Avui és el meu vuitè diumenge a Kathmandú. Què ràpid que passa el temps!!! Ja porto més o menys dos mesos en aquest país. El diumenge és un dia especial al Nepal, ja que és un dia laborable però els que venim de llocs on diumenge és dia festiu no treballem a full time. És un dia que pots aprofitar per comprar, ja que tot està obert i també per quedar amb la gent que durant la setmana no tens tant temps de veure.
Aquesta última setmana he avançat molt en el tema laboral. He començat a fer les fitxes individuals de cada nen i nena de l'escola de KEBS que assisteix a les classes de reforç escolar que organitza Amics del Nepal. Resulta, que en aquests últims mesos hi ha hagut suspensos generalitzats en aquests nens i nenes i, és per això, que vull conèixer els nens i nenes per intentar esbrinar els motius. Cada tarda vaig dues hores amb els nens i nenes per parlar amb ells i veure quins són els seus problemes i preocupacions. La veritat és que és molt interessant i divertit parlar amb ells. Tenen molta alegria a l'hora de fer les seves activitats i qualsevol cosa que els ajudes o que els hi expliques t'ho agraeixen molt. Per la forma que et miren i et parlen, es nota que és un agraïment sincer. Em sento realment molt a gust. La setmana que ve aniré amb en Mohan, el meu company de feina nepalès, a visitar les famílies dels nens i nenes a casa seva. Ja tinc més de sis visites concertades!! Tinc moltes ganes de conèixer com viuen a casa seva i saber més d'ells. Dimecres també aniré a visitar l'escola dels nens i nenes. Ja us aniré explicant com va avançant aquest tema: quines coses aprenc, quins sentiments em desprèn... En fi, tota una setmana d'emocions.
Però tornant a aquest cap de setmana, aquests dos dies he estat compartint-los amb una parella de Saragossa. Eren un home i una dona d'aproximadament uns cinquanta-cinc anys que vaig conèixer en un refugi mentre feia el trekking de l'Annapurna. Ells no sabien parlar anglès i anaven amb un guia que només sabia parlar anglès. Tot i això, s'entenien força bé!! La veritat és que em varen caure molt bé i em vaig quedar molt sorprès de l'empenta que tenien aquestes dues persones que sense ser joves ni parlar anglès s'havien llançat a venir al Nepal tot sols! A l'acomiadar-nos, em varen dir que quan acabessin el trekking anirien a Kathmandú tres dies per conèixer la ciutat per lliure. Jo els hi vaig donar el meu número de telèfon per si quan arribessin a Kathmandú volien fer-me un truc per fer-los una mica de guia turístic per la ciutat. Ara que ja porto dos mesos en aquesta ciutat em moc força bé i conec quins són els principals llocs per visitar i vaig pensar que seria de gran ajuda per ells. Doncs així va ser!! Ahir dissabte em varen trucar al matí i aquell mateix dia vaig quedar amb en Vicente i la Raquel.
Aquests dos dies he estat de matí a nit amb ells dos visitant la ciutat i la veritat és que hem estat la mar de gust. Ells han estat molt agraïts per la meva ajuda, si abans parlava dels nens i nenes que te'n donaves compte que eren sincers, en aquest cas també ho eren ells, es notava! A més a més, aquests dos dies m'han fet una mica de papes, ja que m'han convidat a dinar i a esmorzar més d'una vegada. Jo ja deia que no calia, però ells ho feien igualment. Així, que podríem dir que tots hem estat la mar de contents: a mi m'han mimat una mica i ells agraïts per poder conèixer la ciutat de forma ràpida i al gra.
Una de les visites que varem fer a Patan amb en Vicente i la Raquel, varem entrar un temple que abans no havia vist. És el Temple d'or que en diuen. Realment, era molt espectacular! Us adjunto algunes fotos perquè el pugueu veure.
Finalment, avui a la tarda ja m'he acomiadat d'en Vicente i la Raquel. Els hi he desitjat un bon viatge i hem quedat que quan tornés cap a Barcelona ens veuríem de nou. M'han dit que si vaig a Saragossa tinc llit a casa seva i tot el menjar cobert! Realment, són una parella maquíssima i estic segur que al tornar aprofitaré l'oportunitat per visitar-los.
Ara, ja sóc a casa descansant preparant-me per la nova setmana que demà comença. Torno a estar sense llum, a Kathmandú, ara que l'hivern està arribant hi ha molts talls de llum i ja hi ha més hores del dia sense electricitat a casa que amb electricitat. En fi, suposo que ja m'aniré acostumant. Cada cop es veuen menys turistes pel carrer i el fred cada vegada és més intens (a la nit molts dies ja estem a tres o quatre graus, i al tornar a casa necessites una bona jaqueta). En fi: arriba l'hivern i la ciutat es va quedant més morta. Ens quedem només els que hi estem vivint. Una altra època està començant, es percep a l'ambient de la ciutat. S'han acabat tots els festivals i l'època de turisme també. Tot i això, segur que la gaudiré molt. N'estic convençut!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada