Avui ha estat possiblement el primer dia que he estat més conscient sobre que estic fent al Nepal. Aquest matí ha començat com aquests últims i m'he ficat a fer tesina. Quan abans l'acabi molt millor, de moment està quedant molt bé!
Al migdia, he quedat amb la Cristina i la Sarima per anar cap a l'internat de Siphal. Havíem d'acabar de parlar sobre el pressupost i acabar de tancar quatre temes abans que la directora se'n vagi. A l'arribar allà hem trobat un munt de gent que s'estava passejant per l'internat. Hem preguntat qui eren, resulta que són diferents donants privats que havien vingut a fer una donació de material escolar i llibres. Resulta que aquest internat hi participen diferents ONG's i per tant, Amics del Nepal és una petita part. Llavors això provoca una mica de descontrol. La imatge dels nens de l'internat fent cua esperant rebre el material escolar per part d'aquelles persones mentre els hi feien fotos, no m'ha acabat d'agradar. No sé que en penseu, però no ho he acabat de veure clar. Semblaven els reis mags!! Suposo que ara que estic a terreny, m'hauré d'acostumar a veure diferents pràctiques en el món de la cooperació. Però, això d'avui m'ha fet donar un parell de voltes al cap.
Al sortir de l'internat, hem anat a donar una volta pel barri i després les companyes m'han acompanyat a veure el meu possible pis on m'esperava la Rachael. Per anar-hi, hem agafat un tuk tuk de nou. Buffff ha estat un viatge dur, hi havia tanta tanta gent que ens anaven encaixant a tots a dins del tuk tuk. He anat els 10 minuts que ha durat el trajecte dret amb el cos completament en 90 graus. Tot una experiència aguantant allà mentre anava votant!!
A l'arribar a ca la Rachael no hi era a casa!! Tot i quedar amb ella, resulta que s'ha trencat el dit del peu i estava de repòs a un altre lloc. Hem parlat per telèfon i hem quedat que durant aquesta setmana a veure si ho podem tancar i me'n vaig a viure cap allí, ja que aquest proper dissabte comença un període de 10 dies de vacances en els quals vull fer alguna sortida!
He acabat el dia baixant caminant cap a l'hostal per veure una mica més de carrers de Kathmandu. Quan passeges per aquesta ciutat és tot una aventura: en primer lloc has de mirar que cap cotxe, moto o bici t'atropella, ja que a quasi cap carrer hi ha vorera i van per tot arreu. En segon lloc, si hi ha vorera has de mirar que no hi hagi forats per no caure (ja que a la nit no hi ha llum quasi i no es veu res!!) i també has de procurar no xocar-te amb algun dels cables d'electricitat pelats!! Després, has d'anar tirant cap a les direccions per intuïcions, ja que no hi ha noms de carrers ni números! Tot això, acompanyat d'alguna que altra vaca que es posa pel camí i provoca que tot el transit l'hagi de regatejar, ja que els hindús tenen molt respecte pels animals i no la poden fer fora. Us aconsello viure-ho, és una gran experiència. Us adjunto una foto de la vaca i els cotxes!!
Parlant d'animals, avui també he vist una imatge que m'ha cridat l'atenció. Un botiguer que venia llavors i cereals, dins de la botiga estava ple d'ocells que s'estaven menjant aquests cereals que l'home venia. I ell, estava allà impassible veient com se li menjaven el gènere, ja que no els podia fer fora perquè aquests ocells podrien ser la reencarnació de potser un familiar seu que ja havia mort. Ja és ben bé veritat que al Nepal, alguns animals viuen molt millor que algunes persones. Un altre cosa a reflexionar!
En fi, el dia d'avui m'ha portat a diferents reflexions, cosa molt important i objectiu fonamental també d'aquesta experiència meva en aquest país. Demà al matí ja aniré cap a l'oficina, segur que hi haurà molts altres elements per pensar. Fins demà!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada