dissabte, 26 de gener del 2013

Bangladesh: un país de molts contrastos.

Hola a tothom! Ja torno a ser al Nepal després de deu dies a Bangladesh. Han estat uns dies  molt agradables al país veí del Nepal. Tot i que és difícil descriure un país amb un post només, faré l'intent ara mateix.

Bangladesh és un país força petit de territori tot i que és el segon del món en major densitat de població. Té un total de 170 milions d'habitants i Dahka, la seva capital en té més de 20 milions. És un país força jove, ja que es va independitzar del Paquistan el 1971 i abans havia format part de la Índia. Així doncs, com a país independent porto poc més de quaranta anys de la seva història. Cal destacar que el país té més d'un 80% de musulmans i això es nota molt en el seu dia a dia. Finalment, cal dir que entre la seva població hi ha tot un ciutadà il·lustre com és Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau l'any 2006 per la seva contribució amb el seu banc Grameen a la donació de micro crèdits a famílies del país pel seu desenvolupament. 

El meu viatge va començar cap a Dakha. Just arribar ens estava esperant un dels couchsurfing que havien contactat l'Encar i la Vero, les meves companyes de viatge. La veritat és que era la meva primera vegada amb aquest sistema de viatjar i val molt la pena. En John i en Tarique, els nostres couchsurfing de Bangladesh ens varen fer una rebuda brutal. Fins i tot amb pastís de benvinguda!!! Realment, durant tot el viatge ens varem sentir molt ben tractats per ells i tots els bangladeshins que varem conèixer! Quan a la ciutat de Dakha, no puc dir exactament el mateix. No seria agosarat dir que de totes les ciutats que he estat a la meva vida, és la pitjor amb diferència! Una ciutat molt i molt poblada, amb molta contaminació (el sol no brilla mai, sempre hi ha una teranyina de contaminació que fa que no vegis el sol clarament), bruta i sense res especial per visitar. Carrers, cotxes i gent! Costava trobar gent que parlés anglès i tampoc hi havia cartells en anglès. Us adjunto fotos de la benvinguda que ens varen donar els nostres amics de Bangladesh, dels peculiars taxis de la ciutat (tot enreixats per evitar robatoris), del memorial de la independència respecte Paquistan, de la gran mesquita de Dakha, del caos de la ciutat de Dakha, del Parlament (aquest sí que és bonic!) i dels estudiants a la universitat d'art de Dakha. 














Just l'endemà mateix, ja varem marxar cap a a fora! Realment, teníem molts ganes de sortir d'aquesta ciutat!! La resta del viatge el varem dividir en dues parts: la primer varem anar cap a l'oest, al parc nacional de Sunderbars. És el parc on desemboca el riu Ganges, el bosc de manglars més gran del món. L'altre part va ser cap a l'est: Cox Bazar (la platja de sorra més llarga de món) i l'illa de Saint Martin. 

La primera part del viatge va ser el parc nacional de Sunderbars. És un lloc on per fi varem començar a respirar aire pur. Varem tenir uns dies molt macos allí. Varem agafar un vaixell i varem navegar pel Ganges entre els manglars. Realment molt bonic! Fins i tot, varem tenir l'oportunitat de passejar enmig de la selva on varem poder veure algun que altre animal. Us adjunto fotografies d'aquests indrets!












Una altra de les meravelles que varem visitar va ser la ciutat mesquita de Bagerhad. És una de les mesquites més antigues i importants del món musulmà en l'antiguitat. Actualment, només queda de peus la mesquita, però anteriorment, havia estat una gran ciutat. És un dels llocs que s'ha d'anar si ets a Bangladesh. Us adjunto fotos d'aquest indret sagrat.





I finalment, la última part del viatge la varem anar a passar a la part est de Bangladesh, just al costat de la frontera de Birmània. En aquella zona varem tenir uns dies de platja, tant de temps sense veure el mar ja començava a enyorar-lo. Varem anar a Chitagong, la segona ciutat del país. I des d'allí ens varem desplaçar cap a Cox Bazar i la paradisíaca illa de Saint Martin. Cox Bazar al tenir la platja de sorra més llarga del món fa que sigui un lloc molt explotat pel turisme (indi sobretot). Gran gratacels, multitud d'hotels, casinos, gent i gent. Ara bé, sens, dubte l'illa de Saint Martin ha estat l'estrella del viatge. És una illa que no hi ha electricitat i no hi ha multituds de gent!!! No està adaptada encara al turisme i això la converteix en molt autèntica. Platges netes, solitàries, gent amable, menjar barat i bo, peix, molt de peix boníssim per tot arreu, la vida de la illa sobretot dedicada als pescadors... Una meravella!! Em vaig retrobar amb el país. Uns dies de calma i relax totals!! Us deixo fotos de la illa i del seu entorn. No en feu massa publicitat de l'illa, a veure si la massificarem!!!! 





















Avui després de passar unes hores per Dakha (les mínimes possibles!!), ja sóc a kathmandu de nou. Han estat uns dies molt macos i de compartir amb molta gent de Bangladesh i amb la Vero i l'Encar. Hem fet molt bon grup! Visitar aquest país en termes globals, ha estat molt positiu. És un país de turisme una mica més professional, ja que no està gens adaptat a les necessitats occidentals. Hi ha coses blanques i altres negres. Tal com deia al principi, un país de contrastos. Ara això sí, si algun dia hagués de tornar a Bangladesh, sempre em quedaria l'illa de Saint Martin. 





diumenge, 13 de gener del 2013

Reflexions a la meitat de la meva estada al Nepal... i Bangladesh!!!

Avui ja fa tres mesos que vaig arribar al Nepal i per tant, ja estic a la meitat de la meva estada aquest país. El temps que ha passat és contradictori: per un cantó tinc la sensació que fa molt de temps que vaig marxar de Barcelona. El record d'aquell dia a l'aeroport del Prat agafant l'avió cap a Kathmandu em sembla molt i molt llunyà. A més a més, la ciutat de Kathmandu i el lloc on visc actualment em resulta molt familiar i tinc la sensació que porto vivint aquí molt de temps. D'altra banda, penses que només han passat tres mesos i que aquests han anat avançant molt ràpid, tant i tant ràpid que ja estic a la meitat de la meva etapa aquí sense donar-me'n ni compte!! Suposo que quan es viu intensament, el temps passa volant. Ahir a la nit, va marxar l'Anna, una companya d'Amics del Nepal que ha estat uns setmanes col·laborant a l'internat de Bhimphedi. A l'acompanyar-la a l'aeroport vaig tenir una sensació contradictòria: una part de mi pensava que potser m'agradaria anar a passar alguns dies a Catalunya per saludar a la família i als amics i amigues. Tot i això, el sentiment majoritari era el contrari: encara no tenia ganes d'agafar aquest avió. Vaig pensar: a aprofitar encara més l'estada al Nepal, que el temps avança molt ràpid i em tocarà marxar! Per uns moments vaig tenir una enyorança fictícia del Nepal, ja que vaig pensar el molt que trobaria a faltar molta gent i indrets del Nepal. Suposo que això, és un bon senyal!!

Després d'aquesta introducció, ja que som a la meitat de la meva estada, penso que és el moment de fer una mica d'avaluació d'aquests mesos al Nepal. Ho he intentar resumir en tres aspectes positius i tres de negatius. En primer lloc, m'agradaria parlar dels aspectes positius d'aquests mesos. No us sorprendrà, si us dic, que són una àmplia majoria. En primer lloc, la integració al país i a la seva forma de fer: conec als botiguers i botigueres que els hi compro el que necessito, vaig a determinats bars on ja sóc un més del grup, m'oriento molt bé per Kathmandu i amb el transport públic, a l'oficina em sento molt còmode treballant i compromès amb el projecte que estic desenvolupant a Amics del Nepal, tinc el meu grup d'amics i amigues amb els que quedem força sovint... En resum, estic fent una vida com la que faria allí, però adaptat amb altres formes i models.

Com a segon aspecte positiu, m'agradaria destacar l'actitud general dels nepalesos. Són gent molt respectuosa i que en general és molt tranquil·la. Donen molta pau i ve de gust quedar amb ells. Es prenen la vida d'una forma molt diferent com ho fem a Europa i això trobo que és molt positiu. En altres posts ja ho he escrit, però crec que aquí al Nepal he redescobert uns valors que a Europa els veig una mica abandonats: veure els nens i nenes jugar al carrer amb res i passar-ho de conya, la priorització que fan amb les amistats i famílies abans que amb el treball, el paper importantíssim de la dona... en resum, amb ben poca cosa se'ls veu molt feliços i amb ganes de tirar endavant. Amb això, no vull dir que a Europa no tinguem coses positives, que en tenim moltes, però m'ha cridat l'atenció molt aquesta forma de ser i fer d'aquest país. Això, sempre m'ha fet sentir molt a gust.

El tercer aspecte positiu és la gent en general. Aquí al Nepal estic fent molt bons amics i amigues. Realment, al tenir la teva família i les amistats lluny, fa que la gent que coneguis aquí es converteixin en la teva família per un temps. Fem un molt bon grup! Una altra de les coses que també més m'ha agradat és conèixer gent de diferents parts del món cada dia: en el temps que porto al Nepal he conegut gent nepalesa, italiana, alemanya, sueca, francesa, brasilera, portuguesa, espanyola, basca, índia, equatoriana, xinesa, estatunidenca, russa, africana..i com no també catalana (estem per a tot arreu!!!). Això, m'ha enriquit molt i m'ha fet segur millor persona.    

Però Kathmandu, també té aspectes negatius, com qualsevol ciutat del món. Per mi els tres més importants són els següents: en primer lloc, els talls d'electricitat. Aquesta jo crec que és la veritable creu d'aquesta ciutat. Actualment, tenim més de catorze hores sense electricitat i això et condiciona molt la vida. Tornar de treballar cap a les 18h de la tarda i arribar a casa i no tenir llum és molt frustrant, com també ser les dotze de la nit i encara estar a les fosques. Això, a vegades et genera força tristesa, ja que estar sol a casa i sense llum, a vegades és dur. 

El segon aspecte negatiu és el fred que està fent. Fa fred a casa, a l'oficina, als bars, restaurants... a tot arreu que vagis. No hi ha cap lloc on hi hagi calefacció i el fet de no estar mai calent a vegades et genera força malestar. En realitat, no fa tant de fred: la mínima que estem tenint a les nits és de menys 2 graus. Ara, quan no hi ha calefacció enlloc, aquesta temperatura és transforma en gèlida i dura.

El tercer aspecte negatiu és la contaminació i el trànsit. Aquesta també és una de les característiques dolentes d'aquesta ciutat. A vegades respirar resulta difícil i desagradable per la quantitat de contaminació, pudors, brutícia i pols que hi ha a l'ambient. D'altra banda, això fa que tinguis la sensació a l'arribar a casa que vagis molt brut. A més a més, el terra sempre està ple de papers, plàstics i restes orgàniques; cosa que també s'hauria de millorar clarament. Pel que fa el trànsit a la ciutat, aquest també és horrorós, per anar d'una punta a punta trigues molt de temps i quan vas caminant pel carrer sempre has d'estar alerta perquè una moto, bicicleta, cotxe o el que sigui no t'atropelli!! 

Tot i aquests aspectes negatius, els positius superen de llarg a aquests. La ciutat de Kathmandu en un global m'agrada molt i em compensa totalment ser-hi. És un caos de ciutat i moltes coses no funcionen bé, però té un encant especial que a vegades no sé com explicar-ho. Crec que per esbrinar-ho, s'hi ha de viure una temporada. D'altra banda, tots els indrets que he anat coneixent del Nepal han estat tots fantàstics! No em puc queixar gens, perquè sóc molt feliç. 

Per tant, com a resum de la meva estada ara a la meitat, només puc dir que està funcionant tot molt bé, molt millor del que pensava. Evidentment, que també trobo a faltar la meva gent que ara ja fa temps que no veig, però fins ara no se m'ha passat pel cap tornar cap a Catalunya. Segueixo content i feliç en aquesta ciutat de Kathmandu que a partir d'ara també la considero meva.

Finalment, us vull dir que ara estaré uns dies en silenci al blog, ja que me'n vaig a passar uns dies per conèixer un país veí del Nepal: Bangladesh! Hi aniré amb una companya valenciana que he conegut a Kathmandu i una amiga seva que ha arribat fa poc. Em crida molt l'atenció aquest país, ja que no és gens turístic i en general, és força desconegut. Seré allí del dia 16 de gener al 26 de gener, així doncs fins la tornada ja no escriuré cap més post. Us explicaré a la tornada com han anat aquestes aventures en aquest país musulmà. Fins la tornada!!! 


diumenge, 6 de gener del 2013

La dona nepalesa, el Fun Park i dia de REIS!

Hola de nou!! Avui és dia de Reis, evidentment aquí al Nepal tampoc es celebra aquesta festa. Aquest any no hi ha hagut cavalcada de Reis ni he pogut viure la màgia d'aquest dia. Però no passa res, estic content de ser on sóc! Suposo que ja és un bon regal!!! Què per cert!!! Un regal si que he tingut, els meus pares m'han enviat un sms dient-me que els Reis m'han portat una entrada per anar a veure el Barça al Camp Nou per quan torni!!! Així, que no em puc queixar gens!!! 

Aquesta setmana anterior he estat fent bastanta feina sobretot amb el Women Literacy Program, he anat a veure diverses presentacions de nous cursos. Ho deia en algun post anterior: és impressionant el paper de la dona i nena nepalesa que té a la societat. Ho fan gairebé tot i encara treuen temps per estudiar!! Veus un munt de nenes de deu o onze anys que tenen moltes responsabilitats a la casa i són totalment madures i responsables. Més d'una vegada m'he plantejat si és bo o dolent: per un cantó t'impressiona veure aquesta gran maduresa però d'altra banda també fa una mica de pena, ja que aquestes nenes no han pogut jugar al carrer. Han perdut una mica l'infantesa. En fi, tot un debat!!! Us adjunto alguna foto de les classes amb les dones en el curs d'alfabetització. 



D'altra banda, ahir dissabte varem fer també una activitat més lúdica amb els nois i noies del programa d'universitaris. Em varen trucar el divendres anterior dient-me que anaven al Fun Park i que volien que anés amb ells! Em va fer il·lusió que em convidessin, un bon moment per conèixer-los més i agafar confiança amb ells. El Fun Park és com una mena de fira que hi ha a Kathmandu on hi ha petites atraccions i parades. Hi ha la típica "nòria", els miralls, el vaixell pirata, autos de xoc, llocs per fer punteria... La veritat és que no val molt la pena, però va ser divertit anar-hi amb els nois i noies aquests! Són un grup molt maco i un sempre s'ho passa bé! Us ensenyo alguna foto.





Finalment, avui com que no hem pogut celebrar gaire Reis, hem pensat de fer un dinar de Reis. Hi ha hagut postre especial!!! Com que no hi havia tortell, hem fet pastissets de Reis!!! La Cris ha portat aquests pastissets que estaven boníssims!!! Després a la nit, també ens hem trobat tota la colla per prendre un cervesa. Així, que l'hem pogut arreglar força aquest dia. Us poso una foto del dinar d'avui i dels pastissets!




Doncs això ha estat aquesta setmana. Per cert, encara no us ho havia dit! El dia 16 de gener me n'aniré a Bangladesh a passar deu dies de vacances! Més endavant, ja us aniré donant més detalls! Em fa il·lusió anar a aquest país tant desconegut per a mi. La veritat és que no en conec res! En fi, moltes coses que vindran. Demà tinc un dia de feina i també per anar a immigració, que haig de renovar el meu visat del Nepal per no ser un sense papers!!! Ja us explicaré com va la burocràcia....

Ahh i no me n'oblidava!!! Com que aquí ja són més de les dotze de la nit, ja és dia 7 de gener. Per tant, és l'aniversari de la meva mare. Per molts anys mama!!! Totes i tots aquells que la coneixeu, ja sabeu, a felicitar-la!