Hola de nou!! Després d'uns dies de silenci ja torno a ser a Kathmandu i, per tant, ja comença l'activitat normal al blog. Aquests dies eren els corresponents a les vacances de Tihar i l'oficina estava tancada. Per tant, hem aprofitat per marxar una setmana de la ciutat. En aquesta ocasió he pogut comptar amb la magnífica companyia de l'Olga, la Sarima i la Sarita. I tots junts hem gaudit d'uns dies excel·lents!
El primer lloc on varem anar va ser a Chitwan. Aquesta localitat està a unes cinc hores a l'oest des de Kathmandu. Allà hi ha un parc natural realment força espectacular on es poden fer moltes activitats. Em pensava que seria un lloc molt turístic, però realment varem passar uns dies molt tranquils i relaxants. Varem poder fer un safari muntats a un elefant en el qual varem veure rinoceronts, cérvols, monos i altres animals. Després també varem fer una ruta per la jungla i després en canoa pel riu. Allà varem veure cocodrils i molts ocells. Varem estar dos dies allà però ens va agradar força! Us adjunto fotos de les diferents activitats que varem fer a Chitwan i d'algun dels moments de relax!
Després d'aquests dies a la jungla nepalesa varem anar cap a Pokhara. Jo ja hi havia estat anteriorment, però em va servir per acabar de conèixer més aquesta bonica ciutat. Un cop allà varem pujar al Peace Memorial. És un temple d'origen japonès que es troba a una muntanya dalt del llac de Pokhara des d'on es veuen unes vistes espectaculars. Al baixar varem agafar una canoa per fer una volta pel llac i visitar un temple hindu molt conegut per la zona. En aquella illa ens va passar un fet força curiós, varem passar a ser nosaltres els fotografiats per tots els nepalesos que hi havia allí. Realment, aquest país no deixa de sorprendre'm! L'últim dia a Pokhara ens varem acomiadar de la Sarita i la Sarima que ja tornaven cap a Kathmandu. L'Olga i jo ens varem quedar uns dies més. Us adjunto fotos d'aquests moments.
Finalment, per acabar aquesta setmana tant espectacular vaig tornar amb l'Olga a les muntanyes de l'Annapurna. En aquesta ocasió, varem fer un trekking de només tres dies però va ser molt espectacular també. Varem arribar al Poon Hill, que està a uns 3200 metres i des d'on es veu una vista de l'Himalaia increïble. Durant l'ascens varem conèixer també a moltes persones que estaven fent el trekking. És una de les coses que m'agraden més d'aquest tipus d'activitats: per la muntanya tothom es saluda i és molt amable. És fàcil relacionar-te amb la gent i això s'agraeix. Una de les persones que em va sorprendre més va ser un home alemany de vuitanta-un anys que havia fet tot l'ascens sencer!! Quina vitalitat i quina forma física a aquesta edat. També va ser graciós el cas d'una parella aragonesa que anaven amb un guia nepalès. Ells dos no parlaven anglès i el guia no parlava castellà, veure'ls comunicar-se era tot un xou! Per partir-se de riure!!! Finalment, també el cas d'una noia nepalesa que vaig conèixer que portava un dels refugis! Un encant de noia, molt atenta i sempre alegre. Em va dir que d'aquí un mes baixava a Kathmandu i ens trobarem!! Ja us explicaré! Us adjunto les fotos del trekking i de la gent!
Doncs res, ara ja a Kathmandú a punt per tornar a treballar. D'altra banda, la mala notícia és que finalment no podré votar a les eleccions catalanes de demà. És molt indignant que el meu dret a vot no se m'hagi respectat. Encara estic esperant que arribin les paperetes... En fi, sort a les eleccions els que pugueu votar! Jo desgraciadament m'he sentit totalment desemparat per les ambaixades espanyoles que s'han desentès totalment del meu problema. Voteu en conseqüència! Fins aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada