Un Nadal ben diferent des de Bhimphedi

Aquest ha estat un Nadal molt diferent a tota la resta dels que he passat a la meva vida. Ha estat el primer que no l’he passat a Catalunya amb la família i els amics. El primer que no he fet el dinar de Nadal amb els padrins i el de Sant Esteve amb els avis. Tot i que ho he trobat a faltar no em puc queixar del lloc que he triat per celebrar-lo: l’internat de Bhimphedi. Aquest internat podríem dir que és la joia de la corona d’Amics del Nepal, en un poblet a unes tres hores de Kathmandu envoltat de muntanyes i amb unes instal·lacions que estan la mar de bé. Un lloc de pau i tranquil·litat on he trobat uns nens i nenes molt macos. Un lloc especial! 

Durant aquests dies a Bhimphedi he estat fent una revisió de diversos projectes que s'han anat desenvolupant al llarg d'aquests últims anys per part de diversos voluntaris i voluntàries d'Amics del Nepal. Tota aquesta feina l'he fet amb l'Anna, una voluntària que ha vingut aquestes festes de Nadal a Bhimphedi per desenvolupar un projecte d'higiene. Realment, aquests dies hem fet un gran equip treballant i crec que hem fet una molt bona feina. D'aquí uns dies, ells tornarà a Kathmandu i llavors ja tornarem a coincidir. Us passo algunes fotografies d'aquest magnífic indret, d'alguns dels nens i nenes amb els que he compartit aquests dies i de les instal·lacions de l'internat.

Ara bé, el dia especial va ser el dia de Nadal. Aquest varem fer una celebració diferent, ja que encara que els nens i nenes no tenen cap sentiment especial pel Nadal perquè la majoria són hindús i budistes, ens va semblar una bona excusa per fer una activitat fora del normal per a ells. Varem organitzar un dinar de Nadal i un caga tió pels nens i nenes!!! Més endavant us explicaré com va ser!  

El dia de Nadal va començar d'una forma màgica: a les set del matí vaig sortir de l'habitació mig adormit i de cop veig dues nenes que venen corrents a abraçar-me tot dient: Merry Christmas!!! Aquest petit gest que varen tenir aquestes dues nenes, crec que ha estat un dels regals més macos que em podien fer per aquest Nadal. Elles van percebre la importància que tenia el Nadal per a mi i van voler-ho mostrar amb aquesta il·lusió i espontaneïtat. En aquest gest, vaig poder viure de cop la màgia del Nadal.    

Després d'aquesta gran sorpresa espontània, varem anar amb tres nens dels grans a la ciutat d'Hetauda (a una hora en bus de Bhimphedi) per comprar els regals pel tió i també per connectar-nos a Internet per felicitar el Nadal a les famílies, ja que a Bhimphedi no n'hi ha. Allí vaig poder aprofitar per felicitar el Nadal als meus pares i amics i amigues meus. Als nens, com a recompensa per la seva ajuda els van convidar a dinar a un restaurant. I es van fotre les botes!!!!

Quan varem arribar a Bhimphedi de nou, el dinar ja estava a punt, teníem menú especial: pollastre fregit amb patates fregides i pa de gamba (els nens i nenes cada dia mengen el famós dhal bhat; arròs, llenties i verdures). Imagineu l'alegria que varen tenir al veure el pollastre!!! Després del dinar, varem fer el tió! Els hi varem explicar la història del tió i que era tradició fer-ho a Catalunya. Van estar la mar de contents!!! I bones garrotades que feien al tió!! Veure la cara d'il·lusió dels més petits no tenia preu!!! Us adjunto alguna foto del dinar i el tió. El plat que veieu a la foto va ser el dinar de Nadal d'aquest any!!!!

  Ara un cop ja he tornat i estic a casa escrivint aquest post haig de confessar que dintre meu hi ha una barreja de sentiments: per un cantó molt content de l’experiència viscuda aquests dies a Bhimpedi: passar aquest Nadal amb els nens i nenes de l’internat ha estat molt maco. Han sigut uns dies molt de grup, de compartir moltes coses amb els nens i nenes. De transmetre a aquests nens els valors macos del Nadal (el tió, el dinar de Nadal , el compartir tots plegats….). Per altra banda, ara també tinc un sentiment de tristesa. Tots aquests dies envoltat de nens i nenes, amb aquesta alegria i il·lusió que desprenen a l’hora de fer les coses, ara sol a casa et sents una mica més sol. Suposo que és una sensació semblant a la que tens quan tornes d'uns campaments o colònies però una mica incrementat, ja que estic lluny de casa en unes dates tant assenyalades en un lloc on no es celebra el Nadal. N’estic segur que poc a poc i envoltat de tota la gent que tinc per aquí al Nepal s’acabarà superant. BON NADAL A TOTHOM!!