Reflexions a la meitat de la meva estada al Nepal... i Bangladesh!!!

Avui ja fa tres mesos que vaig arribar al Nepal i per tant, ja estic a la meitat de la meva estada aquest país. El temps que ha passat és contradictori: per un cantó tinc la sensació que fa molt de temps que vaig marxar de Barcelona. El record d'aquell dia a l'aeroport del Prat agafant l'avió cap a Kathmandu em sembla molt i molt llunyà. A més a més, la ciutat de Kathmandu i el lloc on visc actualment em resulta molt familiar i tinc la sensació que porto vivint aquí molt de temps. D'altra banda, penses que només han passat tres mesos i que aquests han anat avançant molt ràpid, tant i tant ràpid que ja estic a la meitat de la meva etapa aquí sense donar-me'n ni compte!! Suposo que quan es viu intensament, el temps passa volant. Ahir a la nit, va marxar l'Anna, una companya d'Amics del Nepal que ha estat uns setmanes col·laborant a l'internat de Bhimphedi. A l'acompanyar-la a l'aeroport vaig tenir una sensació contradictòria: una part de mi pensava que potser m'agradaria anar a passar alguns dies a Catalunya per saludar a la família i als amics i amigues. Tot i això, el sentiment majoritari era el contrari: encara no tenia ganes d'agafar aquest avió. Vaig pensar: a aprofitar encara més l'estada al Nepal, que el temps avança molt ràpid i em tocarà marxar! Per uns moments vaig tenir una enyorança fictícia del Nepal, ja que vaig pensar el molt que trobaria a faltar molta gent i indrets del Nepal. Suposo que això, és un bon senyal!!

Després d'aquesta introducció, ja que som a la meitat de la meva estada, penso que és el moment de fer una mica d'avaluació d'aquests mesos al Nepal. Ho he intentar resumir en tres aspectes positius i tres de negatius. En primer lloc, m'agradaria parlar dels aspectes positius d'aquests mesos. No us sorprendrà, si us dic, que són una àmplia majoria. En primer lloc, la integració al país i a la seva forma de fer: conec als botiguers i botigueres que els hi compro el que necessito, vaig a determinats bars on ja sóc un més del grup, m'oriento molt bé per Kathmandu i amb el transport públic, a l'oficina em sento molt còmode treballant i compromès amb el projecte que estic desenvolupant a Amics del Nepal, tinc el meu grup d'amics i amigues amb els que quedem força sovint... En resum, estic fent una vida com la que faria allí, però adaptat amb altres formes i models.

Com a segon aspecte positiu, m'agradaria destacar l'actitud general dels nepalesos. Són gent molt respectuosa i que en general és molt tranquil·la. Donen molta pau i ve de gust quedar amb ells. Es prenen la vida d'una forma molt diferent com ho fem a Europa i això trobo que és molt positiu. En altres posts ja ho he escrit, però crec que aquí al Nepal he redescobert uns valors que a Europa els veig una mica abandonats: veure els nens i nenes jugar al carrer amb res i passar-ho de conya, la priorització que fan amb les amistats i famílies abans que amb el treball, el paper importantíssim de la dona... en resum, amb ben poca cosa se'ls veu molt feliços i amb ganes de tirar endavant. Amb això, no vull dir que a Europa no tinguem coses positives, que en tenim moltes, però m'ha cridat l'atenció molt aquesta forma de ser i fer d'aquest país. Això, sempre m'ha fet sentir molt a gust.

El tercer aspecte positiu és la gent en general. Aquí al Nepal estic fent molt bons amics i amigues. Realment, al tenir la teva família i les amistats lluny, fa que la gent que coneguis aquí es converteixin en la teva família per un temps. Fem un molt bon grup! Una altra de les coses que també més m'ha agradat és conèixer gent de diferents parts del món cada dia: en el temps que porto al Nepal he conegut gent nepalesa, italiana, alemanya, sueca, francesa, brasilera, portuguesa, espanyola, basca, índia, equatoriana, xinesa, estatunidenca, russa, africana..i com no també catalana (estem per a tot arreu!!!). Això, m'ha enriquit molt i m'ha fet segur millor persona.    

Però Kathmandu, també té aspectes negatius, com qualsevol ciutat del món. Per mi els tres més importants són els següents: en primer lloc, els talls d'electricitat. Aquesta jo crec que és la veritable creu d'aquesta ciutat. Actualment, tenim més de catorze hores sense electricitat i això et condiciona molt la vida. Tornar de treballar cap a les 18h de la tarda i arribar a casa i no tenir llum és molt frustrant, com també ser les dotze de la nit i encara estar a les fosques. Això, a vegades et genera força tristesa, ja que estar sol a casa i sense llum, a vegades és dur. 

El segon aspecte negatiu és el fred que està fent. Fa fred a casa, a l'oficina, als bars, restaurants... a tot arreu que vagis. No hi ha cap lloc on hi hagi calefacció i el fet de no estar mai calent a vegades et genera força malestar. En realitat, no fa tant de fred: la mínima que estem tenint a les nits és de menys 2 graus. Ara, quan no hi ha calefacció enlloc, aquesta temperatura és transforma en gèlida i dura.

El tercer aspecte negatiu és la contaminació i el trànsit. Aquesta també és una de les característiques dolentes d'aquesta ciutat. A vegades respirar resulta difícil i desagradable per la quantitat de contaminació, pudors, brutícia i pols que hi ha a l'ambient. D'altra banda, això fa que tinguis la sensació a l'arribar a casa que vagis molt brut. A més a més, el terra sempre està ple de papers, plàstics i restes orgàniques; cosa que també s'hauria de millorar clarament. Pel que fa el trànsit a la ciutat, aquest també és horrorós, per anar d'una punta a punta trigues molt de temps i quan vas caminant pel carrer sempre has d'estar alerta perquè una moto, bicicleta, cotxe o el que sigui no t'atropelli!! 

Tot i aquests aspectes negatius, els positius superen de llarg a aquests. La ciutat de Kathmandu en un global m'agrada molt i em compensa totalment ser-hi. És un caos de ciutat i moltes coses no funcionen bé, però té un encant especial que a vegades no sé com explicar-ho. Crec que per esbrinar-ho, s'hi ha de viure una temporada. D'altra banda, tots els indrets que he anat coneixent del Nepal han estat tots fantàstics! No em puc queixar gens, perquè sóc molt feliç. 

Per tant, com a resum de la meva estada ara a la meitat, només puc dir que està funcionant tot molt bé, molt millor del que pensava. Evidentment, que també trobo a faltar la meva gent que ara ja fa temps que no veig, però fins ara no se m'ha passat pel cap tornar cap a Catalunya. Segueixo content i feliç en aquesta ciutat de Kathmandu que a partir d'ara també la considero meva.

Finalment, us vull dir que ara estaré uns dies en silenci al blog, ja que me'n vaig a passar uns dies per conèixer un país veí del Nepal: Bangladesh! Hi aniré amb una companya valenciana que he conegut a Kathmandu i una amiga seva que ha arribat fa poc. Em crida molt l'atenció aquest país, ja que no és gens turístic i en general, és força desconegut. Seré allí del dia 16 de gener al 26 de gener, així doncs fins la tornada ja no escriuré cap més post. Us explicaré a la tornada com han anat aquestes aventures en aquest país musulmà. Fins la tornada!!!