Ja sóc a Barcelona. La readaptació!!!

Aquest és l'últim post d'aquest blog després de més de sis mesos escrivint més o menys de forma regular. Tal i com us deia en l'anterior, aquest l'escriuria des de Barcelona al cap d'un parell de dies d'haver arribat.

Ara ja sóc a Barcelona, després d'un viatge d'avió llarg i cansat. Varen ser unes sis hores de Kathmandu a Doha, una espera a l'aeroport de Doha de sis hores i després un darrer vol fins a Barcelona de set hores. Una bona pallissa!!

A l'arribada a l'aeroport hi havia els meus pares esperant-me després d'una hora de retard. Tenien moltes ganes de veure'm i jo també. Tot i que no tenia moltes ganes de tornar del Nepal, un cop arribes aquí tens ganes de veure a la família i amistats. Durant aquests dies ja he començat a veure a la gent, però encara me'n falta molta! Poc a poc aniré retrobant-me amb tothom, que ja en tinc moltes ganes després de tant temps.

Un cop de sortida de l'aeroport varem anar a dinar plegats a un lloc de tapes!!! Unes croquetes, braves, calamars... això si que ho trobava a faltar!! Varem fer un bon dinar, mira que en feia temps que no menjava carn i peix! Poc a poc vaig anar parlant amb padrins i avis, que també feia temps que no sabien res de mi. Quina alegria es varen donar!

La meva primera impressió a l'arribada a l'aeroport va ser: quin silenci, ningú et deia res. Acostumat a la caòtica Kathmandu on hi ha gent per tot arreu, cotxes, tothom et parla... aquí, ho vaig trobar a faltar una mica! A més a més, vaig notar força a l'hora de respirar. Malgrat la contaminació que hi ha a Barcelona, es respirava molt millor. Més tard, passejant pel carrer em sorprenia l'ordre de la ciutat, tot quadriculat, res deixat a la improvització. Per la nit, quina lluminària pels carrers que hi ha a Barcelona. Quina despesa d'energia més bèstia!!! Em sabia greu i tot, després de tants mesos amb talls de llum al Nepal. Tot plegat molt lluny de la fosca, caòtica però sorprenent Kathmandu. 

Ahir vaig agafar el metro i l'autobús. Tot ordenat i estructurat. No has d'estar pendent de la parada que baixar, només prems un botó i l'autobús s'atura. Així de senzill. No has d'estar cridant per trobar un bus que vagi al lloc on vols anar, busques el número i l'agafes. Un cop a dins, ben ample assentat a un seient força còmode. Ningú t'apreta, ningú et toca! Tothom amb el seu espai i amb el maleït mòbil al davant sense aixecar la vista ni un sol moment. Ningú parla amb ningú, silenci absolut. Diferent de la gran Kathmandu. Em vaig quedar molt sorprès negativament quan vaig comprar una T10!!! Val 9,80 euros!!!!! On anirem a parar!! Amb aquest preu al Nepal podia dinar bé més de deu vegades!!!

Després de tots aquests primers xocs de la meva readaptació a Barcelona m'agradaria explicar-vos exactament com recordo el Nepal ara mateix. Aquest país petit asiàtic em va brindar una acollida meravellosa. Els nens i nenes, les dones, homes, les ciutats, les muntanyes, aquells pobles petits, la naturalesa, el budisme i l'hinduisme... tantes coses he fet!! En aquests darrers sis mesos he estat al camp base de l'Annapurna, a Bangladesh, a la Índia, per tot Nepal, he estat a casa de gent que ara són els meus amics, converses interessants, a l'oficina d'Amics del Nepal.... Sóc molt afortunat! 

Ara amb la distància, veig Nepal com el meu país, amb aquesta estada allí m'han ensenyat a estimar Kathmandu i Nepal malgrat tots els problemes i mancances que tenen. Un país en el qual sempre tindré un ull posat i que el portaré molt a dins. Sempre que vaig a altres països, normalment dic que no hi tornaré, penso que el món és molt gran. Ara bé, l'idil·li amb Nepal, és diferent. Ha estat el país en el que m'he implicat més i que m'ha seduït més. Tant, que n'estic plenament segur que tornaré més tard o més d'hora. Tinc massa gent allà com per no tornar-los a veure més. 

Doncs res, ara ja a Barcelona, a començar la readaptació. A buscar alguna nova feina, espero que malgrat les dificultats que hi ha, en pugui trobar alguna!! A veure la gent, a fer coses... He vingut amb les piles molt carregades tant físicament com mentalment. He vist a la societat un pessimisme molt gran. Tot es veu de color negre. Jo em resisteixo a això. Si un país com el Nepal amb molts més problemes que Catalunya pot tirar endavant, per què no ho podem fer nosaltres?? Realment, un dels incentius de tornada és aquest. Ajudar a millorar el país tant com pugui i aportar esperança i il·lusió a la gent. Ganes no me'n falten! La força del Nepal i la seva gent estic segur que anirà sempre amb mi!!! 

Finalment, tal i com deia a l'inici aquest ha estat l'últim post del meu blog. A partir d'ara ja no hi escriuré més. Aquest blog ha estat un èxit, amb moltes visites i molta gent que el seguia. Us agraeixo tot el suport que m'heu donat i espero haver pogut mostrar bé i que us hagi agradat molt aquest país tant espectacular que és Nepal. Aquesta era la meva intenció! Jo el portaré ben a dins per molt temps, espero que vosaltres també us l'estimeu i us animeu a fer-li una visita. Un país que val molt la pena. Una abraçada a tothom i moltes gràcies per tot.

Namaste. Daniabat!

Últim dia al Nepal: comiats de grans persones i un meravellós país!

Aquesta és la meva última nit al Nepal: una nit de sentiments molt contraposats. Per un cantó d'una certa tristesa per marxar d'un país que m'ha acollit tant bé i on m'he sentit tant a gust. He conegut llocs i persones meravelloses. Per altra banda, l'alegria immensa de tot el que he aprés i viscut en aquest país i també les ganes que tinc de veure a molts de vosaltres que m'heu anat llegint durant aquests mesos. 

Aquesta darrera setmana ha estat de comiats amb tothom. Durant sis mesos sembla mentida, però coneixes a molta gent i generes unes amistats molt profundes tant amb nepalesos com amb altres persones que estan lluny del seu país.

El divendres passat ja vàrem començar amb els comiats amb el grupet català que hem creat a Kathmandu. Han estat aquelles persones, més algunes que falten i ja són a Catalunya, que sempre has tingut al costat per qualsevol cosa. Sempre disponibles per a tot. Aquesta és una de les grans diferències de viure al Nepal respecte a Catalunya. Al Nepal, tothom sempre està disponible per fer coses i sempre va bé quedar. Es posa un dia i una hora; i tothom ve! A Catalunya, mirem les agendes i si tenim un forat, quedem! Coses que provoca el ritme de bogeria que portem a Occident!!!

Doncs amb aquest grupet varem fer un dinar a la terrassa de casa molt agradable. Pura tranquil·litat i bon rotllo tots plegats!! A més a més, em varen fer una gran sorpresa i em van regalar diverses coses del Nepal, que em varen fer molt il·lusió!!! Moltes gràcies amigues! Us trobaré tant a faltar!! Us adjunto alguna fotografia!

Un cop varem acabar de dinar varem anar a reunir-nos amb més amics i amigues per acabar de passar l'últim divendres a la nit de festa! Realment va ser de les més divertides de totes. Tant que el dissabte varem repetir i tot!!!! Els dos dies varen ser fantàstics i ho vaig passar molt bé. Eren uns d'aquests dies que tothom està de bon humor i amb moltes ganes de passar-ho bé. Varem riure i riure sense parar!! Quin ambientàs! 

El dissabte a la tarda també vaig fer un comiat que em va fer molta il·lusió. La senyora que neteja i cuina a l'oficina em va convidar a dinar a casa seva! Realment va ser molt emotiu conèixer a la família i la casa on viu la nostra didi. Ella no parla res d'anglès, només nepalès. Malgrat tot, ens varem entendre a la perfecció. La seva casa, on viuen cinc persones, és només una habitació on hi ha dos llits, un armari i uns fogons. Quan algú tant humil et dóna tot el que té, a mi m'emociona molt. Va ser una tarda realment molt agradable. La recordaré molt temps! Si la setmana passada vaig anar a dinar a casa del meu company de feina, en Mohan, aquesta va tocar a casa de la nostra didi! 

Finalment, avui a la tarda tocava el comiat general a l'oficina d'Amics del Nepal. Sis mesos treballant tots plegats han generat un ambient de treball molt bo. Evidentment, la relació ha superat la professional i ha acabat sent d'amistat. Avui hi era tothom: els tècnics, els professors, la didi, els altres companys europeus... Fins i tot, algun dels nostres estudiants universitaris s'han afegit a la festa. Ha estat un dinar ben rodó on hem pogut un bon dalh bhat! Com el trobaré a faltar també!!!! Fins i tot, al final han tingut un detall molt maco amb mi. Han fet una petita cerimònia hindú del Puja per acomiadar-me un a un tot desitjant-me molta sort a la vida. Cadascú sucava el dit a una mena de pintura vermella i em feia una línia al front mentre deia unes paraules. Ha estat molt emocionant... A més a més, m'han fet de regal una fotografia de grup amb tots els nens i nenes de KEBS amb els quals tantes coses he compartit i el típic barret nepalès! Aquests amics i amigues de l'oficina de Kathmandu no els oblidaré mai.

Finalment, al sortir de l'oficina he anat cap a Boudhanat per acomiadar-me d'aquest país, de moment. L'estupa de Boudha és el meu lloc preferit del Nepal per tota la pau i energia que s'hi respira. Penso que triar aquest lloc per acomiadar-se ha estat un encert. Tot i això, estic segur que no serà la meva última estada al Nepal. Un país així, estic plenament convençut que tornaré.

Doncs sí, demà acabaré de passar el meu últim dia al Nepal d'aquesta estada de sis mesos tant maca. De ben segur que la portaré dins del cor tota la meva vida. Arribaré a Barcelona el dimecres a les 14h del migdia. L'endemà d'arribar escriuré l'últim post d'aquest blog, que tornant del Nepal ja no tindria sentit seguir. En aquest post, explicaré els meus sentiments d'aquesta estada al Nepal i com m'he sentit a l'arribar a Catalunya. Serà l'últim de tots, així que espero que sigui tant especial i amb tants sentiments com aquest que estic acabant d'escriure ara mateix. Ens veiem ben aviat per terres catalanes!

El Holi Festival, inici d'acomiadaments i la MONA!

Aquesta darrera setmana després de la tornada d'Índia ha estat força entretinguda. Just arribar varem poder gaudir del Holi Festival. Aquesta celebració és molt celebrada a tot el Nepal, tot i que també se celebra a la Índia. Kathmandu es va convertir en una batalla campal de globus d'aigua i pols de colors que la gent anava llançant des de qualsevol lloc.  Passaves pel carrer i la gent et tirava globus des dels balcons, els  botiguers te'n tiraven també des de les botigues, els nens et pintaven la cara... un dia de sorpreses constants! Jo el Holi el vaig anar a celebrar amb els nens i nenes de l'internat de Siphal. Quan vaig arribar ja anava ben moll i brut de colors!!! A l'internat també va ser maquíssim, els nens i nenes estaven molt excitats per celebrar aquest dia i ens varen deixar ben plens de color i aigua!! La tradició d'aquesta festivitat diu que aquesta època on començar arribar la calor i se'n va el fred, és una època on hi ha molts refredats i grips. Es veu que abans aquestes pols de colors eren fetes amb unes herbes que ajudaven a prevenir aquestes malalties i per això la gent s'ho tirava tot jugant. Us deixo alguna fotografia d'aquest dia tan divertit i de tant bon rotllo!!

Un cop superat el Holi, ja va començar el meu compte enrere al Nepal. Ara mateix, només falta una setmana per tornar a Catalunya, realment, el temps ha passat volant i em costa de creure que d'aquí tant poc torni a ser a Barcelona. Les valoracions i sensacions ja les explicaré més endavant en un altre post!! Però, el passat diumenge ja vaig començar els acomiadaments amb els nens i nenes de KEBS. Amb ells he estat cada tarda a les classes de reforç i la veritat és que els hi he agafat molta estima. El passat diumenge va ser l'últim dia que venien a les classes ja que ara s'ha acabat el curs escolar al Nepal. Fins el 15 d'abril, ja no tornaran a l'escola per començar el nou curs. Així, que tocava dir-los adéu! Va ser un dia molt maco: jo els hi vaig donar algunes xocolates a ells i ells em varen fer un pastís sorpresa!!! No m'ho esperava gens i em va fer molta il·lusió!! Crec que l'espontaneïtat d'aquests nens i la seva alegria és una de les coses que més trobaré a faltar del Nepal. Jo només els hi vaig donar les gràcies i els hi vaig dir que lluitessin pel que volguessin ser: que siguin feliços i que si estudiaven forts, segur que podrien tenir una vida millor que la dels seus pares. Us adjunto la fotografia de família amb els nens i també amb els professors dels nens i nenes, els quals també trobaré molt a faltar! Comença una setmana de molts acomiadaments, setmana dura emocionalment....

I finalment, una petita semi sorpresa!! Aquest cap de setmana coincidint que a Catalunya era Pasqua i tothom tenia mones, amb la Maite varem decidir fer una mona per així també poder-ne tenir. Doncs varem comprar els ingredients per fer-la, ens varem posar a fer-la i quan la teníem al forn..... se'n va anar l'electricitat!!!! Fins i tot, la famosa electricitat del Nepal no va respectar ni la mona! En fi, ens ho varem passar molt bé preparant-la i havíeu d'haver vist les nostres cares quan se'n va anar l'electricitat. Tot un tip de riure! This is Nepal! Us adjunto unes fotos de la preparació de la Mona, tot i que no surti el resultat del pastís! Bona Pasqua a tothom!

La Índia, un subcontinent de grans contrastos!

Hola de nou!! Ja torno a ser per Kathmandu després de passar dotze dies per la Índia. En aquest post us vull explicar les sensacions que he tingut a la Índia i per tant, faré una excepció i no parlaré del Nepal. 

La Índia és un país que no pot deixar indiferent a ningú, et pot agrada molt o no et pot agradar gens. És un país de forts contrastos: gran caos i gran organització; gran riquesa i gran pobresa; modernor i tradicionalisme... tot un gran contrast. A més a més, el fet de ser un país tan gran el converteix quasi en un continent sencer i això li dóna una personalitat exclusiva tant pel que fa pels aspectes bons com pels dolents. 

El meu viatge, però, no va començar a la Índia, sinó a Lumbini (al Nepal, molt a prop de la frontera amb Índia). Lumbini és el lloc on va nèixer Budha, el gran profeta de la religió budista. És un dels llocs més sagrats pels peregrins que confessen aquesta religió. La ciutat en si no té res d'especial, és més aviat lletja. El que si que és especial és el temple dedicat a Budha i les restes de la casa on va nàixer. A més a més, l'entorn és força verd i està envoltat de diversos monestirs budistes. Un lloc on si passes un dia ja és més que suficient. Us adjunto alguna fotografia.

Després d'això, varem agafar un autocar per creuar la frontera cap a la Índia. El caos començava, si Nepal a vegades és caòtic, a la Índia és tot igual però multiplicat per 10. Només creuar la frontera ja varem començar a veure com aniria el nostre viatge: tot d'indis desfermats tirant-se cap a nosaltres oferint-nos taxis, autocars, moneda índia, menjar, hotels.... una autèntica bogeria!!! El pitjor de tot és l'agressivitat i la xuleria amb la que actuaven, totalment fora de lloc i que no m'hi havia trobat mai al Nepal. Moltes vegades a la Índia has de treure una part amagada de dintre teu de mala llet perquè sinó se't mengen! Després d'aquesta primera experiència varem aconseguir un bus local que ens portava cap a una altra ciutat per després anar al nostre primer destí de la Índia: Varanasi.

VARANASI: Aquesta és la ciutat més sagrada de l'hinduisme per on passa el riu Ganges. En aquesta ciutat sagrada els hindús volen cremar el seu cos i llençar les cendres al riu. Nosaltres hi varem passar dos dies. Realment, és una ciutat ben curiosa i on hi ha una barreja molt important. Pel carrer està ple de religiosos hinduistes, peregrins que venen a visitar-ho, enterraments i crematoris, turistes, embaucadors, gent que només busca fer negoci... En fi, tota una col·lecció de personatges. El fet més interessant i impactant d'aquesta ciutat sense dubte, és veure com es varen cremant cada segon cossos i més cossos. Realment, molt impactant de veure. D'altra banda, hi ha molts turistes però malgrat tot, no està adaptada al turisme i l'activitat religiosa segueix estant per damunt que la turista. És un autèntic caos de gent i brutícia! De les més brutes que he vist de la Índia! Una bona experiència anar-hi, tot i que si he de ser sincer, m'esperava una mica més! Això no treu que sigui un dels llocs imprescindibles a visitar com a mínim un cop a la vida! Us adjunto alguna fotografia!

AGRA: Aquesta ciutat és coneguda especialment perquè és on hi ha el Taj Mahal, una de les meravelles del món. Aquest palau és una de les proves d'amor més grans que s'han fet al món. Un dels Maharajas indis el va construir en honor d'una de les seves esposes. Realment, val la pena anar-hi, tot i que un cop ets allí estigui ple de turistes. A poques hores d'Agra varem visitar també un petit poble que és deia Fathepur Sikri on hi havia unes grans mesquites molt interessants. El poble em va agradar molt de veure perquè estava ple de mercats ben macos i la mesquita també era preciosa! Molt bona experiència la d'Agra! Us adjunto fotografies.

Un altre dels temes estrelles a l'hora del transport és el tren. Per anar a diferents llocs, com que no trobàvem bitllets a sleeper o a primera classe, agafàvem bitllets en classe general. No he vist en la meva vida un aglomeració de gent tant bèstia!!! Només arribava el tren, la gent ja anava saltant als vagons per agafar lloc. Un cop el tren s'aturava tota la gent corria com desesperada cap a les portes dels vagons i s'empentaven entre ells per veure qui entrava primer per agafar lloc. Evidentment, hi havia sempre més bitllets venuts que no pas seients ni espai al tren. Era la llei del més fort!!!! Una autèntica bogeria i que em feia vergonya aliena sobre com a vegades es poden comportar els éssers humans, com autèntic animals. Un cop dins del tren, hi havia tres o quatre persones per seient damunt dels altres, gent a dalt on es guarden les maletes, no hi havia ni un espai buit, tot era ple de gent col·locada com fos... A més l'olor i la calor fortíssima. I jo enmig de tot això! Us puc assegurar que serà unes de les experiències que recordaré tota la vida!

JAIPUR: Aquesta és una de les principals ciutat del Rajashtan. És la ciutat que sense cap mena de dubte em va agradar més de la Índia. Tenia un aire i ambient ben especial, el turisme es dissimulava molt bé a dins de la vida quotidiana de la ciutat. Tot i que és una ciutat amb caos i molta gent (això sempre és igual a la Índia), és bastant agradable de veure. A part de la ciutat també varem anar a visitar als afores el fort Amber, una autèntica meravella, el més maco que he vist a la Índia. 

PUSHKAR: Aquesta ciutat és una de les decepcions del viatge. Aquesta és bàsicament un llac envoltat de botigues, hotels, llocs de massatges i restaurants per a turistes. En realitat aquest llac és un espai sagrat pel hindús, però és totalment testimonial. No és com a Varanasi, en aquest cas el turisme ha superat clarament la religió. Varem estar a Pushkar poc més de dues hores. Personalment, tot una decepció de lloc, molt encarat al turista i a passar uns dies de relax, lluny del que buscava i esperava. 

UDAIPUR: Aquesta és la segona decepció del viatge. Una ciutat com l'anterior, totalment encarada al turisme: hotels, restaurants, massatges... No és tant exagerat com a Pushkar perquè la ciutat és molt més gran i hi ha espais on no hi ha turistes, però no em va agradar gaire. També va afectar segurament, és la gran calor i sol que feia, massa per mi! 

JAISALMER: Aquesta ciutat ja a pocs quilòmetres de la frontera amb el Paquistan, ja és totalment diferent a la resta que he vist. Una ciutat enmig del desert i amb construccions molt més humils de sorra. La calor també era intesa, però em va agradar força. No és que tingui res especial, però no semblava que fossis a la Índia, sinó a un poble marroquí. L'especial d'aquest lloc és que varem agafar uns camells per anar a passar una nit al desert. Això si que va ser una experiència que em va agrada molt. Veure la posta de sol, la sortida del sol i les estrelles amb la lluna durant la nit, va ser realment espectacular. El desert anava canviant de colors constantment i les estrelles es veien de meravella. Tot un relax!!!

DELHI: Aquesta ciutat m'ha agradat més del que la gent normalment diu. Aquesta està dividia en la Nova Delhi i en la Vella Delhi. La nova, podria ser qualsevol ciutat gran i moderna europea: la gent vestida occidentalment, grans avingudes, grans botigues, bons cotxes, parcs, noves tecnologies... Res a envejar a qualsevol ciutat gran. La vella, doncs un autèntic caos, però molt més controlat que a les altres ciutats. Una cosa a destacar d'aquesta ciutat és el metro, en un estat impecable! L'actitud de la gent a la ciutat també canvia moltíssim, l'actitud és molt menys prepotent i no t'ataquen tant pel carrer. Realment un autèntic descans! 

I res, ara ja sóc al Nepal de nou. Certament, entenc a la gent que quan arriba al Nepal de la Índia diu: Quin descans! El que més m'ha fet enfadar de la Índia és que sempre et volen mentir, enganyar i atacar amb el que sigui. Són gent força agressiva i que tenen una actitud molt xulesca. Quan no se'n surten amb la seva, normalment, et vacil·len. No m'ha agradat gens l'actitud de molts indis. Ara que he estat a la Índia i que he vist coses espectaculars, si he de ser sincer, segons el meu parer Índia no li fa ni ombra al Nepal. M'agrada molt més aquest país petit que no pas el gran continent indi. Amb això no vull desmerèixer les grans meravelles que he pogut veure a la Índia, però el Nepal és un país massa especial. Decebut de la Índia? No, però Nepal és molt especial: la seva gent i el país em té totalment captivat. 

Ara ja em queden només quinze dies al Nepal i ja de tornada cap a Barcelona. Què ràpid que passa el temps!!! Fins aviat!