El primer dia a Kathmandú

Avui a les 8.30h del matí he arribat a Kathamandú. L'espectacle amb l'Himàlaia al fons dalt l'avió abans d'aterrar, ja feia preveure l'espectacularitat d'aquesta ciutat. M'ha vingut a buscar a l'aeroport en Sanjeev, el propietari del hostal de voluntaris al que estic momentàniament fins que no trobi pis. Ha estat molt agradable i m'ha explicat moltes coses sobre la ciutat. Fins i tot m'ha ajudat a canviar euros a rupies i també a comprar-me un mòbil i targeta SIM per les trucades pel Nepal. En Sanjeev m'ha presentat la resta de voluntaris que com jo dormen a l'hostal. Totes molt agradables, amb la peculiaritat que la nacionalitat majoritària és la canadenca. M'ha cridat l'atenció!

Hem estat dinant amb la gent de l'hostal tots plegats, ha estat com la meva presentació oficial. Una vegada superada la vergonya inicial, m'he llençat endavant amb l'anglès. Costa estar tot el dia pensant i parlant en anglès!!! Suposo que ja m'acostumaré! Tot i això, hi ha hagut molt bon ambient entre tots i totes nosaltres.

Per la tarda, he conegut a la Cristina, una altra noia catalana que està treballant en una ONG al Nepal. Hem passat la tarda fent diferents encàrrecs que ella havia de fer per temes laborals. La veritat és que ha estat molt bé, ja que m'ha permès poder conèixer diferents barris en la vida més quotidiana: hem visitat l'oficina d'Amics del Nepal (en la qual treballaré), hem anat a mercat a comprar, a visitar un dels internats... Especialment vull destacar que a l'oficina d'Amics del Nepal he conegut en Mohan i la Sabitree; membres del meu nou equip de treball aquí al Nepal!!!! De moment fa molt bona pinta, sempre repetint que qualsevol cosa que necessiti estan per ajudar-me.

Passejant pels carrers de Kathmandú, he tingut molt bones sensacions. M'agrada aquesta ciutat: hi ha una barreja brutal de cultures i trets racials, ens trobem de forma habitual vaques i micos pel carrer, hi ha temples hindús i budistes per molts llocs. En general hi ha molta vida al carrer! Un altre fet curiós que he pogut reflexionar amb la Cristina, és que la gent del Nepal és molt tranquil·la i sempre fa les coses amb calma; ara bé, quan agafen un cotxe, es transformen!!! S'enfaden, volen córrer, volen passar pels forats més impossibles... Són capaços d'estar-se quaranta minuts amb el taxi aturat sense fer res i quan agafen un passatger els hi ve la pressa de cop!!

Doncs ja veieu com ha anat el dia. Ara farà cosa d'un parell d'horetes ja tenia pensat anar a l'habitació a descansar una estona (aquesta nit no he dormit per culpa del jet lag) i quan ja estava a dins han picat a la porta. Era la Rachel, una de les companyes canadenques de l'hostal. M'ha dit si volia anar amb ells a veure Pulp Fiction al menjador!!! Evidentment, he anat a veure-la tot i el cansament que portava a sobre. Invitacions així no es poden refusar i menys quan ets nou a un lloc!

Ara ja acabat i bastant cansat però molt content d'aquest dia m'aniré a dutxar-me abans que em tallin la llum i així anar a dormir. Gran primer dia, demà moltes més emocions. Això pinta molt bé!