El WLP i la festassa de cap d'any! Bon any 2013!!

Abans de parlar de la festassa de cap d'any us volia comentar una mica l'activitat que a l'oficina d'Amics del Nepal varem estar fent aquesta setmana anterior. Es tracta del WLP (Women Literacy Program). Sóc cursos d'alfabetització per a dones de diverses comunitats. Aquests són molt importants pel desenvolupament d'un país. Que la dona sàpiga llegir i escriure és fonamental per un país. En aquests països l'educació del nen a part de l'escola va molt a càrrec de la dona. Per tant, si la dona sap llegir i escriure, el fill tindrà més èxit escolar. En aquests sentit és quasi més important que la dona sàpiga llegir i escriure que no pas el pare. Així doncs, durant aquestes darreres setmanes a l'oficina s'ha realitzat el curs i aquest passat dissabte va haver la desitjada entrega de diplomes!!! Us adjunto alguna fotografia d'aquests moments tant importants. 

 

I ara sí!! Ara us vull explicar la gran festassa de cap d'any que varem fer ahir. Vam arribar a les 4,30 de la matinada. Això per ser Nepal és un record absolut!!! Ho varem passar genial. Però comencem des del principi. Com no podia ser d'una altra manera, varem cuinar un sopar ben especial i típic català!!! Vam aconseguir tots els productes en un supermercat gran que hi ha als afores de Kathmandu. Varem gaudir un munt. Aquest sopar el varem fer a casa la Cris amb la comunitat catalana de Kathmandu i algun nepali i nepalina amic nostre! Genial!

ATENCIÓ AMB EL MENÚ!!! 

Starters: Pa amb tomàquet, embotits (gentilesa de la Olga!!), truita de patates, remenat de marisc amb alls tendres, olives i patates fregides.

1r plat: Sopar de galets amb pilotes de pollastre.

2n plat: Pollastre amb bacon i formatge amb salsa de llet amb ametlles triturades.

Postres: Torrons i polvorons (gentilesa dels meus pares!) + Ferrero Rocher

Begudes: Sangria.

Feia temps que no menjava aquestes coses!!!! Ens varem estar tota la tarda cuinant, però va valer molt i molt la pena. Quin gust tornar a sentir aquests gustos després de quasi tres mesos. Us adjunto fotos del sopar i els plats deliciosos que varem cuinar!!

I un cop d'acabar de sopar i estar ben tips, cap allà les 23h varem anar a una discoteca que anem alguna vegada per passar la nit allà. ATENCIÓ! A les dotze, varem menjar raïm!!! Ho varem fer sols i sense que ningú toqués cap campana però en varem poder menjar. Va ser molt divertit. Just quan creiem que eren les dotze ens varem posar a menjar gra per gra el raïm. Realment, crec que no ho varem fer quan tocava però a mi ja em va valdre!!! I a la discoteca, doncs tot ben divertit, varem conèixer gent de Zimbawe, anglesos, holandesos.... i també nepalesos, és clar! Us adjunto fotos d'aquests moments i també del brindis que varem fer amb una ampolla de champaign que varem poder comprar. Era una mica rotllo "botellon" al carrer, però no teníem més alternativa! No tinc fotos del moment del raïm, estava pendent d'altres coses!!

Ahir a la nit quan vaig sortir de la discoteca, per uns moments vaig tenir la sensació que no era a Kathmandu. Va ser molt curiós, em vaig oblidar totalment que era al Nepal. Amb el sopar aquest tant català, la discoteca i parlant en català tota l'estona suposo que era normal. Suposo que fer un "break" també va bé, així tinc la sensació una mica més de festes de Nadal. Avui, torno a ser a Kathmandu!!! Nou any, l'aventura continua!! 

BON ANY 2013!! Gaudiu molt d'aquest any i que els vostres desitjos es facin realitat. Els meus, ja s'estan complint... 

Un Nadal ben diferent des de Bhimphedi

Aquest ha estat un Nadal molt diferent a tota la resta dels que he passat a la meva vida. Ha estat el primer que no l’he passat a Catalunya amb la família i els amics. El primer que no he fet el dinar de Nadal amb els padrins i el de Sant Esteve amb els avis. Tot i que ho he trobat a faltar no em puc queixar del lloc que he triat per celebrar-lo: l’internat de Bhimphedi. Aquest internat podríem dir que és la joia de la corona d’Amics del Nepal, en un poblet a unes tres hores de Kathmandu envoltat de muntanyes i amb unes instal·lacions que estan la mar de bé. Un lloc de pau i tranquil·litat on he trobat uns nens i nenes molt macos. Un lloc especial! 

Durant aquests dies a Bhimphedi he estat fent una revisió de diversos projectes que s'han anat desenvolupant al llarg d'aquests últims anys per part de diversos voluntaris i voluntàries d'Amics del Nepal. Tota aquesta feina l'he fet amb l'Anna, una voluntària que ha vingut aquestes festes de Nadal a Bhimphedi per desenvolupar un projecte d'higiene. Realment, aquests dies hem fet un gran equip treballant i crec que hem fet una molt bona feina. D'aquí uns dies, ells tornarà a Kathmandu i llavors ja tornarem a coincidir. Us passo algunes fotografies d'aquest magnífic indret, d'alguns dels nens i nenes amb els que he compartit aquests dies i de les instal·lacions de l'internat.

Ara bé, el dia especial va ser el dia de Nadal. Aquest varem fer una celebració diferent, ja que encara que els nens i nenes no tenen cap sentiment especial pel Nadal perquè la majoria són hindús i budistes, ens va semblar una bona excusa per fer una activitat fora del normal per a ells. Varem organitzar un dinar de Nadal i un caga tió pels nens i nenes!!! Més endavant us explicaré com va ser!  

El dia de Nadal va començar d'una forma màgica: a les set del matí vaig sortir de l'habitació mig adormit i de cop veig dues nenes que venen corrents a abraçar-me tot dient: Merry Christmas!!! Aquest petit gest que varen tenir aquestes dues nenes, crec que ha estat un dels regals més macos que em podien fer per aquest Nadal. Elles van percebre la importància que tenia el Nadal per a mi i van voler-ho mostrar amb aquesta il·lusió i espontaneïtat. En aquest gest, vaig poder viure de cop la màgia del Nadal.    

Després d'aquesta gran sorpresa espontània, varem anar amb tres nens dels grans a la ciutat d'Hetauda (a una hora en bus de Bhimphedi) per comprar els regals pel tió i també per connectar-nos a Internet per felicitar el Nadal a les famílies, ja que a Bhimphedi no n'hi ha. Allí vaig poder aprofitar per felicitar el Nadal als meus pares i amics i amigues meus. Als nens, com a recompensa per la seva ajuda els van convidar a dinar a un restaurant. I es van fotre les botes!!!!

Quan varem arribar a Bhimphedi de nou, el dinar ja estava a punt, teníem menú especial: pollastre fregit amb patates fregides i pa de gamba (els nens i nenes cada dia mengen el famós dhal bhat; arròs, llenties i verdures). Imagineu l'alegria que varen tenir al veure el pollastre!!! Després del dinar, varem fer el tió! Els hi varem explicar la història del tió i que era tradició fer-ho a Catalunya. Van estar la mar de contents!!! I bones garrotades que feien al tió!! Veure la cara d'il·lusió dels més petits no tenia preu!!! Us adjunto alguna foto del dinar i el tió. El plat que veieu a la foto va ser el dinar de Nadal d'aquest any!!!!

  Ara un cop ja he tornat i estic a casa escrivint aquest post haig de confessar que dintre meu hi ha una barreja de sentiments: per un cantó molt content de l’experiència viscuda aquests dies a Bhimpedi: passar aquest Nadal amb els nens i nenes de l’internat ha estat molt maco. Han sigut uns dies molt de grup, de compartir moltes coses amb els nens i nenes. De transmetre a aquests nens els valors macos del Nadal (el tió, el dinar de Nadal , el compartir tots plegats….). Per altra banda, ara també tinc un sentiment de tristesa. Tots aquests dies envoltat de nens i nenes, amb aquesta alegria i il·lusió que desprenen a l’hora de fer les coses, ara sol a casa et sents una mica més sol. Suposo que és una sensació semblant a la que tens quan tornes d'uns campaments o colònies però una mica incrementat, ja que estic lluny de casa en unes dates tant assenyalades en un lloc on no es celebra el Nadal. N’estic segur que poc a poc i envoltat de tota la gent que tinc per aquí al Nepal s’acabarà superant. BON NADAL A TOTHOM!! 

Me'n vaig cap a Bhimphedi!

Aquesta darrera setmana he seguit treballant força amb les entrevistes a les famílies dels nens i nenes de KEBS i també amb els universitaris i universitàries becats per Amics del Nepal. Portem un bon ritme de treball i això m'agrada. Tens la sensació que la feina serveix d'alguna cosa i vas avançant. Aquests és una gran sensació. Pel barri de Maijubahal, on treballo, cada vegada quan hi passejo em saluda més gent a la que he conegut i això, m'agrada molt!! Em fa sentir com a casa!!!! A més, cada vegada tenim més bon rotllo amb els companys de feina del Nepal i això també ajuda. La integració podríem dir que és total.

Aquesta setmana també vàrem fer una trobada amb tots els universitaris i universitàries becats per Amics del Nepal. Va ser una reunió dinar molt divertit on hi va regnar el bon rotllo. Va donar gust! Vaig poder conèixer la Sara, una voluntària nepalesa que també assessora als xavals i també a tots els nois i noies. Varem fer uns vídeos i tot amb les seves impressions. Jornades com aquestes et fan sentir content i feliç amb la feina que estàs fent. A més, t'anima molt a seguir endavant, ja que el que fas val la pena! Al final, vàrem acabar cantant tots plegats una cançó!!! Llàstima que jo la pugui adjuntar al blog, però va ser molt divertit. Us adjunto fotos de la reunió i el dinar!!! Ah, i també la foto de família de tothom i la que sortim només l'staff!!!!

D'altra banda, tal i com deia a l'anunciat d'aquest blog, demà arriba l'Anna a Kathmandu i me'n vaig cap a Bhimphedi amb ella! Bhimphedi és un poble ben petit on hi ha un orfanat d'Amics del Nepal. És un lloc que tothom me n'ha parlat molt bé i tinc ganes d'anar-hi. Estaré uns cinc o sis dies per allà fent revisions dels diferents projectes que s'han anat fent per diversos voluntaris i voluntàries allà, per tant, passaré el dia de Nadal a l'orfanat. Segurament, una manera molt diferent de passar aquestes festes tant especials. Crec que la millor possible estant al Nepal com estic lluny de la família i els amics i amigues. Em ve de gust passar el Nadal amb els nens i nenes i la gent del poble. Una forma de viure el Nadal ben diferent, segurament trobaré a faltar la carn d'olla, la sopa de galets, el pollastre i la taula del dia de Nadal i Sant Esteve amb tota la família, però valdrà la pena! 

A Bhimphedi no tindré internet, així que estaré uns quants dies absent de comunicació de mail, whatsapp i blog! Ja va bé de tant en tant!! Ara bé, el dia de Nadal anirem a un poble del costat que hi ha internet i us prometo que escriuré un blog amb totes les novetats. Així doncs, a gaudir i fins ben aviat! Bones festes!

L'escola budista de nens i el sacrifici hindú dels animals

Avui és dissabte i, per tant, he fet la meva particular excursió de cap de setmana. En aquesta ocasió he anat a Pharping (uns quinze quilòmetres de Kathamndu) amb la María, l'Encar (una noia valenciana que vaig conèixer fa un temps) i en Ramesh, un noi nepalès amic de l'Encar (ell ha vingut amb dues germanes petites seves). Així, que finalment hem estat sis persones!!! Cada cop tenim un grup més gran i divers!! En aquest poble que hem visitat hi ha un munt de temples budistes i hindús força interessants de visitar. A més, està a prop de Kathmandú, cosa que fa que sigui de més o menys ràpid accés. Al Nepal no hi ha res que sigui ràpid! Us adjunto alguna foto dels temples budistes que hem vist per la zona i dels nens budistes que hem conegut.  

Una vegada hem deixat de visitar aquests temples budistes i hem deixat de jugar amb els nens ens hem dirigit cap al Temple hindú de Dakshinkali. Aquest temple està situat a la vora del riu u està dedicat a la deessa Kali. És un temple molt peculiar i que impressiona una mica, ja que és un espai sagrat on es sacrifiquen animals com a ofrena a la deessa. Pel que m'he estat informant aquests animals ha de ser mascles i no han d'estar castrats. La imatge del temple és una mica macabra, ja que en el lloc on es sacrifiquen els animals es pot veure com la sang dels animals va fluint pel terra fins que va a parar al riu. Es veu que l'ofrena ha de ser així i la sang ha de córrer fins arribar al riu. Aquesta és bona i purificadora per a les persones i és bo que toqui a la pell d'aquestes. Tot i això, la imatge de la gent descalça amb tota la sang corrent pel terra, crits d'animals i gent fent ofrenes realment impacta. Us ensenyo fotos de la gent fent ofrenes. Per respecte a les ofrenes i a vosaltres no he fet fotografies dels animals degollats ni de la sang corrent. També us mostro una fotografia d'un cartell que m'ha semblat curiós enmig d'aquella carnisseria que hi havia muntada.  

Al sortir del temple hem tornat cap al poble fer agafar el bus de tornada, però mentre pujàvem per un bosc que hi havia ens hem trobat un munt de gent fent picnic i ballant música nepalesa i internacional. Realment, hi havia una festa organitzada monumental i la gent anava fins i tot una mica beguda i, això, que només eren les 16h!! Quan ens han vist, evidentment, ens han convidat a venir a la festa i a ballar una estona. Del tot surrealista! Hem estat una estona amb ells i hem rigut molt. Una nova experiència made in Nepal. Us ensenyo fotos del moment.

Després de més o menys una mitja hora amb aquest grupet tant festiu ja varem anar a buscar l'autobús cap a Kathmandú. Ara bé, les aventures no s'acabaven aquí, ja que no hi havia lloc al l'autobús i ens va tocar posar-nos al sostre de l'autobús... jo ja havia vist gent damunt dels autobusos, però mai vaig imaginar que alguna vegada em tocaria posar-m'hi a mi... sort que el viatge ha estat curt!!!!! Un cop a Kathmandu, varem acomiadar la María, que l'endemà se'n va un mes a Pokhara. A l'acabar vaig estar parlant amb en Ramesh que em convidaria a veure un partit de la lliga nepalesa a l'estadi de Kathmandú!!! Això si que en tinc ganes, ara, em tocarà decidir de quin equip sóc. Suposo que miraré la taula de la classificació i triaré el que vagi primer jeje 

Finalment, m'agradaria comentar un aspecte polític del Nepal. Resulta que per aquest novembre hi havia previstes eleccions al país, però pel que es veu, el partit maoista ha decidit endarrerir-les, ja que semblava que no anaven a treure un bon resultat. Així funciona la democràcia en aquest país! De fet, des del 2008 que va haver el canvi de règim encara no s'ha fet cap constitució, estan negociant i negociant i ningú es posa d'acord. Aquests últims dies he vist força moviment polític pel carrer, la gent va amb banderes comunistes i del Nepal, realment no sé exactament que passa però com a estudiant de ciències polítiques que sóc em sembla molt interessant. Aniré investigant que passa! Us adjunto un dels cartells que he trobat pel carrer. Qui m'expliqui que vol dir, li dono premi!!!

Dhulikhel, Namobudhha i la cerimònia budista del puja

Aquest cap de setmana he aprofitat per seguir coneixent el Nepal i els seus voltants. En aquesta ocasió he anat a visitar amb la María un dels pobles més macos que hi ha a la vall de Kathmandú: Dhulikhel i Namobudhha. El primer està situat a una hora de Kathmandú i s'arriba amb un autobús nepali style! Tot una aventura, com sempre!!! A Namobudhha hi ha  una estupa i molts monestirs budistes, és un lloc molt agradable i amb unes vistes molt bones. Està situat a unes tres hores a peu des de Dulikhel, és un camí molt maco de fer des d'on es veuen molt bé les muntanyes de l'Himalaia! Llàstima que quan nosaltres vàrem anar estava tot ben tapat de núvols i hi havia molt mala visibilitat!!!

Un cop varem arribar a Dhulikhel varem dirigir-nos al camí que porta cap a Namobudhha. Tot pujant pel camí, ens varem trobar una estàtua d'un Budha bastant gran que estava a un cim des d'on podies veure tot el poble. Es veu que és una estàtua que protegeix la ciutat. Us adjunto foto!

Una vegada passada l'estàtua, varem seguir el nostre camí. En ell ens varem trobar diversos pobles ben bonics, paisatges que aparentaven molt espectaculars (els núvols baixos provocaven una visibilitat molt dolenta que no ens deixava veure-ho bé) i gent molt agradable. Durant el camí varem conèixer una parell d'un noi nepalès i una noia russa!!! Em pensava que les barreges estranyes de persones ja les havia vist totes, aquesta barreja superava totes les expectatives! Us adjunto fotos del camí cap als monestirs budistes.

Finalment, varem arribar a Namobudhha. Aquestes monestirs estan a dalt d'un turó que té una vista privilegiada. Quan varem començar a pujar ens va rebre una estupa budista més aviat petita però molt bonica. Després, hi havia un camí que pujava cap als monestirs. La veritat és que el lloc era espectacular, tot de monestirs budistes amb monjos amunt i avall entrant i sortint dels monestirs. Pels que ho coneixeu, seria com un Montserrat però molt més petit. Durant la visita a un dels monestirs per dins, ens varem trobar un lama budista i ens va convidar fins i tot a participar a la cerimònia budista del puja. Aquesta cerimònia consisteix en set pregàries budistes cantades i recitades on es fa una ofrena per cada de les divinitats naturals que tenen els budistes. Realment, participar-hi et transmet molta tranquil·litat i et quedes una mica bocabadat sentint els tambors, els platerets i les trompetes tibetanes mentre els lames van fent aquest clàssic murmureig tibetà amb les veus. Va ser tot una sort poder-ho presenciar! Us adjunto fotos sobre aquests moments.

Un cop varem baixar de Namobudhha varem agafar un camí diferent: la María va tornar cap a Dhulikhel i jo vaig agafar un bus cap a Kathmandú. Avui tocava treballar i no em podia quedar més temps. La veritat és que no vaig poder visitar Dhulikhlel, una altra cosa pendent de visitar, a veure si la propera vegada està menys tapat i puc veure les muntanyes.

Per cert, quan vaig arribar a Kathmandú vaig anar al barber a tallar-me el cabell per primera vegada al Nepal. Ara sóc un petit lama amb el cabell ben curt!!! La sorpresa va ser meva quan a l'acabar de tallar el cabell el tio se'm fica a fer un massatge al cap. Quin gust! Per uns moments, em vaig espantar però i vaig pensar amb el típic final feliç que es comenta en alguns llocs. Per sort, la cosa no va anar a més!