dilluns, 8 d’abril de 2013

Últim dia al Nepal: comiats de grans persones i un meravellós país!

Aquesta és la meva última nit al Nepal: una nit de sentiments molt contraposats. Per un cantó d'una certa tristesa per marxar d'un país que m'ha acollit tant bé i on m'he sentit tant a gust. He conegut llocs i persones meravelloses. Per altra banda, l'alegria immensa de tot el que he aprés i viscut en aquest país i també les ganes que tinc de veure a molts de vosaltres que m'heu anat llegint durant aquests mesos. 

Aquesta darrera setmana ha estat de comiats amb tothom. Durant sis mesos sembla mentida, però coneixes a molta gent i generes unes amistats molt profundes tant amb nepalesos com amb altres persones que estan lluny del seu país.

El divendres passat ja vàrem començar amb els comiats amb el grupet català que hem creat a Kathmandu. Han estat aquelles persones, més algunes que falten i ja són a Catalunya, que sempre has tingut al costat per qualsevol cosa. Sempre disponibles per a tot. Aquesta és una de les grans diferències de viure al Nepal respecte a Catalunya. Al Nepal, tothom sempre està disponible per fer coses i sempre va bé quedar. Es posa un dia i una hora; i tothom ve! A Catalunya, mirem les agendes i si tenim un forat, quedem! Coses que provoca el ritme de bogeria que portem a Occident!!!

Doncs amb aquest grupet varem fer un dinar a la terrassa de casa molt agradable. Pura tranquil·litat i bon rotllo tots plegats!! A més a més, em varen fer una gran sorpresa i em van regalar diverses coses del Nepal, que em varen fer molt il·lusió!!! Moltes gràcies amigues! Us trobaré tant a faltar!! Us adjunto alguna fotografia!



Un cop varem acabar de dinar varem anar a reunir-nos amb més amics i amigues per acabar de passar l'últim divendres a la nit de festa! Realment va ser de les més divertides de totes. Tant que el dissabte varem repetir i tot!!!! Els dos dies varen ser fantàstics i ho vaig passar molt bé. Eren uns d'aquests dies que tothom està de bon humor i amb moltes ganes de passar-ho bé. Varem riure i riure sense parar!! Quin ambientàs! 





El dissabte a la tarda també vaig fer un comiat que em va fer molta il·lusió. La senyora que neteja i cuina a l'oficina em va convidar a dinar a casa seva! Realment va ser molt emotiu conèixer a la família i la casa on viu la nostra didi. Ella no parla res d'anglès, només nepalès. Malgrat tot, ens varem entendre a la perfecció. La seva casa, on viuen cinc persones, és només una habitació on hi ha dos llits, un armari i uns fogons. Quan algú tant humil et dóna tot el que té, a mi m'emociona molt. Va ser una tarda realment molt agradable. La recordaré molt temps! Si la setmana passada vaig anar a dinar a casa del meu company de feina, en Mohan, aquesta va tocar a casa de la nostra didi! 



Finalment, avui a la tarda tocava el comiat general a l'oficina d'Amics del Nepal. Sis mesos treballant tots plegats han generat un ambient de treball molt bo. Evidentment, la relació ha superat la professional i ha acabat sent d'amistat. Avui hi era tothom: els tècnics, els professors, la didi, els altres companys europeus... Fins i tot, algun dels nostres estudiants universitaris s'han afegit a la festa. Ha estat un dinar ben rodó on hem pogut un bon dalh bhat! Com el trobaré a faltar també!!!! Fins i tot, al final han tingut un detall molt maco amb mi. Han fet una petita cerimònia hindú del Puja per acomiadar-me un a un tot desitjant-me molta sort a la vida. Cadascú sucava el dit a una mena de pintura vermella i em feia una línia al front mentre deia unes paraules. Ha estat molt emocionant... A més a més, m'han fet de regal una fotografia de grup amb tots els nens i nenes de KEBS amb els quals tantes coses he compartit i el típic barret nepalès! Aquests amics i amigues de l'oficina de Kathmandu no els oblidaré mai.








Finalment, al sortir de l'oficina he anat cap a Boudhanat per acomiadar-me d'aquest país, de moment. L'estupa de Boudha és el meu lloc preferit del Nepal per tota la pau i energia que s'hi respira. Penso que triar aquest lloc per acomiadar-se ha estat un encert. Tot i això, estic segur que no serà la meva última estada al Nepal. Un país així, estic plenament convençut que tornaré.

Doncs sí, demà acabaré de passar el meu últim dia al Nepal d'aquesta estada de sis mesos tant maca. De ben segur que la portaré dins del cor tota la meva vida. Arribaré a Barcelona el dimecres a les 14h del migdia. L'endemà d'arribar escriuré l'últim post d'aquest blog, que tornant del Nepal ja no tindria sentit seguir. En aquest post, explicaré els meus sentiments d'aquesta estada al Nepal i com m'he sentit a l'arribar a Catalunya. Serà l'últim de tots, així que espero que sigui tant especial i amb tants sentiments com aquest que estic acabant d'escriure ara mateix. Ens veiem ben aviat per terres catalanes!

2 comentaris:

  1. Avui ens decidim a fer el nostre únic comentari en aquest blog, quan et queden poques hores ja d'estar en terres nepaleses. Estem molt orgullosos de tot el que has fet, del que has viscut , però sobretot d'haver trobat l'essència de l'ésser humà a través de les relacions interpersonals . Ens has trapassat al llarg d'aquests mesos amb les teves reflexions, la certesa que al món hi ha gent bona, la grandesa de la senzillesa , el suport dels teus amics i companys de projecte, sense oblidar la serenor rebuda amb la natura d'aquest petit país, que tan t'ha enamorat. Te'n vas anar amb una gran il.lusió i amb moltes ganes d'engegar nous projectes, i tornes amb la motxilla ben plena de vivències i de records. El món que toquem sempre el podem millorar i també ens enriqueix. Els teus comentaris en aquest blog ens han fet estar sempre molt a prop teu. Ben aviat, et tindrem al nostre costat. Els teus pares, LLuís i Elvira.

    ResponSuprimeix