divendres, 12 d’abril del 2013

Ja sóc a Barcelona. La readaptació!!!

Aquest és l'últim post d'aquest blog després de més de sis mesos escrivint més o menys de forma regular. Tal i com us deia en l'anterior, aquest l'escriuria des de Barcelona al cap d'un parell de dies d'haver arribat.

Ara ja sóc a Barcelona, després d'un viatge d'avió llarg i cansat. Varen ser unes sis hores de Kathmandu a Doha, una espera a l'aeroport de Doha de sis hores i després un darrer vol fins a Barcelona de set hores. Una bona pallissa!!

A l'arribada a l'aeroport hi havia els meus pares esperant-me després d'una hora de retard. Tenien moltes ganes de veure'm i jo també. Tot i que no tenia moltes ganes de tornar del Nepal, un cop arribes aquí tens ganes de veure a la família i amistats. Durant aquests dies ja he començat a veure a la gent, però encara me'n falta molta! Poc a poc aniré retrobant-me amb tothom, que ja en tinc moltes ganes després de tant temps.

Un cop de sortida de l'aeroport varem anar a dinar plegats a un lloc de tapes!!! Unes croquetes, braves, calamars... això si que ho trobava a faltar!! Varem fer un bon dinar, mira que en feia temps que no menjava carn i peix! Poc a poc vaig anar parlant amb padrins i avis, que també feia temps que no sabien res de mi. Quina alegria es varen donar!

La meva primera impressió a l'arribada a l'aeroport va ser: quin silenci, ningú et deia res. Acostumat a la caòtica Kathmandu on hi ha gent per tot arreu, cotxes, tothom et parla... aquí, ho vaig trobar a faltar una mica! A més a més, vaig notar força a l'hora de respirar. Malgrat la contaminació que hi ha a Barcelona, es respirava molt millor. Més tard, passejant pel carrer em sorprenia l'ordre de la ciutat, tot quadriculat, res deixat a la improvització. Per la nit, quina lluminària pels carrers que hi ha a Barcelona. Quina despesa d'energia més bèstia!!! Em sabia greu i tot, després de tants mesos amb talls de llum al Nepal. Tot plegat molt lluny de la fosca, caòtica però sorprenent Kathmandu. 

Ahir vaig agafar el metro i l'autobús. Tot ordenat i estructurat. No has d'estar pendent de la parada que baixar, només prems un botó i l'autobús s'atura. Així de senzill. No has d'estar cridant per trobar un bus que vagi al lloc on vols anar, busques el número i l'agafes. Un cop a dins, ben ample assentat a un seient força còmode. Ningú t'apreta, ningú et toca! Tothom amb el seu espai i amb el maleït mòbil al davant sense aixecar la vista ni un sol moment. Ningú parla amb ningú, silenci absolut. Diferent de la gran Kathmandu. Em vaig quedar molt sorprès negativament quan vaig comprar una T10!!! Val 9,80 euros!!!!! On anirem a parar!! Amb aquest preu al Nepal podia dinar bé més de deu vegades!!!

Després de tots aquests primers xocs de la meva readaptació a Barcelona m'agradaria explicar-vos exactament com recordo el Nepal ara mateix. Aquest país petit asiàtic em va brindar una acollida meravellosa. Els nens i nenes, les dones, homes, les ciutats, les muntanyes, aquells pobles petits, la naturalesa, el budisme i l'hinduisme... tantes coses he fet!! En aquests darrers sis mesos he estat al camp base de l'Annapurna, a Bangladesh, a la Índia, per tot Nepal, he estat a casa de gent que ara són els meus amics, converses interessants, a l'oficina d'Amics del Nepal.... Sóc molt afortunat! 

Ara amb la distància, veig Nepal com el meu país, amb aquesta estada allí m'han ensenyat a estimar Kathmandu i Nepal malgrat tots els problemes i mancances que tenen. Un país en el qual sempre tindré un ull posat i que el portaré molt a dins. Sempre que vaig a altres països, normalment dic que no hi tornaré, penso que el món és molt gran. Ara bé, l'idil·li amb Nepal, és diferent. Ha estat el país en el que m'he implicat més i que m'ha seduït més. Tant, que n'estic plenament segur que tornaré més tard o més d'hora. Tinc massa gent allà com per no tornar-los a veure més. 

Doncs res, ara ja a Barcelona, a començar la readaptació. A buscar alguna nova feina, espero que malgrat les dificultats que hi ha, en pugui trobar alguna!! A veure la gent, a fer coses... He vingut amb les piles molt carregades tant físicament com mentalment. He vist a la societat un pessimisme molt gran. Tot es veu de color negre. Jo em resisteixo a això. Si un país com el Nepal amb molts més problemes que Catalunya pot tirar endavant, per què no ho podem fer nosaltres?? Realment, un dels incentius de tornada és aquest. Ajudar a millorar el país tant com pugui i aportar esperança i il·lusió a la gent. Ganes no me'n falten! La força del Nepal i la seva gent estic segur que anirà sempre amb mi!!! 

Finalment, tal i com deia a l'inici aquest ha estat l'últim post del meu blog. A partir d'ara ja no hi escriuré més. Aquest blog ha estat un èxit, amb moltes visites i molta gent que el seguia. Us agraeixo tot el suport que m'heu donat i espero haver pogut mostrar bé i que us hagi agradat molt aquest país tant espectacular que és Nepal. Aquesta era la meva intenció! Jo el portaré ben a dins per molt temps, espero que vosaltres també us l'estimeu i us animeu a fer-li una visita. Un país que val molt la pena. Una abraçada a tothom i moltes gràcies per tot.

Namaste. Daniabat!

dilluns, 8 d’abril del 2013

Últim dia al Nepal: comiats de grans persones i un meravellós país!

Aquesta és la meva última nit al Nepal: una nit de sentiments molt contraposats. Per un cantó d'una certa tristesa per marxar d'un país que m'ha acollit tant bé i on m'he sentit tant a gust. He conegut llocs i persones meravelloses. Per altra banda, l'alegria immensa de tot el que he aprés i viscut en aquest país i també les ganes que tinc de veure a molts de vosaltres que m'heu anat llegint durant aquests mesos. 

Aquesta darrera setmana ha estat de comiats amb tothom. Durant sis mesos sembla mentida, però coneixes a molta gent i generes unes amistats molt profundes tant amb nepalesos com amb altres persones que estan lluny del seu país.

El divendres passat ja vàrem començar amb els comiats amb el grupet català que hem creat a Kathmandu. Han estat aquelles persones, més algunes que falten i ja són a Catalunya, que sempre has tingut al costat per qualsevol cosa. Sempre disponibles per a tot. Aquesta és una de les grans diferències de viure al Nepal respecte a Catalunya. Al Nepal, tothom sempre està disponible per fer coses i sempre va bé quedar. Es posa un dia i una hora; i tothom ve! A Catalunya, mirem les agendes i si tenim un forat, quedem! Coses que provoca el ritme de bogeria que portem a Occident!!!

Doncs amb aquest grupet varem fer un dinar a la terrassa de casa molt agradable. Pura tranquil·litat i bon rotllo tots plegats!! A més a més, em varen fer una gran sorpresa i em van regalar diverses coses del Nepal, que em varen fer molt il·lusió!!! Moltes gràcies amigues! Us trobaré tant a faltar!! Us adjunto alguna fotografia!



Un cop varem acabar de dinar varem anar a reunir-nos amb més amics i amigues per acabar de passar l'últim divendres a la nit de festa! Realment va ser de les més divertides de totes. Tant que el dissabte varem repetir i tot!!!! Els dos dies varen ser fantàstics i ho vaig passar molt bé. Eren uns d'aquests dies que tothom està de bon humor i amb moltes ganes de passar-ho bé. Varem riure i riure sense parar!! Quin ambientàs! 





El dissabte a la tarda també vaig fer un comiat que em va fer molta il·lusió. La senyora que neteja i cuina a l'oficina em va convidar a dinar a casa seva! Realment va ser molt emotiu conèixer a la família i la casa on viu la nostra didi. Ella no parla res d'anglès, només nepalès. Malgrat tot, ens varem entendre a la perfecció. La seva casa, on viuen cinc persones, és només una habitació on hi ha dos llits, un armari i uns fogons. Quan algú tant humil et dóna tot el que té, a mi m'emociona molt. Va ser una tarda realment molt agradable. La recordaré molt temps! Si la setmana passada vaig anar a dinar a casa del meu company de feina, en Mohan, aquesta va tocar a casa de la nostra didi! 



Finalment, avui a la tarda tocava el comiat general a l'oficina d'Amics del Nepal. Sis mesos treballant tots plegats han generat un ambient de treball molt bo. Evidentment, la relació ha superat la professional i ha acabat sent d'amistat. Avui hi era tothom: els tècnics, els professors, la didi, els altres companys europeus... Fins i tot, algun dels nostres estudiants universitaris s'han afegit a la festa. Ha estat un dinar ben rodó on hem pogut un bon dalh bhat! Com el trobaré a faltar també!!!! Fins i tot, al final han tingut un detall molt maco amb mi. Han fet una petita cerimònia hindú del Puja per acomiadar-me un a un tot desitjant-me molta sort a la vida. Cadascú sucava el dit a una mena de pintura vermella i em feia una línia al front mentre deia unes paraules. Ha estat molt emocionant... A més a més, m'han fet de regal una fotografia de grup amb tots els nens i nenes de KEBS amb els quals tantes coses he compartit i el típic barret nepalès! Aquests amics i amigues de l'oficina de Kathmandu no els oblidaré mai.








Finalment, al sortir de l'oficina he anat cap a Boudhanat per acomiadar-me d'aquest país, de moment. L'estupa de Boudha és el meu lloc preferit del Nepal per tota la pau i energia que s'hi respira. Penso que triar aquest lloc per acomiadar-se ha estat un encert. Tot i això, estic segur que no serà la meva última estada al Nepal. Un país així, estic plenament convençut que tornaré.

Doncs sí, demà acabaré de passar el meu últim dia al Nepal d'aquesta estada de sis mesos tant maca. De ben segur que la portaré dins del cor tota la meva vida. Arribaré a Barcelona el dimecres a les 14h del migdia. L'endemà d'arribar escriuré l'últim post d'aquest blog, que tornant del Nepal ja no tindria sentit seguir. En aquest post, explicaré els meus sentiments d'aquesta estada al Nepal i com m'he sentit a l'arribar a Catalunya. Serà l'últim de tots, així que espero que sigui tant especial i amb tants sentiments com aquest que estic acabant d'escriure ara mateix. Ens veiem ben aviat per terres catalanes!

dilluns, 1 d’abril del 2013

El Holi Festival, inici d'acomiadaments i la MONA!

Aquesta darrera setmana després de la tornada d'Índia ha estat força entretinguda. Just arribar varem poder gaudir del Holi Festival. Aquesta celebració és molt celebrada a tot el Nepal, tot i que també se celebra a la Índia. Kathmandu es va convertir en una batalla campal de globus d'aigua i pols de colors que la gent anava llançant des de qualsevol lloc.  Passaves pel carrer i la gent et tirava globus des dels balcons, els  botiguers te'n tiraven també des de les botigues, els nens et pintaven la cara... un dia de sorpreses constants! Jo el Holi el vaig anar a celebrar amb els nens i nenes de l'internat de Siphal. Quan vaig arribar ja anava ben moll i brut de colors!!! A l'internat també va ser maquíssim, els nens i nenes estaven molt excitats per celebrar aquest dia i ens varen deixar ben plens de color i aigua!! La tradició d'aquesta festivitat diu que aquesta època on començar arribar la calor i se'n va el fred, és una època on hi ha molts refredats i grips. Es veu que abans aquestes pols de colors eren fetes amb unes herbes que ajudaven a prevenir aquestes malalties i per això la gent s'ho tirava tot jugant. Us deixo alguna fotografia d'aquest dia tan divertit i de tant bon rotllo!!






Un cop superat el Holi, ja va començar el meu compte enrere al Nepal. Ara mateix, només falta una setmana per tornar a Catalunya, realment, el temps ha passat volant i em costa de creure que d'aquí tant poc torni a ser a Barcelona. Les valoracions i sensacions ja les explicaré més endavant en un altre post!! Però, el passat diumenge ja vaig començar els acomiadaments amb els nens i nenes de KEBS. Amb ells he estat cada tarda a les classes de reforç i la veritat és que els hi he agafat molta estima. El passat diumenge va ser l'últim dia que venien a les classes ja que ara s'ha acabat el curs escolar al Nepal. Fins el 15 d'abril, ja no tornaran a l'escola per començar el nou curs. Així, que tocava dir-los adéu! Va ser un dia molt maco: jo els hi vaig donar algunes xocolates a ells i ells em varen fer un pastís sorpresa!!! No m'ho esperava gens i em va fer molta il·lusió!! Crec que l'espontaneïtat d'aquests nens i la seva alegria és una de les coses que més trobaré a faltar del Nepal. Jo només els hi vaig donar les gràcies i els hi vaig dir que lluitessin pel que volguessin ser: que siguin feliços i que si estudiaven forts, segur que podrien tenir una vida millor que la dels seus pares. Us adjunto la fotografia de família amb els nens i també amb els professors dels nens i nenes, els quals també trobaré molt a faltar! Comença una setmana de molts acomiadaments, setmana dura emocionalment....



I finalment, una petita semi sorpresa!! Aquest cap de setmana coincidint que a Catalunya era Pasqua i tothom tenia mones, amb la Maite varem decidir fer una mona per així també poder-ne tenir. Doncs varem comprar els ingredients per fer-la, ens varem posar a fer-la i quan la teníem al forn..... se'n va anar l'electricitat!!!! Fins i tot, la famosa electricitat del Nepal no va respectar ni la mona! En fi, ens ho varem passar molt bé preparant-la i havíeu d'haver vist les nostres cares quan se'n va anar l'electricitat. Tot un tip de riure! This is Nepal! Us adjunto unes fotos de la preparació de la Mona, tot i que no surti el resultat del pastís! Bona Pasqua a tothom!