Jornada de reflexions!

Avui ha estat possiblement el primer dia que he estat més conscient sobre que estic fent al Nepal. Aquest matí ha començat com aquests últims i m'he ficat a fer tesina. Quan abans l'acabi molt millor, de moment està quedant molt bé!

Al migdia, he quedat amb la Cristina i la Sarima per anar cap a l'internat de Siphal. Havíem d'acabar de parlar sobre el pressupost i acabar de tancar quatre temes abans que la directora se'n vagi. A l'arribar allà hem trobat un munt de gent que s'estava passejant per l'internat. Hem preguntat qui eren, resulta que són diferents donants privats que havien vingut a fer una donació de material escolar i llibres. Resulta que aquest internat hi participen diferents ONG's i per tant, Amics del Nepal és una petita part. Llavors això provoca una mica de descontrol. La imatge dels nens de l'internat fent cua esperant rebre el material escolar per part d'aquelles persones mentre els hi feien fotos, no m'ha acabat d'agradar. No sé que en penseu, però no ho he acabat de veure clar. Semblaven els reis mags!! Suposo que ara que estic a terreny, m'hauré d'acostumar a veure diferents pràctiques en el món de la cooperació. Però, això d'avui m'ha fet donar un parell de voltes al cap.

Al sortir de l'internat, hem anat a donar una volta pel barri i després les companyes m'han acompanyat a veure el meu possible pis on m'esperava la Rachael. Per anar-hi, hem agafat un tuk tuk de nou. Buffff ha estat un viatge dur, hi havia tanta tanta gent que ens anaven encaixant a tots a dins del tuk tuk. He anat els 10 minuts que ha durat el trajecte dret amb el cos completament en 90 graus. Tot una experiència aguantant allà mentre anava votant!!

A l'arribar a ca la Rachael no hi era a casa!! Tot i quedar amb ella, resulta que s'ha trencat el dit del peu i estava de repòs a un altre lloc. Hem parlat per telèfon i hem quedat que durant aquesta setmana a veure si ho podem tancar i me'n vaig a viure cap allí, ja que aquest proper dissabte comença un període de 10 dies de vacances en els quals vull fer alguna sortida!

He acabat el dia baixant caminant cap a l'hostal per veure una mica més de carrers de Kathmandu. Quan passeges per aquesta ciutat és tot una aventura: en primer lloc has de mirar que cap cotxe, moto o bici t'atropella, ja que a quasi cap carrer hi ha vorera i van per tot arreu. En segon lloc, si hi ha vorera has de mirar que no hi hagi forats per no caure (ja que a la nit no hi ha llum quasi i no es veu res!!) i també has de procurar no xocar-te amb algun dels cables d'electricitat pelats!! Després, has d'anar tirant cap a les direccions per intuïcions, ja que no hi ha noms de carrers ni números! Tot això, acompanyat d'alguna que altra vaca que es posa pel camí i provoca que tot el transit l'hagi de regatejar, ja que els hindús tenen molt respecte pels animals i no la poden fer fora. Us aconsello viure-ho, és una gran experiència. Us adjunto una foto de la vaca i els cotxes!!

Parlant d'animals, avui també he vist una imatge que m'ha cridat l'atenció. Un botiguer que venia llavors i cereals, dins de la botiga estava ple d'ocells que s'estaven menjant aquests cereals que l'home venia. I ell, estava allà impassible veient com se li menjaven el gènere, ja que no els podia fer fora perquè aquests ocells podrien ser la reencarnació de potser un familiar seu que ja havia mort. Ja és ben bé veritat que al Nepal, alguns animals viuen molt millor que algunes persones. Un altre cosa a reflexionar!

En fi, el dia d'avui m'ha portat a diferents reflexions, cosa molt important i objectiu fonamental també d'aquesta experiència meva en aquest país. Demà al matí ja aniré cap a l'oficina, segur que hi haurà molts altres elements per pensar. Fins demà!!

El Dashain i la primera tuk tuk!

El dia d'avui ha començat molt tranquil també. M'he llevat i m'he ficat a treballar una mica amb la tesina. Després he anat a "the garden of dreams". És un jardí molt tranquil que hi ha al mig de Thamel (ple bullici de la ciutat) on hi ha fonts i gespa. És un lloc força guapo on normalment hi van les parelletes a fer coses de parelles. Tot i això, jo hi he anat sol!

Al migdia he quedat amb la Cristina per anar a dinar i després anar a l'internat de Siphal per treballar una mica. A l'internat estan realitzant ara el pressupost anual. Problema: ens varen enviar un excel amb les lletres i els números en nepalès. Per tant, nosaltres no enteníem res de res!!! És per això, que anàvem a l'internat perquè ens ho desxifrin a l'anglès.

Per anar-hi, he agafat la meva primer tuk tuk (és una mena de furgoneta força petita i inestable amb tres rodes que serveix com a transport públic). La veritat és que pujar-hi és tota una aventura, ja que hi ha vegades que tens gent assentada a la teva falda i tot!! Anem com sardines!! Ara, agafar-la, fàcil fàcil, no ha estat!!! Ens ha costat bastant trobar-ne una que anés cap a Siphal. Finalment, hem trobat una tuk tuk que si que hi anava! Hi hem pujat i al veure que no arrencava, hem mirat que passava. Hem vist un policia que estava parlant amb la conductora. De cop veiem que el policia ve cap on estàvem nosaltres i ens diu que baixem de la tuk tuk! Resulta que li estava posant una multa per ves a saber que i li retenia el vehicle!!! En fi, hem baixat i hem acabat agafant una altra!! Aventures com aquestes, les que volgueu! 

Un cop a l'internat, hem estat revisant els pressupost amb la seva directora, la Mohini (que per cert, se'n va un temps de vacances i ens la canvien!). Un cop mirat els pressupost general ens n'ha ensenyat un altre a part corresponent a la celebració del Dashain, que comença just ara. El Dashain pels nepalesos seria com el nostre Nadal. És la festa més important del país i es fan uns menjars especials. Perquè els nens de l'internat no es quedin sense Dashain, ens han demanat un esforç econòmic extra! Segons el que tinc entès, el Dashain és la victòria dels Déus i Deesses contra el dimoni, però encara no estic molt assabentat de la tradició nepalesa. Prometo més endavant aprendre-m'ho una mica i explicar-vos millor! De moment, us haureu de conformar amb la wiki!!!

Un cop sortits de l'internat ens hem traslladat amb una altra tuk tuk (ueueuue!!!) cap al barri d'Asan (és un barri on hi ha una barbaritat de botigues, gent i tot el que et vulguis trobar. Si una cosa busques a Kathmandu, segur que la trobes a Asan). Jo no havia vist mai tanta gent junta. Són carrers molt estrets plens de gent, cotxes, motos i bicicletes!! Hi ha fins a tres carrils en un carrer estretíssim. Moltes vegades has de saltar literalment per damunt dels cotxes per passar! Tot i això, l'ambient és espectacular i m'ha encantat passejar-hi! Aquí us adjunto alguna foto d'Asan!

Finalment, hem acabat el dia entrant a Durbar. És una zona on hi havia antigues residències del rei i on hi ha molts temples. És bastant guapo de veure!! Per entrar s'ha de pagar uns set euros i nosaltres amb el carnet de cooperant hem entrat de forma gratuïta!!! Fantàstic! Us adjunto també alguna foto de Durbar!!!

I res, demà em pensava que aniria a treballar a l'oficina!! Però res, al final he rebut un mail que m'han dit que demà es celebra el Dashain i l'oficina està tancada. Així, que quan no són naps són cols i cada dia és diferent. Al Nepal no es pot planificar en excés, cada dia és una aventura. És la màgia d'aquest petit país! Fins aviat!!!!

Un diumenge qualsevol a Kathmandu!

Avui he tingut un dia més tranquil. De fet ja va bé, ja que portava un ritme impressionant des de que havia arribat. Aquest matí m'he llevat tranquil·lament i me n'he anat a prendre un te. La veritat és que m'estic aficionant a aquesta beguda. Aquí al Nepal, la gent en beu a totes hores i suposo que m'haig d'acostumar. Si a Bolívia prenia coca, doncs aquí te!!! Després m'he posat a escriure la tesina. Són coses d'aquelles que encara tinc pendents de Barcelona i quan abans l'acabi millor. S'ha de buscar temps per fer-la!!!! 

Malgrat que ahir us vaig comentar que avui començaria a treballar, finalment no ha estat així. Amics del Nepal està ara molt enfeinat amb uns periodistes catalans que estan fent un reportatge del Tibet. Jo com que quan vaig arribar ja havia començat el reportatge, ja no tenia sentit que m'hi fiques. Tot i això, demà començo segur!!

Avui al migdia he fet un dels encàrrecs que tenia des de Barcelona. Abans de marxar de Catalunya vaig parlar amb la Tània, una voluntària que va venir amb Amics del Nepal a l'agost. Em va demanar que portés unes cartes i unes polseres que havia fet ella pels nens de l'internat de Bhimpedi. Evidentment, jo no vaig tenir cap problema. I avui, aprofitant que un dels xavals més grans estava per Kathmandu, l'he trucat i li he pogut donar aquests records. És maco poder fer aquestes coses!!! Tothom n'ha quedat ben content. 

Després d'això, he quedat amb el Lluís. És un altre català que està vivint al Nepal i que està treballant a la Comissió Europea. Ell m'ha convidat a fer un partit de futbol a l'ambaixada dels Estats Units!! Es veu que queden sovint diferents expatriats per fer el partit de futbol. Cal dir que m'he sentit super estrany jugant a futbol a dins de l'ambaixada! Ha estat un canvi bestial sobre la realitat de Kathmandu. A fora hi havia tot el transit de sempre i a dins un camp de futbol ben verd, arbres i molta tranquil·litat. Paradoxes de la vida!! El fet és que hem estat jugant ben bé dues hores. Al finalitzar m'he apuntat al seu grup de facebook, així que és possible que algun altre dia també hi vagi a jugar. 

A l'acabar, he anat ja cap a l'hostal per descansar una estona. També va bé estar sol de tant en tant. I m'he posat a revisar per Internet cosetes i a fer un parell d'skypes. Per cert, he hagut d'esperar ben bé una hora, ja que hi havia talls de llum fins les 19h avui. Això dels talls continuo sense entendre-ho. Suposo que serà cosa de política maoista!

Finalment he acabat el dia d'avui amb un bon sopar català: he comprat una mica de pa i uns tomàquets boníssims!!! He agafat el fuet i el formatge sec que em vaig endur de Barcelona i m'he fet un pa amb tomàquet i embotit. Què us sembla? Les bones costums no s'han de perdre mai, no? No us preocupeu que no m'ho he menjat sol, ho he compartit amb les canadenques!!! 

P.D. Avui us adjunto fotos del barri de Thamel de Katmandu (és de moment el que he vist més i també del super concert heavy!!!!)

Les Mo Mos i el heavy metal

El post d'avui en principi ha de ser breu. La meva intenció a l'obrir aquest blog no era la d'escriure cada dia, però tampoc em podia imaginar per res del món que la meva vida al Nepal tindria tant de suc!!

Aquest matí, m'he llevat i he quedat amb la Rachael, la noia dels Estats Units amb la que potser compartiré pis. El tema del transport públic encara no ho acabo d'entendre, hi ha moltes línies i tot està en nepalès... Per tant, he anat amb taxi cap allà. A l'hora de la negociació del preu, aquesta vegada he fet el "primo"! Un dels taxistes m'havia dit un preu força raonable i jo l'he volgut baixar. Llavors m'he n'he anat a altres taxistes rebaixant el preu de nou i no només no he aconseguit que me'l rebaixin, sinó que he pagat més que la primera oferta del primer taxista... En fi, algun dia m'havia de passar.

El pis era força guapo. Té moltes comoditats i està a una zona molt bona! No sé encara si me'l quedaré, estic pendent d'altres ofertes encara. Suposo que durant aquesta setmana ho acabarem de tancar.

Després a la tarda, ha vingut el plat fort del dia. He anat amb la Cristina i l'Adriana (més tot el grup de nepalesos) a un concert de heavy metal nepalès des de les 15h de la tarda fins les 22h de la nit!!!!!! Oh my God!!!! L'espectacle ha valgut la pena, però molt! Estava ple de nepalesos grenyuts i vestits de negre. Han passat per l'escenari molts grups i cada vegada que hi havia una pausa entre cançons o entre grups, ells s'assentaven al terra i estaven en silenci. Després, quant sonava la música de cop s'aixecaven tots i es posaven a saltar i ballar tot fent el gest carecterístic heavy amb els dits i el cap! Amb les companyes catalanes comentàvem en broma que el govern els hi posa alguna cosa a l'aigua que veuen per tenir-los tant calmats, sinó no s'entén aquesta disciplina!!! Mentre es feia el concert hem tingut l'oportunitat de provar els Mo Mos (són unes empanadilles de carn de bou i pollastre molt bones!! Me n'estic fent un fart). El més curiós del concert però ha vingut al final. Hi ha hagut un moment que han entrat un munt de policies armats, han anat al lloc de la taula de so i han fet apagar el so al mig del concert. La policia ha decidit que el concert s'havia d'acabar ja. La cara dels que estaven cantant i del públic ha estat per flipar. Tot i això, la gent del públic se n'ha anat ben ràpid, ja que pintava que sinó hi hauria càrrega.

Doncs això ha estat el dia d'avui!!! Demà, en principi serà el meu primer dia de feina, ja que al Nepal el diumenge és un dia laborable. Ja us explicaré com va avançant el dia!!!! Bona nit!!! 

De les eleccions a la primera festa!

Avui el dia ha començat molt bé. M'he llevat a mig matí i he decidit que el dia 12 d'octubre seria un bon dia per anar a votar a les eleccions del 25 de novembre. Així doncs, he agafat un taxi i he anat cap al consolat espanyol. Com em podia imaginar, la cosa no serà fàcil!!! Allà ningú sabia que s'havia de fer per votar, han arribat a venir al consolat fins a quatre o cinc treballadores per veure com es podia votar. Finalment, ha arribat una altra dona que semblava que ho tenia ben clar. M'ha fet omplir un parell de formularis molt llargs i m'ha comentat que ho enviaria a l'ambaixada espanyola a New Delhi, ja que a Nepal només hi ha consolat. I llavors d'allí ho enviarien a Barcelona perquè m'enviïn les paperetes! Llavors els hi he preguntat: I després què? I m'han respòs: I don't know! En fi, ja us explicaré com acaba aquesta aventura!!!!

He sortit del consolat, que per cert, no he comentat que està dins d'un hotel de cinc estrelles (tot luxe); i he anat a agafar de nou un taxi. Hi havia un munt de taxistes que tots volien que agafés el seu taxi. I amb tot això, doncs he estat amb ells parlant ben bé cosa de mitja hora negociant el preu i xerrant de qualsevol cosa que se'ls hi passava pel cap. Ha estat un dels moments graciosos del dia!!! Finalment, he guanyat i he anat amb un taxi al preu que volia!!!!

A la tarda, he conegut a la Sarima, l'altra companya de feina que encara no coneixia. La veritat és que m'ha caigut molt bé també. Ha vingut també la Cristina i hem començat a parlar sobre com faríem les tasques cadascú i sobre les feines que s'han de fer. M'ha ajudat per comprendre millor el papers d'Amics del Nepal a Kathmandú. Més endavant, quan vagi a treballar explicaré més detalls dels projectes.

Després d'aquesta trobada feta, per cert a un bar molt i molt xulo amb tatami, la Sarima i jo hem quedat amb dos periodistes catalans que estan fent un reportatge sobre els tibetans. Ha estat molt interessant la conversa. Ho hem acabat anant a sopar com no podia ser d'una altra forma, a un restaurant tibetà. Allà he provat la cervesa tibetana: té un gust molt fort i es pren calenta. S'ha de provar!!!

I el dia no podia acabar aquí, divendres a la nit és el dia de la festa al Nepal, ja que dissabte és l'únic dia festiu de la setmana. Al sortir m'esperaven la Cristina i l'Adriana (una altra noia de Tarragona que he conegut) a fora per anar a prendre una cervesa i fer una mica de disco. Hem anat a tres locals diferents: totalment autèntics! Un d'ells, era una discoteca on hi havia música techno tota l'estona a un volum altíssim! Però el que m'ha cridat més l'atenció, és que a les 22h en punt ha acabat la disco i tota la gent que estava com boja ballant i saltant, ha deixat de fer-ho i se n'ha anat de la disco tranquil·lament. Ningú s'ha queixat i ha demanat més festa. La disciplina dels nepalesos em segueix sorprenent. Al veure que s'acabava la festa tant d'hora, hem anat a una altra disco que és la única que tanca a les 5 del matí!! Tota la resta, a les 12 de la nit com a molt tard ja tanquen! Doncs, aquesta disco era totalment surrealista.... era com si ens haguéssim traslladat a les discos guiris de Lloret. Un local molt modern amb llum blava i amb música comercial. A dins hi havia nepalesos, francesos, africans, japonesos, ucraïnesos, tot tipus de nacionalitats que et puguis imaginar.

Finalment, quan he sortit de la disco l'aventura ha seguit. A Nepal tot no és fàcil. He tornat cap a l'hostal. Problema: els talls de llum afecten també a l'enllumenat públic!!! Per tant, he tornat cap a l'hostal totalment a les fosques!!!! Sort que el meu mòbil nepalès tenia una aplicació que es deia llanterna. I ja em veieu amb la llanterna del mòbil tornant pels carrers de Kathmandú!!! Avui he aprés una altra lliçó: si surts de nit, porta't una llanterna!!

Doncs res, en aquest blog no tinc previst escriure cada dia, no us espanteu!!! Ara bé, aquests dies, no sé si per l'emoció tinc la necessitat d'escriure-ho i explicar-ho. Segon dia, segona prova moooolt superada. La satisfacció amb la que me'n vaig a dormir és molt i molt alta!!! Demà serà un gran dia també ja que pel matí he quedat amb la Rachael (possible nova companya de pis) per anar a veure el pis que té i a la tarda m'ha convidat per anar a uns concerts de metal heavy nepalès. No m'ho penso perdre!!!!! En fi, bona nit!  

El primer dia a Kathmandú

Avui a les 8.30h del matí he arribat a Kathamandú. L'espectacle amb l'Himàlaia al fons dalt l'avió abans d'aterrar, ja feia preveure l'espectacularitat d'aquesta ciutat. M'ha vingut a buscar a l'aeroport en Sanjeev, el propietari del hostal de voluntaris al que estic momentàniament fins que no trobi pis. Ha estat molt agradable i m'ha explicat moltes coses sobre la ciutat. Fins i tot m'ha ajudat a canviar euros a rupies i també a comprar-me un mòbil i targeta SIM per les trucades pel Nepal. En Sanjeev m'ha presentat la resta de voluntaris que com jo dormen a l'hostal. Totes molt agradables, amb la peculiaritat que la nacionalitat majoritària és la canadenca. M'ha cridat l'atenció!

Hem estat dinant amb la gent de l'hostal tots plegats, ha estat com la meva presentació oficial. Una vegada superada la vergonya inicial, m'he llençat endavant amb l'anglès. Costa estar tot el dia pensant i parlant en anglès!!! Suposo que ja m'acostumaré! Tot i això, hi ha hagut molt bon ambient entre tots i totes nosaltres.

Per la tarda, he conegut a la Cristina, una altra noia catalana que està treballant en una ONG al Nepal. Hem passat la tarda fent diferents encàrrecs que ella havia de fer per temes laborals. La veritat és que ha estat molt bé, ja que m'ha permès poder conèixer diferents barris en la vida més quotidiana: hem visitat l'oficina d'Amics del Nepal (en la qual treballaré), hem anat a mercat a comprar, a visitar un dels internats... Especialment vull destacar que a l'oficina d'Amics del Nepal he conegut en Mohan i la Sabitree; membres del meu nou equip de treball aquí al Nepal!!!! De moment fa molt bona pinta, sempre repetint que qualsevol cosa que necessiti estan per ajudar-me.

Passejant pels carrers de Kathmandú, he tingut molt bones sensacions. M'agrada aquesta ciutat: hi ha una barreja brutal de cultures i trets racials, ens trobem de forma habitual vaques i micos pel carrer, hi ha temples hindús i budistes per molts llocs. En general hi ha molta vida al carrer! Un altre fet curiós que he pogut reflexionar amb la Cristina, és que la gent del Nepal és molt tranquil·la i sempre fa les coses amb calma; ara bé, quan agafen un cotxe, es transformen!!! S'enfaden, volen córrer, volen passar pels forats més impossibles... Són capaços d'estar-se quaranta minuts amb el taxi aturat sense fer res i quan agafen un passatger els hi ve la pressa de cop!!

Doncs ja veieu com ha anat el dia. Ara farà cosa d'un parell d'horetes ja tenia pensat anar a l'habitació a descansar una estona (aquesta nit no he dormit per culpa del jet lag) i quan ja estava a dins han picat a la porta. Era la Rachel, una de les companyes canadenques de l'hostal. M'ha dit si volia anar amb ells a veure Pulp Fiction al menjador!!! Evidentment, he anat a veure-la tot i el cansament que portava a sobre. Invitacions així no es poden refusar i menys quan ets nou a un lloc!

Ara ja acabat i bastant cansat però molt content d'aquest dia m'aniré a dutxar-me abans que em tallin la llum i així anar a dormir. Gran primer dia, demà moltes més emocions. Això pinta molt bé!

Primeres reflexions prèvies a la marxa!

Som diumenge a la nit i finalitza l'últim cap de setmana a Barcelona abans de marxar cap al Nepal. Quin millor moment per estrenar aquest blog! Avui a la nit, ha estat el punt d'inflexió en el qual m'he començat a creure que me'n vaig a viure sis mesos al Nepal. 

I això? Per què precisament avui? Durant aquest diumenge, hem fet la trobada de vents del sud de SETEM. En aquest encontre, ens retrobem tots els participants a camps de solidaritat que hem estat aquest estiu per diferents països d'arreu del món convivint i coneixent altres cultures. Ha estat un dia molt emocionant i a la vegada una mica trist, ja que era el moment del comiat. He estat molt feliç a l'hora de poder-me acomiadar de tots aquests companys i companyes amb els quals he viscut moments tants agradables. M'he sentit molt estimat per totes aquestes persones i això, és molt important.

D'altra banda, avui parlant amb una companya que havia estat a Camerun, m'ha fet recordar la meva estada a aquest país ara farà cosa de tres o quatre anys. Allà va ser on va començar la meva passió i el meu entusiasme per voler un món més just. Parlar amb la gent camerunesa, conviure-hi, veure la seva manera de treballar i les injustícies que hi vaig trobar em va fer engegar un camí molt il·lusionant. Després d'aquella estada vaig canviar la meva forma de veure el món. És per això, que considero just, un dia com avui fer aquest petit i humil homenatge a aquell meravellós i gran país que va posar aquesta petita llavor que em va fer evolucionat tant com a persona.

La propera vegada que escrigui ja seré al Nepal, llavors imagino que les emocions desbordaran per tot arreu. N'estic segur que us trobaré molt a faltar, però d'aquesta experiència us puc assegurar que en podré aprendre un munt.