Dhulikhel, Namobudhha i la cerimònia budista del puja

Aquest cap de setmana he aprofitat per seguir coneixent el Nepal i els seus voltants. En aquesta ocasió he anat a visitar amb la María un dels pobles més macos que hi ha a la vall de Kathmandú: Dhulikhel i Namobudhha. El primer està situat a una hora de Kathmandú i s'arriba amb un autobús nepali style! Tot una aventura, com sempre!!! A Namobudhha hi ha  una estupa i molts monestirs budistes, és un lloc molt agradable i amb unes vistes molt bones. Està situat a unes tres hores a peu des de Dulikhel, és un camí molt maco de fer des d'on es veuen molt bé les muntanyes de l'Himalaia! Llàstima que quan nosaltres vàrem anar estava tot ben tapat de núvols i hi havia molt mala visibilitat!!!

Un cop varem arribar a Dhulikhel varem dirigir-nos al camí que porta cap a Namobudhha. Tot pujant pel camí, ens varem trobar una estàtua d'un Budha bastant gran que estava a un cim des d'on podies veure tot el poble. Es veu que és una estàtua que protegeix la ciutat. Us adjunto foto!

Una vegada passada l'estàtua, varem seguir el nostre camí. En ell ens varem trobar diversos pobles ben bonics, paisatges que aparentaven molt espectaculars (els núvols baixos provocaven una visibilitat molt dolenta que no ens deixava veure-ho bé) i gent molt agradable. Durant el camí varem conèixer una parell d'un noi nepalès i una noia russa!!! Em pensava que les barreges estranyes de persones ja les havia vist totes, aquesta barreja superava totes les expectatives! Us adjunto fotos del camí cap als monestirs budistes.

Finalment, varem arribar a Namobudhha. Aquestes monestirs estan a dalt d'un turó que té una vista privilegiada. Quan varem començar a pujar ens va rebre una estupa budista més aviat petita però molt bonica. Després, hi havia un camí que pujava cap als monestirs. La veritat és que el lloc era espectacular, tot de monestirs budistes amb monjos amunt i avall entrant i sortint dels monestirs. Pels que ho coneixeu, seria com un Montserrat però molt més petit. Durant la visita a un dels monestirs per dins, ens varem trobar un lama budista i ens va convidar fins i tot a participar a la cerimònia budista del puja. Aquesta cerimònia consisteix en set pregàries budistes cantades i recitades on es fa una ofrena per cada de les divinitats naturals que tenen els budistes. Realment, participar-hi et transmet molta tranquil·litat i et quedes una mica bocabadat sentint els tambors, els platerets i les trompetes tibetanes mentre els lames van fent aquest clàssic murmureig tibetà amb les veus. Va ser tot una sort poder-ho presenciar! Us adjunto fotos sobre aquests moments.

Un cop varem baixar de Namobudhha varem agafar un camí diferent: la María va tornar cap a Dhulikhel i jo vaig agafar un bus cap a Kathmandú. Avui tocava treballar i no em podia quedar més temps. La veritat és que no vaig poder visitar Dhulikhlel, una altra cosa pendent de visitar, a veure si la propera vegada està menys tapat i puc veure les muntanyes.

Per cert, quan vaig arribar a Kathmandú vaig anar al barber a tallar-me el cabell per primera vegada al Nepal. Ara sóc un petit lama amb el cabell ben curt!!! La sorpresa va ser meva quan a l'acabar de tallar el cabell el tio se'm fica a fer un massatge al cap. Quin gust! Per uns moments, em vaig espantar però i vaig pensar amb el típic final feliç que es comenta en alguns llocs. Per sort, la cosa no va anar a més!