El camp base de l’Annapurna

Després d'uns dies de silenci en el blog, ja torno a ser a Kathmandú. Com ja us havia comentat durant vuit dies he estat fent el trekking que porta fins al camp base de l'Annapurna (8091 metres, la desena muntanya més alta del món). Jo no he arribat fins tant a dalt, he aconseguit arribar fins el camp base que està a 4130 metres. Com us podeu imaginar una meravella estar allà dalt envoltat de les muntanyes més altes del món. Aquests dies de silenci i muntanya han valgut molt la pena.

Però comencem des del principi. Per començar el trekking t'has de traslladar cap a Pokhara (viatge amb autocar que dura entre unes 6, 7 o 8 hores depenent de l'autobús que agafis i de la sort que tinguis!). Us adjunto foto del súper bus amb el que vaig anar!!!!

Pokhara és una ciutat força turística i on hi ha bastantes coses a visitar, cosa que evidentment vaig fer, però l'explicació sobre el que hi ha i les anècdotes que m'hi van passar ho deixarem per un altre post ja que aquest el vull dedicar exclusivament a l'Annapurna. Us adjunto foto de les vistes de les muntanyes des de Pokhara.

Llavors, un cop a Pokhara, s'ha d'agafar un altre autobús que dura unes dues hores fins a Nayapul, lloc on si definitivament si que s'inici el trekking. Aquesta expedició però, no la vaig fer sol, sinó que va ser acompanyat d'un sherpa que em feia de guia, en Janek i d'un altre company dels Estatus Units d'origen de la Índia, en Vijay. Per explicar-vos la ruta us aniré dient les diferents etapes que vaig fer, i així, segur que no em descuido res.

1a Etapa: Nayapul (800 metres) - Ghandruk (1900 metres). Unes 5 hores.

Aquesta etapa crec que va ser de les més dures de tota la ruta, no sé si és perquè era la primera i també feia més calor, però va ser força impactant. El paisatge però era força bonic, ja que estava plens de camps d'arròs i cada vegada es veien més a prop les muntanyes. Us adjunto fotos dels camps d'arròs i de les vistes des de Ghandruk.

2a Etapa: Ghandruk (1900 metres) - Chumrung (2100 metres). Unes 4:30 hores.

Aquesta etapa, per la diferència d'alçada pot semblar que no és dura, però si que ho va ser. Una de les característiques d'aquesta ruta és que s'han de creuar molts rius. I els rius on són? A les valls!!! Per tant, cada vegada havies de descendre fins on hi havia el riu i recuperar després l'alçada. Per tant, a l'acabar el dia també acabaves ben cansat. Aquest dia va ser el primer on varem començar a fer relacions a l'arribar als refugis amb les altres persones que anàvem fent el trekking. Aquest dia, varem conèixer la Ramona, una noia alemanya ben simpàtica amb la que varem estar molt a gust. Una de les coses que m'ha agradat més d'aquesta ruta en general, són les tardes de convivència amb la resta d'excursionistes. He conegut a gent de tot el món i he aprés un munt de coses. Han estat estones impressionants de convivència que m'han fet adonar que tots som diferents però a vegades amb interessos molt semblants. Us adjunto foto des de Chumrung amb els meus companys de viatge.

3a Etapa: Chumrung (2100 metres) - Himalaya Hst (2900 metres). Unes 6 hores.

Aquesta etapa ja va ser quan va començar la muntanya de debò. Després de baixar cap al riu corresponent i tornar a pujar, varem començar a veure ja paisatges d'alta muntanya. Aquí cal destacar que just arribat a Himalaya Hst va començar a pedregar una barbaritat. Cosa que va voler dir que a dalt va fer una nevada brutal. Per tant, tot semblava fet expressament perquè ens trobéssim l'Himalaya ben nevat. Aquesta nit varem conèixer dues parelles de xinesos ben curioses que ens varem anar trobant fins el camp base.

4a Etapa: Himalaya Hst (2900 metres) - Annapurna Base Camp (4130 metres). Unes 5 hores. 

I finalment, la gran meravella ens estava esperant. Durant tot el camí amb neu i força fred, anàvem camí cap el camp base. Paisatges brutals, sensacions d'estar fent alguna cosa especial. En fi, sentir-se molt afortunat de poder estar allà dalt. No hi ha paraules per explicar-ho, us adjunto algunes fotografies sobre el camp base i les muntanyes del voltant, entre elles l'Annapurna o el Machapuchare. La última surto jo refugiant-me dels quinze graus sota zero als que estàvem a fora!!!

I aquestes són només una selecció de les moltes fotos fantàstiques que tinc. Més endavant intentaré penjar-les en algun lloc perquè les pugueu veure. Una altra cosa curiosa que vaig trobar al camp base, va ser una parella catalana que celebraven la seva lluna de mel allà! Quina passada!!! 

5a Etapa: Annapurna Base Camp (4130 metres) - Chumrung (2100 metres). Unes 8 hores.

6a Etapa: Chumrung (2100 metres) - Nayapul (800 metres). Unes 8 hores.

Aquestes dues etapes, ja de baixada van ser realment dures. D'alguna forma, ja havies tingut la recompensa del camp base i ara només calia tornar a la realitat. Tot i això, fins que no s'arriba al final s'ha de seguir gaudint. Van ser etapes molt llargues i de molta baixada que ens varen deixar els genolls força destrossats. Tot i això, baixàvem amb la il·lusió d'haver estat a un dels llocs més bonics i impressionant que he vist. 

Aprofito aquest post per fer un homenatge al joc de cartes kilòmetres! Com que cada dia sopàvem a les 18h de la tarda, a les 18.30h ja ho teníem tot fet. Tot i que ens aixecàvem cada dia a les 6 del matí, encara era massa d'hora per anar a dormir. A aquest joc perquè us en pugueu fer una idea de la gent diversa que hi havia hi han jugat fins a nou nacionalitats (Nepal, Brasil, USA, Índia, Xina, Alemanya, Itàlia, Anglaterra i Catalunya). En fi, jutgeu vosaltres mateixos.

Finalment, i per acabar aquest llarg post, voldria destacar un parell de coses que no m'agraden d'aquest país. No us penseu que tot és sempre meravellós. En primer lloc, la carretera i la conducció: els nepalesos quan condueixen i volen avançar, enlloc de mirar si hi ha algú avancen fent sonant el clàxon (com dient, jo vaig cap allà, si hi ha algú ja s'apartarà!). Relacionat amb el tema de la carretera, tenen una afició curiosa en aturar el cotxe, autocar, camió o moto al mig de la carretera quan els ve de gust. Mentre vas per la carretera et trobes constantment automòbils aturats al mig, no per un moment, sinó aparcats. Llavors, els altres cotxes han d'anar regatejant-los!! Sorprenent si més no!!! Per acabar aquest tema, un altre aspecte que no m'agrada dels nepalesos en general, és que llencen tot al terra: veure la imatge de gent obrir la finestra del cotxe o bus i llençar papers, ampolles, bosses o el que sigui és molt habitual. Una autèntica llàstima però de fet, jo encara no he vist papereres ni contenidors pel carrer. Un tema a solucionar!

I res, avui he arribat a la ciutat de nou, després de tres hores de caravana per entrar a Kathmandú! Operació tornada de Dashain. Quan t'hi trobes és una putada, però ni això farà canviar el somriure amb el que me'n vaig a dormir després d'uns dies a plena naturalesa. Me'n vaig a dormir una mica enyorat, però molt content del que he pogut fer. Fins ben aviat!!!!