Picnic amb els nens i nenes de l'escola de KEBS

Avui ha estat un dels dies més macos que he viscut al Nepal. Hem estat tot el dia de picnic amb els nens i nenes de l'escola de KEBS. Un cop a l'any, Amics del Nepal organitza aquest picnic per celebrar que el curs s'està a punt d'acabar (al Nepal finalitza a l'abril). Per ells és  una de les aventures de l'any i veure com de bé s'ho passaven ha estat brutal. I si haguéssiu vist com s'han arreglat per venir!! S'han posat les seves millors robes, una altra cosa que també em sorprèn! Moltes i molts estaven irreconeixibles!!

Tot ha començat a primera hora del matí, ben d'hora agafant l'autocar i anant cap a una zona de picnics a prop de Kathmandu que es diu Gokarna. Hem anat tots cap allà amb l'autocar ben ple d'olles, menjar, estris diversos, música.... i els nens i nenes. Ben bé n'hi havia tres per seient i alguns que no cabien a dins al sostre de l'autocar (els més grans, no patiu!!!). Durant el temps d'autocar, ja es començava a veure que seria un gran dia: tota l'estona els nens i nenes cantant ben fort tots els èxits nepalesos d'actualitat. Quin ambient que hi havia a l'autocar!!!!

Un cop a Gokarna, sense que ningú digui res, tots els nens i nenes agafen el menjar, les olles, la música i tots els estris que hi havia carregats a l'autocar i ho porten cap a la zona del picnic. Em continua meravellant l'autonomia i responsabilitat que tenen aquests nens i nenes al Nepal. És increïble que surti d'ells mateixos fer totes aquestes feines. Això, a Catalunya, després d'uns anys d'experiència com a monitor, us puc assegurar que no passa i quan ho fa es perquè els hi has dit mil vegades! 

Un cop tots instal·lats: la festa comença. Els nens i nenes han estat tot el dia sencer amb la música posada i sense deixar de ballar ni un moment. La relació entre la música i el ball amb els nens i nenes és també ben sorprenent. Tothom sap ballar i cantar amb un nivell altíssim! N'hi ha alguns, que avui hem fet força el ridícul intentant ballar.... Els hi ve de naixement o no ho sé com, però tots i totes ballen perfectament. 

Avui ha estat un dia molt festiu perquè a part dels nens i nenes també han vingut quasi tots els voluntaris i treballadors d'Amics del Nepal a Kathmandu. Ho hem passat la mar de bé tots junts, el bon rotllo i l'alegria ha regnat durant tot el dia. Amb un equip així, dóna gust treballar! 

Aquí us adjunto alguna de les fotografies de la jornada d'avui. 

Doncs això ha estat el dia d'avui. No vull acabar aquest post sense fer un homenatge a la joia del Nepal: els nens i nenes. Ells representen l'alegria, l'espontaneïtat, la il·lusió, l'esperança, el futur, les ganes de tirar endavant, la tendresa, el descarament i molts altres adjectius més. Realment, ells avui recordaran aquest dia de forma be especial perquè se'ls ha vist gaudir, ara bé, us puc assegurar que jo l'he gaudit i el recordaré tant o més que ells. Avui, va pels nens i nenes!!! Tant de bo tots puguem aprendre una mica d'ells!!!!  

Avui, vaga general al Nepal

Avui ha estat un dia diferent al Nepal, i concretament a la ciutat de Kathmandu. Ja feia dies que la gent anava parlant que hi hauria una vaga general, però mai s'havia acabat confirmant si es faria o no. Finalment, avui quan ens hem llevat, hem pogut comprovar que si que hi havia vaga. No hi havia cotxes pel carrer, tots els comerços estaven tancats i hi havia molta gent pel carrer sense treballar. Tot això, símbol inequívoc, que avui hi havia vaga. Cridava molt l'atenció poder caminar pel mig dels carrers més plens de cotxes amb tota tranquil·litat. Hi havia molt de silenci, sense botzines, sense sorolls de motors... Tot ben tranquil. Sense autobusos, taxis, motos ni quasi cap bicicleta. Evidentment, tampoc em pogut anar a treballar per manca de transport! 

Tot i que la vaga ha estat un èxit total, té una mica de truc. Ja que l'exèrcit estava comprovant que tothom fes el que hagués de fer... Hi havia molta presència militar i algunes botigues estaven mig obertes amb les persianes semi tancades per si venien piquets. En fi, una vaga molt gran però sense saber exactament qui era per voluntat o qui era per por a revenja. 

Us adjunto fotografies dels carrers sense cotxes on només hi havia persones i coloms!!!

I per què s'ha celebrat la vaga? Els principals partits polítics del Nepal, a excepció del partit maoista, han acordat formar un govern interí encapçalat pel president del Tribunal Suprem, i la celebració d'eleccions al juny, en un intent per posar fi a l'estancament que ha deixat el país sense un govern en ple funcionament des de l'any passat. D'aquesta manera, volen que el president del Tribunal Suprem, substitueixi el primer ministre actual, que és maoista, com a cap del govern interí fins les pròximes eleccions.

Davant d'aquesta situació, el partit maoista ha convocat aquesta vaga general en protesta contra la decisió de nomenar aquest president del Tribunal Suprem com a interí fins les properes i incertes eleccions, que encara no se sap quan seran. Nepal porta amb el Parlament dissolt des del maig de l'any passat i aquest govern interí de moment no ha estat capaç de convocar eleccions. El problema però, ve de lluny, ja que Nepal va patir fins l'any 2006, 10 anys de guerra civil. Un cop arribada a la pau, el nou Parlament democràtic, va ser incapaç de redactar una nova Constitució, ja que hi havia un Parlament molt fragmentat i no va haver opcions d'arribar a consens.

La situació actual és de força inestabilitat. Ens trobem que encara no hi ha Constitució per manca de consens, amb el Parlament dissolt des del maig de l'any passat i amb un govern maoista en minoria que es manté al càrrec sense convocar eleccions. Una situació ben difícil i que amb la vaga general convocada pels maoistes d'avui, que ha estat un èxit absolut, encara posa més problemes al ja difícil estat de la política nepalesa. En els properes dies, suposo que anirem tenint més detalls sobre que podrà passar. Ja us aniré explicant com acaba, però de moment les coses no pinten gaire bé i l'inestabilitat política va creixent! 

El meu aniversari! Una celebració ben diferent!

Avui dia 11 de febrer. Doncs sí, el meu aniversari!!!! Un aniversari a Kathmandu, diferent a la resta, aquelles i aquelles amb els que sempre he celebrat els meus aniversaris no hi eren. Tot i això, ha anat la mar de bé i he quedat ben content!!! En primer lloc, m'agradaria donar les gràcies a totes i tots aquells que us heu recordat i m'he felicitat pel meu aniversari via facebook, mails i diversos. Moltes gràcies, a la distància encara s'agraeix més!!! 

La celebració del meu aniversari va començar ahir a la nit amb el meu grupet català - nepalès. Varem quedar per sopar i prendre alguna beguda!! Va ser una nit molt maca i divertida. A més a més, va haver-hi un parell de sorpreses incloses!!! Quan faltava poc per la mitja nit i just acabàvem de sopar, s'apaguen els llums i .... SORPRESA!!! Un dels cambrers nepalesos ve amb un pastís on posava en català: Moltes felicitats Pau! Va ser molt especial, perquè el fet de tenir un pastís em va fer sentir com a casa!! A més a més, em varen regalar una samarreta de la selecció del Nepal i una llibreta amb dedicatòries. Va ser molt maco!!!! I res, entre copa i copa i riure i riure així varem acabar la nit. Evidentment, la varem acabar ben d'hora. Aquí al Nepal, ja sabeu que tot acaba ben i ben d'hora! La veritat és que va ser una nit molt maca i em vaig sentir molt content de tenir aquestes persones a Kathmandu, que ara s'han convertit també amb els meus amics! Us passo alguna foto de la nit!!

I res!! La festa no s'acabava aquí!!! Avui que era dia 11 de febrer ho he celebrat anant de picnic a Dulikhel, a una hora de Kathmandu, amb tots els nens i nenes de l'internat de Siphal. Una forma de celebració molt maca i que m'ha agradat moltíssim! Hem menjat molt bé i ens ho hem passat de conya amb els nens i nenes. Hauríeu de veure les cares d'il·lusió que feien a l'autocar. I els crits i cants que han anat fent durant tot el viatge. Per ells com també per a mi, ha estat un dia molt especial. Quina millor manera de compartir el teu aniversari que amb nens i nenes plens d'alegria i amb ganes de fer coses!!!!!! Un dia ben rodó!!! Us adjunto fotos del picnic.

Doncs això ha estat el meu aniversari nepalès. Aquesta vegada no he pogut fer tota aquella quantitat de sopars i sopars que habitualment celebres amb els diferents grups que tens i la família. Tot i això, els meus amics i amigues catalans - nepalesos m'han donat una bona sorpresa i m'han fet sentir com a casa. Moltes gràcies!! 

Per cert, me n'oblidava!! El diari ARA m'ha fet també una bona sorpresa i m'han fet una entrevista. Una periodista em va dir que havia estat mirant el meu blog i que li agradaria fer-me una entrevista pel diari. Doncs precisament, avui dia del meu aniversari ha sortit publicada!!! Us deixo aquí el link per si us interessa. 

http://blogspersonals.ara.cat/pirineusenlla/2013/02/10/entrevista-pau-carreno-katmandu-nepal/

Fins aviat!!!!

     

La tornada a Kathmandu, una nova etapa comença!

Hola a tothom!!! Ara ja feia molt de temps que no us deia res pel blog. Encara sóc viu!!! Des de que vaig tornar de Bangladesh he tornat a la vida diària aquí a Kathmandu i no m'han passat moltes coses excepcionals. Suposo que després de ja quatre mesos quasi, és normal que la vida sigui una mica més rutinària!!!! L'adaptació en aquests moments ja és perfecte i em trobo com a casa! Una nova fase està començant, no és la final, però en menys de dos mesos ja seré a Barcelona. Això passa volant i ho vull aprofitar bé!!!! 

Durant aquests dies m'he dedicat bastant a fer feina amb Amics del Nepal i també a acabar la meva tesina del màster. Ja l'he acabat!!!! Això si que ha estat una bona notícia, ja que semblava inacabable! Els que vareu participar als focus grup que vaig organitzar, ja us la deixaré llegir!! Si a la resta l'interessa, també li deixaré llegir. Es sobre la percepció de la societat catalana sobre la cooperació al desenvolupament, un tema interessant, sobretot en aquesta època de crisi econòmica.

Quan a Amics del Nepal, tenim noves voluntàries entre nosaltres. Ha arribat la Raquel, que s'encarregarà de donar un cop de ma en la comptabilitat de la ONG i també ha vingut de nou la Sarima després de dos mesos a fora!! La trobàvem a faltar i ja la tenim de nou aquí!! Benvinguda!! Mireu quin menjar de benvinguda que vàrem gaudir ahir!!! Boníssim!!

Quan a la meva feina, doncs segueixo amb els nens i nenes del projecte de KEBS: parlant amb les famílies, anant a les tardes amb els nens per donar un cop de ma.... I sobretot, el més important! Ara estem organitzant una reorganització del projecte amb nous voluntaris nepalesos, pinta molt bé!! Ja us aniré explicant!! D'altra banda, segueixo també anant a reunions representant Amics del Nepal amb altres ONG's nepaleses. Un dels majors problemes que em trobo és que els primers quinze minuts són en anglès, cap problema! Però després ja no aguanten i es passen al nepalès!! jeje És ben graciós assistir a una reunió en un idioma que no entens res de res.

Ara a Kathmandu, el clima està millorant molt. Cada vegada fa menys fred, els dies són molt assolellats i l'electricitat cada vegada n'hi ha més. Aquests dos últims dies va ploure i ens ha deixat un clima molt agradable amb menys contaminació, pols i ambient carregat. 

Mireu quin dia més maco que feia ahir!!!!!

Per cert, l'altre dia estàvem en un bar i vaig veure la Vichy Sherpa i els seus dos fills. Em pensava que no era pel Nepal, però sembla ser que sí. Crec que aquest bar és un lloc que hi va sovint, aquesta vegada no li vaig dir res però crec que la propera intentaré parlar amb ella per veure que m'explica sobre tot el caos que s'ha muntant amb la seva pel·lícula i la seva organització.

Un altre tema que ha cridat la meva atenció aquests dies és el moviment polític que està havent al país. El partit maoista, que és qui governa ara, hauria d'haver convocat eleccions al novembre. No les va convocar i ara hi ha força pressió perquè ho faci. Es veuen bastantes manifestacions polítiques pel carrer. Els comunistes també fan força i mobilitzen la seva gent. De fet, el veritable problema és que Nepal encara no té constitució. Porten més de quatre anys intentant redactar-la, però no hi ha acord. Són més de seixanta partits intentant arribar a un acord i clar, la cosa és difícil. Suposo que fins que no hi hagi avanços amb la constitució no convocaran eleccions. Veurem com acaba! Us adjunto un cartell que vaig veure que em va cridar molt l'atenció, per les cares que surten!!

I res, d'aquí molt poc ja és el meu aniversari!!! Aquest any també serà molt diferent, ja que seré lluny de Barcelona. Ara bé, això no traurà que fem una gran celebració. De fet, ja l'estem començant a organitzar. Ja us explicaré com va!!!! Segur que serà la mar de divertit! Fins ben aviat!!!

Bangladesh: un país de molts contrastos.

Hola a tothom! Ja torno a ser al Nepal després de deu dies a Bangladesh. Han estat uns dies  molt agradables al país veí del Nepal. Tot i que és difícil descriure un país amb un post només, faré l'intent ara mateix.

Bangladesh és un país força petit de territori tot i que és el segon del món en major densitat de població. Té un total de 170 milions d'habitants i Dahka, la seva capital en té més de 20 milions. És un país força jove, ja que es va independitzar del Paquistan el 1971 i abans havia format part de la Índia. Així doncs, com a país independent porto poc més de quaranta anys de la seva història. Cal destacar que el país té més d'un 80% de musulmans i això es nota molt en el seu dia a dia. Finalment, cal dir que entre la seva població hi ha tot un ciutadà il·lustre com és Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau l'any 2006 per la seva contribució amb el seu banc Grameen a la donació de micro crèdits a famílies del país pel seu desenvolupament. 

El meu viatge va començar cap a Dakha. Just arribar ens estava esperant un dels couchsurfing que havien contactat l'Encar i la Vero, les meves companyes de viatge. La veritat és que era la meva primera vegada amb aquest sistema de viatjar i val molt la pena. En John i en Tarique, els nostres couchsurfing de Bangladesh ens varen fer una rebuda brutal. Fins i tot amb pastís de benvinguda!!! Realment, durant tot el viatge ens varem sentir molt ben tractats per ells i tots els bangladeshins que varem conèixer! Quan a la ciutat de Dakha, no puc dir exactament el mateix. No seria agosarat dir que de totes les ciutats que he estat a la meva vida, és la pitjor amb diferència! Una ciutat molt i molt poblada, amb molta contaminació (el sol no brilla mai, sempre hi ha una teranyina de contaminació que fa que no vegis el sol clarament), bruta i sense res especial per visitar. Carrers, cotxes i gent! Costava trobar gent que parlés anglès i tampoc hi havia cartells en anglès. Us adjunto fotos de la benvinguda que ens varen donar els nostres amics de Bangladesh, dels peculiars taxis de la ciutat (tot enreixats per evitar robatoris), del memorial de la independència respecte Paquistan, de la gran mesquita de Dakha, del caos de la ciutat de Dakha, del Parlament (aquest sí que és bonic!) i dels estudiants a la universitat d'art de Dakha. 

Just l'endemà mateix, ja varem marxar cap a a fora! Realment, teníem molts ganes de sortir d'aquesta ciutat!! La resta del viatge el varem dividir en dues parts: la primer varem anar cap a l'oest, al parc nacional de Sunderbars. És el parc on desemboca el riu Ganges, el bosc de manglars més gran del món. L'altre part va ser cap a l'est: Cox Bazar (la platja de sorra més llarga de món) i l'illa de Saint Martin. 

La primera part del viatge va ser el parc nacional de Sunderbars. És un lloc on per fi varem començar a respirar aire pur. Varem tenir uns dies molt macos allí. Varem agafar un vaixell i varem navegar pel Ganges entre els manglars. Realment molt bonic! Fins i tot, varem tenir l'oportunitat de passejar enmig de la selva on varem poder veure algun que altre animal. Us adjunto fotografies d'aquests indrets!

Una altra de les meravelles que varem visitar va ser la ciutat mesquita de Bagerhad. És una de les mesquites més antigues i importants del món musulmà en l'antiguitat. Actualment, només queda de peus la mesquita, però anteriorment, havia estat una gran ciutat. És un dels llocs que s'ha d'anar si ets a Bangladesh. Us adjunto fotos d'aquest indret sagrat.

I finalment, la última part del viatge la varem anar a passar a la part est de Bangladesh, just al costat de la frontera de Birmània. En aquella zona varem tenir uns dies de platja, tant de temps sense veure el mar ja començava a enyorar-lo. Varem anar a Chitagong, la segona ciutat del país. I des d'allí ens varem desplaçar cap a Cox Bazar i la paradisíaca illa de Saint Martin. Cox Bazar al tenir la platja de sorra més llarga del món fa que sigui un lloc molt explotat pel turisme (indi sobretot). Gran gratacels, multitud d'hotels, casinos, gent i gent. Ara bé, sens, dubte l'illa de Saint Martin ha estat l'estrella del viatge. És una illa que no hi ha electricitat i no hi ha multituds de gent!!! No està adaptada encara al turisme i això la converteix en molt autèntica. Platges netes, solitàries, gent amable, menjar barat i bo, peix, molt de peix boníssim per tot arreu, la vida de la illa sobretot dedicada als pescadors... Una meravella!! Em vaig retrobar amb el país. Uns dies de calma i relax totals!! Us deixo fotos de la illa i del seu entorn. No en feu massa publicitat de l'illa, a veure si la massificarem!!!! 

Avui després de passar unes hores per Dakha (les mínimes possibles!!), ja sóc a kathmandu de nou. Han estat uns dies molt macos i de compartir amb molta gent de Bangladesh i amb la Vero i l'Encar. Hem fet molt bon grup! Visitar aquest país en termes globals, ha estat molt positiu. És un país de turisme una mica més professional, ja que no està gens adaptat a les necessitats occidentals. Hi ha coses blanques i altres negres. Tal com deia al principi, un país de contrastos. Ara això sí, si algun dia hagués de tornar a Bangladesh, sempre em quedaria l'illa de Saint Martin.