dimecres, 17 d’octubre del 2012

El festival del Dashain!

Avui podríem dir que ha estat el meu primer dia de feina. He anat a l'oficina que tenim al barri de Maijubahal i he fet el meu primer dia sencer d'oficina. El meu horari de treball és de 10h a 17h, ja veieu que no és especialment dur, i com a primer dia he fet tard!!! jeje Encara no tinc gaire controlat el tema dels temps per arribar als llocs, sempre trigo més del que penso que hi ha. Kathmandu hi ha un trànsit horrorós, i s'ha de ser molt i molt previsor si no es vol fer tard.

Avui he tingut més clar quines seran les meves tasques a Amics del Nepal. Entre d'altres coses haig de fer el monitoreig d'un dels internats: saber tots els nens que hi ha i fer unes fitxes de dades, salut, educació i aspectes socials ben completes. Se m'ha girat feina, ja que n'hi ha més de cinquanta!!!! D'altra banda, també m'encarregaré de l'acollida de voluntaris i voluntàries que vagin venint a Kathmandu. I a part, tots aquells forats que pugui anar tapant. Una de les coses que estic veient més clar, és que cada dia poden sortir feines noves i no es pot planificar en excés. 

A la tarda, he conegut a dos dels professors que fan classes de repàs als nens i nenes del barri al centre on estem treballant. Han arribat i ens han convidat al festival del Dashain!!! Seria com el festival de Nadal que fem a casa nostra a les escoles, on els nens i les nens fan balls, canten cançons i fan una mica de teatre. Ha estat magnífic i m'he quedat bocabadat de la classe que tenen tant nens com nenes ballant. Ho fan molt bé i tenen un ritme increïble!! Us adjunto fotos del festival!!!






El més curiós del cas és com ha acabat el festival!!! En un moment determinat hi ha hagut tall de llum i aquí s'ha acabat tot!!! Me'n dono compte que en aquest país tot acaba quan se'n va la llum, al matí m'ha passat igual. Se n'ha anat la llum i hem acabat de treballar. És una cosa que vull analitzar perquè hi ha tants talls de llum en aquest país!!!

Finalment, hem agafat una tuk tuk i he tornar cap a l'hostal. Allà hi havia la Rachel i una altra companya canadenca amb les quals he estat parlant més d'una hora sobre la vida al Nepal i les coses que ens han cridat més l'atenció. Fins i tot m'han preguntat per la situació política a Catalunya!!! Cada vegada més gent coneix aquest tema, és brutal! A més, he pogut practicar un munt d'anglès! 

Per cert, parlant de Catalunya. Avui he fet el meu últim tràmit per poder votar al Nepal. He enviat a l'ambaixada espanyola de New Delhi els últims formularis que necessitaven. Ara, només faltarà tenir sort i que les paperetes arribin a l'adreça de correu del Nepal que he posat. Ja us explicaré!!

Doncs, res. Un dia més pel Nepal. No porto ni una setmana, però tinc la sensació que porto molt de temps. Això vol dir que m'estic integrant molt bé. Per cert, aprofito el post per dir que totes i tots aquelles que volgueu venir esteu més convidades! Veure aquest país val molt la pena!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada