dilluns, 25 de març de 2013

La Índia, un subcontinent de grans contrastos!

Hola de nou!! Ja torno a ser per Kathmandu després de passar dotze dies per la Índia. En aquest post us vull explicar les sensacions que he tingut a la Índia i per tant, faré una excepció i no parlaré del Nepal. 

La Índia és un país que no pot deixar indiferent a ningú, et pot agrada molt o no et pot agradar gens. És un país de forts contrastos: gran caos i gran organització; gran riquesa i gran pobresa; modernor i tradicionalisme... tot un gran contrast. A més a més, el fet de ser un país tan gran el converteix quasi en un continent sencer i això li dóna una personalitat exclusiva tant pel que fa pels aspectes bons com pels dolents. 

El meu viatge, però, no va començar a la Índia, sinó a Lumbini (al Nepal, molt a prop de la frontera amb Índia). Lumbini és el lloc on va nèixer Budha, el gran profeta de la religió budista. És un dels llocs més sagrats pels peregrins que confessen aquesta religió. La ciutat en si no té res d'especial, és més aviat lletja. El que si que és especial és el temple dedicat a Budha i les restes de la casa on va nàixer. A més a més, l'entorn és força verd i està envoltat de diversos monestirs budistes. Un lloc on si passes un dia ja és més que suficient. Us adjunto alguna fotografia.




Després d'això, varem agafar un autocar per creuar la frontera cap a la Índia. El caos començava, si Nepal a vegades és caòtic, a la Índia és tot igual però multiplicat per 10. Només creuar la frontera ja varem començar a veure com aniria el nostre viatge: tot d'indis desfermats tirant-se cap a nosaltres oferint-nos taxis, autocars, moneda índia, menjar, hotels.... una autèntica bogeria!!! El pitjor de tot és l'agressivitat i la xuleria amb la que actuaven, totalment fora de lloc i que no m'hi havia trobat mai al Nepal. Moltes vegades a la Índia has de treure una part amagada de dintre teu de mala llet perquè sinó se't mengen! Després d'aquesta primera experiència varem aconseguir un bus local que ens portava cap a una altra ciutat per després anar al nostre primer destí de la Índia: Varanasi.


VARANASI: Aquesta és la ciutat més sagrada de l'hinduisme per on passa el riu Ganges. En aquesta ciutat sagrada els hindús volen cremar el seu cos i llençar les cendres al riu. Nosaltres hi varem passar dos dies. Realment, és una ciutat ben curiosa i on hi ha una barreja molt important. Pel carrer està ple de religiosos hinduistes, peregrins que venen a visitar-ho, enterraments i crematoris, turistes, embaucadors, gent que només busca fer negoci... En fi, tota una col·lecció de personatges. El fet més interessant i impactant d'aquesta ciutat sense dubte, és veure com es varen cremant cada segon cossos i més cossos. Realment, molt impactant de veure. D'altra banda, hi ha molts turistes però malgrat tot, no està adaptada al turisme i l'activitat religiosa segueix estant per damunt que la turista. És un autèntic caos de gent i brutícia! De les més brutes que he vist de la Índia! Una bona experiència anar-hi, tot i que si he de ser sincer, m'esperava una mica més! Això no treu que sigui un dels llocs imprescindibles a visitar com a mínim un cop a la vida! Us adjunto alguna fotografia!






AGRA: Aquesta ciutat és coneguda especialment perquè és on hi ha el Taj Mahal, una de les meravelles del món. Aquest palau és una de les proves d'amor més grans que s'han fet al món. Un dels Maharajas indis el va construir en honor d'una de les seves esposes. Realment, val la pena anar-hi, tot i que un cop ets allí estigui ple de turistes. A poques hores d'Agra varem visitar també un petit poble que és deia Fathepur Sikri on hi havia unes grans mesquites molt interessants. El poble em va agradar molt de veure perquè estava ple de mercats ben macos i la mesquita també era preciosa! Molt bona experiència la d'Agra! Us adjunto fotografies.





Un altre dels temes estrelles a l'hora del transport és el tren. Per anar a diferents llocs, com que no trobàvem bitllets a sleeper o a primera classe, agafàvem bitllets en classe general. No he vist en la meva vida un aglomeració de gent tant bèstia!!! Només arribava el tren, la gent ja anava saltant als vagons per agafar lloc. Un cop el tren s'aturava tota la gent corria com desesperada cap a les portes dels vagons i s'empentaven entre ells per veure qui entrava primer per agafar lloc. Evidentment, hi havia sempre més bitllets venuts que no pas seients ni espai al tren. Era la llei del més fort!!!! Una autèntica bogeria i que em feia vergonya aliena sobre com a vegades es poden comportar els éssers humans, com autèntic animals. Un cop dins del tren, hi havia tres o quatre persones per seient damunt dels altres, gent a dalt on es guarden les maletes, no hi havia ni un espai buit, tot era ple de gent col·locada com fos... A més l'olor i la calor fortíssima. I jo enmig de tot això! Us puc assegurar que serà unes de les experiències que recordaré tota la vida!

JAIPUR: Aquesta és una de les principals ciutat del Rajashtan. És la ciutat que sense cap mena de dubte em va agradar més de la Índia. Tenia un aire i ambient ben especial, el turisme es dissimulava molt bé a dins de la vida quotidiana de la ciutat. Tot i que és una ciutat amb caos i molta gent (això sempre és igual a la Índia), és bastant agradable de veure. A part de la ciutat també varem anar a visitar als afores el fort Amber, una autèntica meravella, el més maco que he vist a la Índia. 








PUSHKAR: Aquesta ciutat és una de les decepcions del viatge. Aquesta és bàsicament un llac envoltat de botigues, hotels, llocs de massatges i restaurants per a turistes. En realitat aquest llac és un espai sagrat pel hindús, però és totalment testimonial. No és com a Varanasi, en aquest cas el turisme ha superat clarament la religió. Varem estar a Pushkar poc més de dues hores. Personalment, tot una decepció de lloc, molt encarat al turista i a passar uns dies de relax, lluny del que buscava i esperava. 



UDAIPUR: Aquesta és la segona decepció del viatge. Una ciutat com l'anterior, totalment encarada al turisme: hotels, restaurants, massatges... No és tant exagerat com a Pushkar perquè la ciutat és molt més gran i hi ha espais on no hi ha turistes, però no em va agradar gaire. També va afectar segurament, és la gran calor i sol que feia, massa per mi! 





JAISALMER: Aquesta ciutat ja a pocs quilòmetres de la frontera amb el Paquistan, ja és totalment diferent a la resta que he vist. Una ciutat enmig del desert i amb construccions molt més humils de sorra. La calor també era intesa, però em va agradar força. No és que tingui res especial, però no semblava que fossis a la Índia, sinó a un poble marroquí. L'especial d'aquest lloc és que varem agafar uns camells per anar a passar una nit al desert. Això si que va ser una experiència que em va agrada molt. Veure la posta de sol, la sortida del sol i les estrelles amb la lluna durant la nit, va ser realment espectacular. El desert anava canviant de colors constantment i les estrelles es veien de meravella. Tot un relax!!!







DELHI: Aquesta ciutat m'ha agradat més del que la gent normalment diu. Aquesta està dividia en la Nova Delhi i en la Vella Delhi. La nova, podria ser qualsevol ciutat gran i moderna europea: la gent vestida occidentalment, grans avingudes, grans botigues, bons cotxes, parcs, noves tecnologies... Res a envejar a qualsevol ciutat gran. La vella, doncs un autèntic caos, però molt més controlat que a les altres ciutats. Una cosa a destacar d'aquesta ciutat és el metro, en un estat impecable! L'actitud de la gent a la ciutat també canvia moltíssim, l'actitud és molt menys prepotent i no t'ataquen tant pel carrer. Realment un autèntic descans! 






I res, ara ja sóc al Nepal de nou. Certament, entenc a la gent que quan arriba al Nepal de la Índia diu: Quin descans! El que més m'ha fet enfadar de la Índia és que sempre et volen mentir, enganyar i atacar amb el que sigui. Són gent força agressiva i que tenen una actitud molt xulesca. Quan no se'n surten amb la seva, normalment, et vacil·len. No m'ha agradat gens l'actitud de molts indis. Ara que he estat a la Índia i que he vist coses espectaculars, si he de ser sincer, segons el meu parer Índia no li fa ni ombra al Nepal. M'agrada molt més aquest país petit que no pas el gran continent indi. Amb això no vull desmerèixer les grans meravelles que he pogut veure a la Índia, però el Nepal és un país massa especial. Decebut de la Índia? No, però Nepal és molt especial: la seva gent i el país em té totalment captivat. 

Ara ja em queden només quinze dies al Nepal i ja de tornada cap a Barcelona. Què ràpid que passa el temps!!! Fins aviat!   
      

2 comentaris:

  1. Avui he estat a la Índia. Mai hi he viatjat, però la lectura d'aquesta entrada al teu blog m'ha transportat de ple als paisatges urbans i humans que tan bé descrius.
    Enhorabona, Pau, una vegada més, pel que estàs vivint i també per compartir-ho una mica.
    Espero que li treguis tot el suc als dies que tens pel davant i que la tornada sigui lenta i agradosa.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Miquel! Moltes gràcies pels teus comentaris. La veritat és que la Índia és un país que no et pot deixar indiferent, s'ha de viure! La meva tornada a Catalunya cada vegada està més a prop, menys de 15 dies i ja hi seré. Serà dur la veritat!!!

    ResponSuprimeix