Com són les famílies del barri de Maijubahal?

Aquesta setmana he estat treballant molt més a fons amb el projecte que estic desenvolupant al Nepal. Concretament, estic treballant en un projecte que Amics del Nepal té en un barri de Kathmandú força humil. Cada tarda quan els nens de l'escola de KEBS surten venen a una sala que tenim al centre de salut i reben suport escolar i un berenar nutritiu. Després aquests últims dies he estat compartint amb els nens i nenes aquest espai mentre els anava coneixent. Aquesta última setmana he començat a visitar a les famílies d'aquests infants a casa seva. Aquestes visites han estat molt importants i interessants per la meva tasca, ja que he pogut conèixer de primera ma la forma de viure i la situació d'una família nepalesa humil. Tot això, ho he fet acompanyat d'en Mohan, el meu company de feina nepalès a Amics del Nepal. Sense ell hagués estat impossible, ja que la majoria de famílies només parlen nepalès i per contactar amb les famílies és molt important que ho faci algú del país que ho conegui bé!!

L'estil d'una casa nepalesa humil és bastant simple. Es tracta només d'una sola habitació més aviat petit on hi ha uns fogons, un o dos llits com a molt i un armari. Són espais molt petits on hi viuen com a mínim quatre persones, tot i que m'he trobat en casos on hi arriben a viure fins a set o vuit persones. Tots dormen junts al mateix llit i conviuen en el mateix espai. A més a més, cada dos per tres també pateixen els talls de llum que patim tots al Nepal, amb la diferència que aquestes famílies no tenen generadors a les cases i això fa que gran part del dia no tinguin llum.

Pel que fa a l'estructura d'aquestes famílies, doncs en general hi ha situacions força dures. Molts nens i nenes tenen els seus pares morts i se n'encarrega d'ells el seu germà o germana més gran que en el millor dels casos té vint-i-cinc anys. En altres casos, ens trobem que el pare ha abandonat la seva dona i fills i s'ha casat amb una altra dona. O pares que s'han desentès dels seus fills i els han abandonat. Altres a la presó, mares de nens i nenes de tretze anys que tenen vint-i-cinc anys i estan casades amb senyors de cinquanta anys, altres pares que es gasten tots els diners en alcohol o drogues... en fi, situacions que quan veus els nens i nenes que són tant macos t'indignen i t'entristeixen força. Et preguntes per què la vida ha estat tant injusta amb aquests infants i a la vegada te n'adones de la sort que tens de tenir una família on no passin aquestes coses. Tot i això, en les entrevistes a les famílies el missatge és que s'ha de tirar endavant i que entre l'ajuda de tothom ho aconseguiran. Per ells cada dia és un gran repte de com aconseguiran superar-lo i seguir endavant. Tot un exemple de superació.

D'altra banda, avui hem acomiadat la Sarima que se'n va a passar les vacances de Nadal a València! Sarima, et trobarem a faltar!!! Hem fet un gran sopar per acomiadar-la a una pizzeria molt bona que hi ha a Kathmandú!! De postres m'he menjat una crepe i tot!!! Us adjunto una foto del sopar de quan ja no quedava res de res i estàvem ben tips!! No he pensat en fer-la abans!!!! 

Per cert, avui també he recollit els texans que m'havien fet a mida en una sastreria!!! M'han costat menys de vuit euros i la veritat és que em van perfecte!!! Són xulíssims!! Us ensenyo una foto! Són guais no?  

Doncs res, aquest cap de setmana segurament me n'aniré d'excursió pels voltants de Kathmandú a conèixer un parell de pobles que m'han recomanat amb la Maria, una voluntària de Salamanca que vaig conèixer l'altre dia. Ja us explicaré com ha anat!!!