Som diumenge a la nit i finalitza l'últim cap de setmana a Barcelona abans de marxar cap al Nepal. Quin millor moment per estrenar aquest blog! Avui a la nit, ha estat el punt d'inflexió en el qual m'he començat a creure que me'n vaig a viure sis mesos al Nepal.
I això? Per què precisament avui? Durant aquest diumenge, hem fet la trobada de vents del sud de SETEM. En aquest encontre, ens retrobem tots els participants a camps de solidaritat que hem estat aquest estiu per diferents països d'arreu del món convivint i coneixent altres cultures. Ha estat un dia molt emocionant i a la vegada una mica trist, ja que era el moment del comiat. He estat molt feliç a l'hora de poder-me acomiadar de tots aquests companys i companyes amb els quals he viscut moments tants agradables. M'he sentit molt estimat per totes aquestes persones i això, és molt important.
D'altra banda, avui parlant amb una companya que havia estat a Camerun, m'ha fet recordar la meva estada a aquest país ara farà cosa de tres o quatre anys. Allà va ser on va començar la meva passió i el meu entusiasme per voler un món més just. Parlar amb la gent camerunesa, conviure-hi, veure la seva manera de treballar i les injustícies que hi vaig trobar em va fer engegar un camí molt il·lusionant. Després d'aquella estada vaig canviar la meva forma de veure el món. És per això, que considero just, un dia com avui fer aquest petit i humil homenatge a aquell meravellós i gran país que va posar aquesta petita llavor que em va fer evolucionat tant com a persona.
D'altra banda, avui parlant amb una companya que havia estat a Camerun, m'ha fet recordar la meva estada a aquest país ara farà cosa de tres o quatre anys. Allà va ser on va començar la meva passió i el meu entusiasme per voler un món més just. Parlar amb la gent camerunesa, conviure-hi, veure la seva manera de treballar i les injustícies que hi vaig trobar em va fer engegar un camí molt il·lusionant. Després d'aquella estada vaig canviar la meva forma de veure el món. És per això, que considero just, un dia com avui fer aquest petit i humil homenatge a aquell meravellós i gran país que va posar aquesta petita llavor que em va fer evolucionat tant com a persona.
La propera vegada que escrigui ja seré al Nepal, llavors imagino que les emocions desbordaran per tot arreu. N'estic segur que us trobaré molt a faltar, però d'aquesta experiència us puc assegurar que en podré aprendre un munt.
Saps que aquí deixes bons amics que seguirem amb molta il·lusió aquest nou projecte que inicies ara.
ResponEliminaEts lluitador i tens uns grans ideals, gràcies per compartir-los amb tots nosaltres.
Cada passa que fas et porta a un nou punt de sortida. I l'experiència que portis a l'esquena t'ajudarà a escollir quin és el següent pas. Et tindrem molt present! (trobo que m'està costant molt publicar un comentari...)
ResponEliminaCom diuen Camerun a vegades no és el destí sinó el punt de partida... Molts ànims i molta sort per aquest nou projecte! La enveja (sana) que em fas és grandíssima, et seguiré per gaudir una mica del que estaràs vivint en aquest nou país. Ves escrivint-nos i posant fotos! Petonets i bon viatge!
ResponElimina