedicar exclusivament a l'Annapurna. Us adjunto foto de les vistes de les muntanyes des de Pokhara.

Llavors, un cop a Pokhara, s'ha d'agafar un altre autobús que dura unes dues hores fins a Nayapul, lloc on si definitivament si que s'inici el trekking. Aquesta expedició però, no la vaig fer sol, sinó que va ser acompanyat d'un sherpa que em feia de guia, en Janek i d'un altre company dels Estatus Units d'origen de la Índia, en Vijay. Per explicar-vos la ruta us aniré dient les diferents etapes que vaig fer, i així, segur que no em descuido res.

1a Etapa: Nayapul (800 metres) - Ghandruk (1900 metres). Unes 5 hores.

Aquesta etapa crec que va ser de les més dures de tota la ruta, no sé si és perquè era la primera i també feia més calor, però va ser força impactant. El paisatge però era força bonic, ja que estava plens de camps d'arròs i cada vegada es veien més a prop les muntanyes. Us adjunto fotos dels camps d'arròs i de les vistes des de Ghandruk.

2a Etapa: Ghandruk (1900 metres) - Chumrung (2100 metres). Unes 4:30 hores.

Aquesta etapa, per la diferència d'alçada pot semblar que no és dura, però si que ho va ser. Una de les característiques d'aquesta ruta és que s'han de creuar molts rius. I els rius on són? A les valls!!! Per tant, cada vegada havies de descendre fins on hi havia el riu i recuperar després l'alçada. Per tant, a l'acabar el dia també acabaves ben cansat. Aquest dia va ser el primer on varem començar a fer relacions a l'arribar als refugis amb les altres persones que anàvem fent el trekking. Aquest dia, varem conèixer la Ramona, una noia alemanya ben simpàtica amb la que varem estar molt a gust. Una de les coses que m'ha agradat més d'aquesta ruta en general, són les tardes de convivència amb la resta d'excursionistes. He conegut a gent de tot el món i he aprés un munt de coses. Han estat estones impressionants de convivència que m'han fet adonar que tots som diferents però a vegades amb interessos molt semblants. Us adjunto foto des de Chumrung amb els meus companys de viatge.

3a Etapa: Chumrung (2100 metres) - Himalaya Hst (2900 metres). Unes 6 hores.

Aquesta etapa ja va ser quan va començar la muntanya de debò. Després de baixar cap al riu corresponent i tornar a pujar, varem començar a veure ja paisatges d'alta muntanya. Aquí cal destacar que just arribat a Himalaya Hst va començar a pedregar una barbaritat. Cosa que va voler dir que a dalt va fer una nevada brutal. Per tant, tot semblava fet expressament perquè ens trobéssim l'Himalaya ben nevat. Aquesta nit varem conèixer dues parelles de xinesos ben curioses que ens varem anar trobant fins el camp base.

4a Etapa: Himalaya Hst (2900 metres) - Annapurna Base Camp (4130 metres). Unes 5 hores. 

I finalment, la gran meravella ens estava esperant. Durant tot el camí amb neu i força fred, anàvem camí cap el camp base. Paisatges brutals, sensacions d'estar fent alguna cosa especial. En fi, sentir-se molt afortunat de poder estar allà dalt. No hi ha paraules per explicar-ho, us adjunto algunes fotografies sobre el camp base i les muntanyes del voltant, entre elles l'Annapurna o el Machapuchare. La última surto jo refugiant-me dels quinze graus sota zero als que estàvem a fora!!!

I aquestes són només una selecció de les moltes fotos fantàstiques que tinc. Més endavant intentaré penjar-les en algun lloc perquè les pugueu veure. Una altra cosa curiosa que vaig trobar al camp base, va ser una parella catalana que celebraven la seva lluna de mel allà! Quina passada!!! 

5a Etapa: Annapurna Base Camp (4130 metres) - Chumrung (2100 metres). Unes 8 hores.

6a Etapa: Chumrung (2100 metres) - Nayapul (800 metres). Unes 8 hores.

Aquestes dues etapes, ja de baixada van ser realment dures. D'alguna forma, ja havies tingut la recompensa del camp base i ara només calia tornar a la realitat. Tot i això, fins que no s'arriba al final s'ha de seguir gaudint. Van ser etapes molt llargues i de molta baixada que ens varen deixar els genolls força destrossats. Tot i això, baixàvem amb la il·lusió d'haver estat a un dels llocs més bonics i impressionant que he vist. 

Aprofito aquest post per fer un homenatge al joc de cartes kilòmetres! Com que cada dia sopàvem a les 18h de la tarda, a les 18.30h ja ho teníem tot fet. Tot i que ens aixecàvem cada dia a les 6 del matí, encara era massa d'hora per anar a dormir. A aquest joc perquè us en pugueu fer una idea de la gent diversa que hi havia hi han jugat fins a nou nacionalitats (Nepal, Brasil, USA, Índia, Xina, Alemanya, Itàlia, Anglaterra i Catalunya). En fi, jutgeu vosaltres mateixos.

Finalment, i per acabar aquest llarg post, voldria destacar un parell de coses que no m'agraden d'aquest país. No us penseu que tot és sempre meravellós. En primer lloc, la carretera i la conducció: els nepalesos quan condueixen i volen avançar, enlloc de mirar si hi ha algú avancen fent sonant el clàxon (com dient, jo vaig cap allà, si hi ha algú ja s'apartarà!). Relacionat amb el tema de la carretera, tenen una afició curiosa en aturar el cotxe, autocar, camió o moto al mig de la carretera quan els ve de gust. Mentre vas per la carretera et trobes constantment automòbils aturats al mig, no per un moment, sinó aparcats. Llavors, els altres cotxes han d'anar regatejant-los!! Sorprenent si més no!!! Per acabar aquest tema, un altre aspecte que no m'agrada dels nepalesos en general, és que llencen tot al terra: veure la imatge de gent obrir la finestra del cotxe o bus i llençar papers, ampolles, bosses o el que sigui és molt habitual. Una autèntica llàstima però de fet, jo encara no he vist papereres ni contenidors pel carrer. Un tema a solucionar!

I res, avui he arribat a la ciutat de nou, després de tres hores de caravana per entrar a Kathmandú! Operació tornada de Dashain. Quan t'hi trobes és una putada, però ni això farà canviar el somriure amb el que me'n vaig a dormir després d'uns dies a plena naturalesa. Me'n vaig a dormir una mica enyorat, però molt content del que he pogut fer. Fins ben aviat!!!!

Comiat a l'oficina i vacances de Dashain!

Aquests últims dos dies han estat per centrar-se ja millor en la tasca que desenvoluparé durant aquest temps al Nepal. En primer lloc, m'agradaria presentar-vos el meu lloc de treball. Aquest està al barri de Maijubahal i és un centre de salut que va construir Amics del Nepal. A l'oficina hi treballem cinc persones fixes i moltes altres que van apareixent de tant en tant. Us adjunto unes fotos perquè us en pugueu fer la idea, així com les vistes que es veuen des del balcó de l'oficina. 

Tot i aquesta presentació de l'oficina i el tenir clar ja les tasques que realitzaré el Nepal, l'inici de la feina haurà d'esperar a després del Dashain. Com us vaig comentar, a partir d'avui dissabte, hi ha fins el dia 29 d'octubre la celebració del Dashain (seria com el nostre Nadal). Durant aquest període tothom se'n torna al poble d'on té l'origen i es reuneixen totes les famílies senceres. Són unes festes molt familiars i de retrobament. Per tant, com no podia ser d'altra manera a l'oficina, ahir divendres, varem realitzar un dinar de comiat (seria com els dinars de nadal de Catalunya, doncs en aquest cas dinar de Dashain). Varem menjar pollastre amb arròs i verdures. És un plat típic del Nepal. L'únic problema: per mi picava horrors!!!! Fins ara no ho havia comentat, però cada vegada que dines o sopes en un lloc no turístic, ja et pots preparar a menjar ben picant!!! Espero que al final m'hi vagi acostumant. Us adjunto unes fotos del dinar de comiat amb els i les companyes de feina. 

La veritat és que va ser un dinar molt agradable i tots vàrem gaudir molt. Al sortir de l'oficina, varem passar un moment per l'internat de Siphal per acomiadar-nos també de tots els nens i nenes. A l'entrada de l'internat, varem trobar una construcció d'uns gronxadors molt espectacular. Es veu que per Dashain, és tradició al Nepal construir grans gronxadors de canya de bambú perquè els nens i nenes puguin jugar. Us poso una imatge del súper gronxador! 

Per acabar la nit de divendres, i com no podia ser d'una altra manera els divendres a la nit, varem sortir una mica de festa per fer una mica de comiat entre el grup "social" que hem generat. Us poso una foto on estem en una disco súper estranya amb la Cris i l'Adriana (grup català!), i una altra on surten dos que també venen sovint amb nosaltres.  

Per cert, no em vull estar de comentar que encara flipo amb les vaques al mig de la ciutat.  Us poso una imatge que il·lustra molt bé la situació, Un cotxe vol passar i no pot perquè hi ha una vaca!!! Molt fort!!!

Doncs res, finalment també us vull informar què faré jo aquests deu dies de festa del Dashain. Aniré a fer el trekking al camp base de l'Anapurna!!!! Per fer el trekking estaré vuit dies i aniré amb un sherpa que em farà de guia. El que no he contractat és portador, penso que ja sóc prou grandet com per portar-me els meus trastos!!!! Per tant, estaré a partir de demà vuit dies sense connexió d'Internet ni mòbil. Així, que a la tornada us explicaré com ha anat la gran aventura a l'Anapurna. Happy Dashain a tothom!!

El festival del Dashain!

Avui podríem dir que ha estat el meu primer dia de feina. He anat a l'oficina que tenim al barri de Maijubahal i he fet el meu primer dia sencer d'oficina. El meu horari de treball és de 10h a 17h, ja veieu que no és especialment dur, i com a primer dia he fet tard!!! jeje Encara no tinc gaire controlat el tema dels temps per arribar als llocs, sempre trigo més del que penso que hi ha. Kathmandu hi ha un trànsit horrorós, i s'ha de ser molt i molt previsor si no es vol fer tard.

Avui he tingut més clar quines seran les meves tasques a Amics del Nepal. Entre d'altres coses haig de fer el monitoreig d'un dels internats: saber tots els nens que hi ha i fer unes fitxes de dades, salut, educació i aspectes socials ben completes. Se m'ha girat feina, ja que n'hi ha més de cinquanta!!!! D'altra banda, també m'encarregaré de l'acollida de voluntaris i voluntàries que vagin venint a Kathmandu. I a part, tots aquells forats que pugui anar tapant. Una de les coses que estic veient més clar, és que cada dia poden sortir feines noves i no es pot planificar en excés. 

A la tarda, he conegut a dos dels professors que fan classes de repàs als nens i nenes del barri al centre on estem treballant. Han arribat i ens han convidat al festival del Dashain!!! Seria com el festival de Nadal que fem a casa nostra a les escoles, on els nens i les nens fan balls, canten cançons i fan una mica de teatre. Ha estat magnífic i m'he quedat bocabadat de la classe que tenen tant nens com nenes ballant. Ho fan molt bé i tenen un ritme increïble!! Us adjunto fotos del festival!!!

El més curiós del cas és com ha acabat el festival!!! En un moment determinat hi ha hagut tall de llum i aquí s'ha acabat tot!!! Me'n dono compte que en aquest país tot acaba quan se'n va la llum, al matí m'ha passat igual. Se n'ha anat la llum i hem acabat de treballar. És una cosa que vull analitzar perquè hi ha tants talls de llum en aquest país!!!

Finalment, hem agafat una tuk tuk i he tornar cap a l'hostal. Allà hi havia la Rachel i una altra companya canadenca amb les quals he estat parlant més d'una hora sobre la vida al Nepal i les coses que ens han cridat més l'atenció. Fins i tot m'han preguntat per la situació política a Catalunya!!! Cada vegada més gent coneix aquest tema, és brutal! A més, he pogut practicar un munt d'anglès! 

Per cert, parlant de Catalunya. Avui he fet el meu últim tràmit per poder votar al Nepal. He enviat a l'ambaixada espanyola de New Delhi els últims formularis que necessitaven. Ara, només faltarà tenir sort i que les paperetes arribin a l'adreça de correu del Nepal que he posat. Ja us explicaré!!

Doncs, res. Un dia més pel Nepal. No porto ni una setmana, però tinc la sensació que porto molt de temps. Això vol dir que m'estic integrant molt bé. Per cert, aprofito el post per dir que totes i tots aquelles que volgueu venir esteu més convidades! Veure aquest país val molt la pena!!!