Hola a tothom! Ja torno a ser al Nepal després de deu dies a Bangladesh. Han estat uns dies molt agradables al país veí del Nepal. Tot i que és difícil descriure un país amb un post només, faré l'intent ara mateix.
Bangladesh és un país força petit de territori tot i que és el segon del món en major densitat de població. Té un total de 170 milions d'habitants i Dahka, la seva capital en té més de 20 milions. És un país força jove, ja que es va independitzar del Paquistan el 1971 i abans havia format part de la Índia. Així doncs, com a país independent porto poc més de quaranta anys de la seva història. Cal destacar que el país té més d'un 80% de musulmans i això es nota molt en el seu dia a dia. Finalment, cal dir que entre la seva població hi ha tot un ciutadà il·lustre com és Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau l'any 2006 per la seva contribució amb el seu banc Grameen a la donació de micro crèdits a famílies del país pel seu desenvolupament.
El meu viatge va començar cap a Dakha. Just arribar ens estava esperant un dels couchsurfing que havien contactat l'Encar i la Vero, les meves companyes de viatge. La veritat és que era la meva primera vegada amb aquest sistema de viatjar i val molt la pena. En John i en Tarique, els nostres couchsurfing de Bangladesh ens varen fer una rebuda brutal. Fins i tot amb pastís de benvinguda!!! Realment, durant tot el viatge ens varem sentir molt ben tractats per ells i tots els bangladeshins que varem conèixer! Quan a la ciutat de Dakha, no puc dir exactament el mateix. No seria agosarat dir que de totes les ciutats que he estat a la meva vida, és la pitjor amb diferència! Una ciutat molt i molt poblada, amb molta contaminació (el sol no brilla mai, sempre hi ha una teranyina de contaminació que fa que no vegis el sol clarament), bruta i sense res especial per visitar. Carrers, cotxes i gent! Costava trobar gent que parlés anglès i tampoc hi havia cartells en anglès. Us adjunto fotos de la benvinguda que ens varen donar els nostres amics de Bangladesh, dels peculiars taxis de la ciutat (tot enreixats per evitar robatoris), del memorial de la independència respecte Paquistan, de la gran mesquita de Dakha, del caos de la ciutat de Dakha, del Parlament (aquest sí que és bonic!) i dels estudiants a la universitat d'art de Dakha.
Just l'endemà mateix, ja varem marxar cap a a fora! Realment, teníem molts ganes de sortir d'aquesta ciutat!! La resta del viatge el varem dividir en dues parts: la primer varem anar cap a l'oest, al parc nacional de Sunderbars. És el parc on desemboca el riu Ganges, el bosc de manglars més gran del món. L'altre part va ser cap a l'est: Cox Bazar (la platja de sorra més llarga de món) i l'illa de Saint Martin.
La primera part del viatge va ser el parc nacional de Sunderbars. És un lloc on per fi varem començar a respirar aire pur. Varem tenir uns dies molt macos allí. Varem agafar un vaixell i varem navegar pel Ganges entre els manglars. Realment molt bonic! Fins i tot, varem tenir l'oportunitat de passejar enmig de la selva on varem poder veure algun que altre animal. Us adjunto fotografies d'aquests indrets!
Una altra de les meravelles que varem visitar va ser la ciutat mesquita de Bagerhad. És una de les mesquites més antigues i importants del món musulmà en l'antiguitat. Actualment, només queda de peus la mesquita, però anteriorment, havia estat una gran ciutat. És un dels llocs que s'ha d'anar si ets a Bangladesh. Us adjunto fotos d'aquest indret sagrat.
I finalment, la última part del viatge la varem anar a passar a la part est de Bangladesh, just al costat de la frontera de Birmània. En aquella zona varem tenir uns dies de platja, tant de temps sense veure el mar ja començava a enyorar-lo. Varem anar a Chitagong, la segona ciutat del país. I des d'allí ens varem desplaçar cap a Cox Bazar i la paradisíaca illa de Saint Martin. Cox Bazar al tenir la platja de sorra més llarga del món fa que sigui un lloc molt explotat pel turisme (indi sobretot). Gran gratacels, multitud d'hotels, casinos, gent i gent. Ara bé, sens, dubte l'illa de Saint Martin ha estat l'estrella del viatge. És una illa que no hi ha electricitat i no hi ha multituds de gent!!! No està adaptada encara al turisme i això la converteix en molt autèntica. Platges netes, solitàries, gent amable, menjar barat i bo, peix, molt de peix boníssim per tot arreu, la vida de la illa sobretot dedicada als pescadors... Una meravella!! Em vaig retrobar amb el país. Uns dies de calma i relax totals!! Us deixo fotos de la illa i del seu entorn. No en feu massa publicitat de l'illa, a veure si la massificarem!!!!
Avui després de passar unes hores per Dakha (les mínimes possibles!!), ja sóc a kathmandu de nou. Han estat uns dies molt macos i de compartir amb molta gent de Bangladesh i amb la Vero i l'Encar. Hem fet molt bon grup! Visitar aquest país en termes globals, ha estat molt positiu. És un país de turisme una mica més professional, ja que no està gens adaptat a les necessitats occidentals. Hi ha coses blanques i altres negres. Tal com deia al principi, un país de contrastos. Ara això sí, si algun dia hagués de tornar a Bangladesh, sempre em quedaria l'illa de Saint Martin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada