divendres, 12 d’octubre del 2012

De les eleccions a la primera festa!

Avui el dia ha començat molt bé. M'he llevat a mig matí i he decidit que el dia 12 d'octubre seria un bon dia per anar a votar a les eleccions del 25 de novembre. Així doncs, he agafat un taxi i he anat cap al consolat espanyol. Com em podia imaginar, la cosa no serà fàcil!!! Allà ningú sabia que s'havia de fer per votar, han arribat a venir al consolat fins a quatre o cinc treballadores per veure com es podia votar. Finalment, ha arribat una altra dona que semblava que ho tenia ben clar. M'ha fet omplir un parell de formularis molt llargs i m'ha comentat que ho enviaria a l'ambaixada espanyola a New Delhi, ja que a Nepal només hi ha consolat. I llavors d'allí ho enviarien a Barcelona perquè m'enviïn les paperetes! Llavors els hi he preguntat: I després què? I m'han respòs: I don't know! En fi, ja us explicaré com acaba aquesta aventura!!!!

He sortit del consolat, que per cert, no he comentat que està dins d'un hotel de cinc estrelles (tot luxe); i he anat a agafar de nou un taxi. Hi havia un munt de taxistes que tots volien que agafés el seu taxi. I amb tot això, doncs he estat amb ells parlant ben bé cosa de mitja hora negociant el preu i xerrant de qualsevol cosa que se'ls hi passava pel cap. Ha estat un dels moments graciosos del dia!!! Finalment, he guanyat i he anat amb un taxi al preu que volia!!!!

A la tarda, he conegut a la Sarima, l'altra companya de feina que encara no coneixia. La veritat és que m'ha caigut molt bé també. Ha vingut també la Cristina i hem començat a parlar sobre com faríem les tasques cadascú i sobre les feines que s'han de fer. M'ha ajudat per comprendre millor el papers d'Amics del Nepal a Kathmandú. Més endavant, quan vagi a treballar explicaré més detalls dels projectes.

Després d'aquesta trobada feta, per cert a un bar molt i molt xulo amb tatami, la Sarima i jo hem quedat amb dos periodistes catalans que estan fent un reportatge sobre els tibetans. Ha estat molt interessant la conversa. Ho hem acabat anant a sopar com no podia ser d'una altra forma, a un restaurant tibetà. Allà he provat la cervesa tibetana: té un gust molt fort i es pren calenta. S'ha de provar!!!

I el dia no podia acabar aquí, divendres a la nit és el dia de la festa al Nepal, ja que dissabte és l'únic dia festiu de la setmana. Al sortir m'esperaven la Cristina i l'Adriana (una altra noia de Tarragona que he conegut) a fora per anar a prendre una cervesa i fer una mica de disco. Hem anat a tres locals diferents: totalment autèntics! Un d'ells, era una discoteca on hi havia música techno tota l'estona a un volum altíssim! Però el que m'ha cridat més l'atenció, és que a les 22h en punt ha acabat la disco i tota la gent que estava com boja ballant i saltant, ha deixat de fer-ho i se n'ha anat de la disco tranquil·lament. Ningú s'ha queixat i ha demanat més festa. La disciplina dels nepalesos em segueix sorprenent. Al veure que s'acabava la festa tant d'hora, hem anat a una altra disco que és la única que tanca a les 5 del matí!! Tota la resta, a les 12 de la nit com a molt tard ja tanquen! Doncs, aquesta disco era totalment surrealista.... era com si ens haguéssim traslladat a les discos guiris de Lloret. Un local molt modern amb llum blava i amb música comercial. A dins hi havia nepalesos, francesos, africans, japonesos, ucraïnesos, tot tipus de nacionalitats que et puguis imaginar.

Finalment, quan he sortit de la disco l'aventura ha seguit. A Nepal tot no és fàcil. He tornat cap a l'hostal. Problema: els talls de llum afecten també a l'enllumenat públic!!! Per tant, he tornat cap a l'hostal totalment a les fosques!!!! Sort que el meu mòbil nepalès tenia una aplicació que es deia llanterna. I ja em veieu amb la llanterna del mòbil tornant pels carrers de Kathmandú!!! Avui he aprés una altra lliçó: si surts de nit, porta't una llanterna!!

Doncs res, en aquest blog no tinc previst escriure cada dia, no us espanteu!!! Ara bé, aquests dies, no sé si per l'emoció tinc la necessitat d'escriure-ho i explicar-ho. Segon dia, segona prova moooolt superada. La satisfacció amb la que me'n vaig a dormir és molt i molt alta!!! Demà serà un gran dia també ja que pel matí he quedat amb la Rachael (possible nova companya de pis) per anar a veure el pis que té i a la tarda m'ha convidat per anar a uns concerts de metal heavy nepalès. No m'ho penso perdre!!!!! En fi, bona nit!  

3 comentaris:

  1. Realment Pau estàs fent una bona inmersió cultural!!! Disfruta, viu a apren molt! Pel que expliques els napalesos et donen molta lliçó humana.

    Petons!

    ResponElimina
  2. Pau!!!
    Com m'ha agradat llegir aquests tres primers posts del teu blog! Estic molt content de veure't tant il·lusionat, i com et deia una companya en un dels comentaris que t'han deixat al blog, em fas molta enveja (sana) per tot això que expliques. Espero que segueixis compartint el teu dia a dia amb nosaltres, perquè serà una forma d'acompanyar-te en aquesta experiència tan xula!
    Una abraçada molt gran, nen!!

    Ferran

    ResponElimina
  3. Pau, ets autèntic. Amb el moment llanterna, m'he rigut molt (he visualitzat la imatge i no té preu!)
    Sort!

    Ana

    ResponElimina